Un món a ulls de llop

No sé quant de temps vaig estar esperant aquesta estrena i, afortunadament, he trobat que no m'ha decebut pas.

Tarragona, gràcies a que el emperador de torn decideix seguir de prop el remat de la conquesta romana d'hispania, es converteix durant uns anys en la capital de l'Imperi. Tot seguint l'emperador, hi apareix la família d'en Pompeu, abans metge de confiança del cèsar, a veure si ho pot tornar a ser per tal de treure de les dificultats a la seva família.

En general, la sèrie es recolza en uns bons personatjes i uns diàlegs amb prou mala bava. Llàstima que no hagin tingut prou pressupost, o idea, per haver-ne contractat un coreògraf per lluites. Que quan entren els íbers fugits dintre de Can Pompeu i la iaia s'els carrega a cop de fletxa (que també té collons la cosa) acaven fent una lluita de puta pena.

Una altra cosa que em va molestar va ser la mena de pot-poti d'idioma que els hi feien parlar als íbers. M'he acavat enterant de que era una barreja d'euskera i anglés i, en un posat de bona voluntat, posem que acceptem que ho faicn per evitar-nos els subtítols. Però seré molt més feliç devant la tele si els esclaus de Can Pompeu es llatinitzen del tot i ens deixem de poti-potis.

Però això no era pas tot, per que la meva sorpresa va ser magnífica amb "a la romana", un mini-documental sobre la Tàrraco antiga. Dos presentadors (que per mi són la veu de la Història a Catalunya Ràdio) parlant del tema de manera informal i fent connexions i entrevistes... A 2000 anys de distància. Sí, heu llegit bé, la típica imatge d'un corresponsal ACTUAL envoltat de romans i protegit per un legionari... Genial.

L'unic "però" que li trobo és que en Jonqueres hauria d'anar al dentista, que tenia els pinyos lletjos com un pecat. Tant que cada cop li feien un pimer plà, el que li veia dins la boca no em deixava atendre el que deia. :-S

Resumint, que la recomano i molt.
http://www.tv3.cat/laviaaugusta

P.D: Tant com he trigat en fer aquest post que ja he vist fins al tercer capítol. Les virtuts del primer capítol es mantenen i els vicis… Doncs no he vist cap altre combat, els esclaus parlen molt poquet en ibèric i no he tornat a veure les dents malmeses d’en Junqueres per que tot ell no n’ha sortit. Llàstima, espero que torni després de visitar el dentista.

Nuff Said.

Etiquetas: TV

Tot gira al voltant la històri d'un noi de 14 anys a qui van detindre i tractar com un terrorista per haver gosat demanar a uns supermecats quelcom tan obvi com és etiquetar en català els productes a la venda als seus locals A Cataluna.

L'infern que va patir es va reflectir en un llibre que jo tinc l'honor de tenir-lo dedicat pel mateix Èric en persona. I del llibre hem passat a l'obra de teatre de les mans de Víctor Alexandre.

Àngel Llàcer, molt conegut per haver estat profe d'OT, té un espai setmanal a "El Món a RAC1" on fa crítica teatral. El darrer dijous, li va tocar comentar justament aquesta obra i no li va agradar. Va al.labar la feina dels actors, però la resta de l'obra no tenia prou nivell al seus ulls. També, tot i manifestar clarament el seu recolzament vers l'Èric, va fer una un comentari que realment sí que es pot entendre com a "ideològic". "Aquesta obra fomenta l'odi", va dir.

Això va provocar la trucada al programa d'un enfurismat Víctor Alexandre atacant a tort i a dret fins a passar-se de frenada. Aquí ho podeu sentir tot plegat:

Secció de teatre, amb Àngel Llàcer (03/05/07) -Èric i l'Exèrcit del Fènix-. Inclou la trucada de l'autor, Víctor Alexandre.

Jo sobre aquest tema tinc dues opinions.

Sobre la trucada de l'autor: tenia tota la raó del món per reclamar una rectificació, especialment per que ell ja havia fet un esforç extra en el guió de l'obra per no semblar MASSA sectari. Per exemple, el tutor de l'Èric al seu primer insti és un dels "dolents" de la història i hi surt com a catalanoparlant malgrat ser castellano parlant en la realitat (per que no diguessin "és que tots els catalans que hi surten són els bons") i si a algú lis sorprén l'esperpent dels representants de l'Estat és per que no hi va ser, les animalades que diuen els guàrdies civils són reals com la vida mateixa. Però l'autor es va equivocar fixant-se només en aquell punt de la crítica. I encara més es va equivocar en el tó. Però ja el coneixem al senyor Alexandre, no justifico els seus atacs de rauxa però no m'extranyaria que, amb el temps, els seus llibres formessin part de la meva biblioteca de capçalera.

Sobre la obra: si no la he vist encara ha estat per manca de temps, però us animo a que hi aneu. Sigui per mi, sigui per portar-li la contrària al Llàcer. Sigui per conèixer el pà que s'hi dona encara a la nostra sacrosanta monarquia parlamentària.

Etiquetas: política, catalunya

Fa uns dies vaig intentar afegir-li un comentari a un post d’un amic meu que parlava de la victòria d’en Sarkozy a les presidencials franceses. Com que no ha hagut manera d’entendre’m amb el sistema de comentaris de lacoctelera, aquí li deixo.
Sarko, Sarko, Sarkozy

Pues Javi... Ante la voluntad de los votantes, máxime con una envidiable participación, no hay nada que rascar. Por que sí, yo era más de Segolene, por que soy rojo además de mal español, pero sólo en la segunda vuelta, que Bayrou me gusta bastante aunque sea sólo por aparecer como la única voz no centralista en toda la contienda (y por que Vicent Partal me lo hizo descubrir).

Sobre el matrimonio homosexual... Tiempo atrás me dió por compararlo con la independencia de Catalunya. Me basé en la idea de que, sí, en ambos casos se podían conseguir los mismos y tan ansiados derechos y deberes con un paquete de leyes y SIN necesidad de plantificar el tan polémico nombrecito (matrimonio en un caso e independencia en el otro) pero finalmente consideraba y considero que a las cosas hay que llamarlas por su nombre y quien se ofenda que no mire.

Y las adopciones... Tanto hablar de los prejuicios a recibir por los tiernos infantes en un hogar homosexual, la necesidad psicológica de los niños a experimentar lo que es un papá y una mamá, que si churras, que si merinas. Joder, como si una pareja hetero ofreciera SIEMPRE el hogar ideal! Lo que habría que hacer es cotejar la idoneidad de una pareja de forma global, sean los futuribles padres heteros, homos o neandertales con el cerebro potenciado.

Pero además ocurre que parece que estemos hablando del capricho de una multitud de locas a las cuales les ha venido repentinamente el antojo de la paternidad. Hay que recordar que ya había una buena cantidad de niños adoptados "de facto" por parejas homosexuales, pensad en adopciones monoparentales de un gay con pareja estable, por ejemplo. Estos niños han crecido en ese ambiente y, realmente, sin mayor problema (que estadísticas las hay para todos los gustos) y, Dios nunca lo quiera, si algo le pasa al tutor legal del niño... La custodia pasaría a sabe Dios quién dejando completamente de lado al otro miembro de la pareja, como si no hubiera sido para el niño más que una niñera o el/la concubina de su progenitor.

Así pues, buena ley. Pero sí, una forma barata por parte del PSOE para quedar como "los más progres de la p*t* Europa". A que no tienen huev*s para demostrarlo aplicando la Renta Básica!

Nuff Said.

Etiquetas: política, frança