La Fira d'Abril a Barcelona

És cultura catalana? jo, en la meva humil opinió, diria que no. Això ni li dona ni li treu res.
És respectable? doncs sí, però em fa una mandra que no vegis.

El que és indiscutible és que és cultura A Catalunya, es a dir, acceptem les sevillanes com a cultura (dintre del cante jondo) i que les ballen en territori català. I fins i tot accepto que els hi hagi de subvencionar la Generalitat, sempre que les comptes estiguin ben clares (tampoc hi vull entrar massa en aquest tema). El que no m'agrada gens és que per pagar les sevillanes d'altres manifestacions més autòctones s'hi hagin de quedar sense subvenció. És això xenofòbia, potser. Si ho és ja m'ho faré mirar.

Haig d'admetre que en tinc una mica de racança envers tot lo andalús. Fa lleig, però les coses són com són. Sóc fill d'immigrants castellans i visc a Cerdanyola, dintre l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on la pressència de andalusos i llurs descendents és massiva. Tot i això, no m'hi identifico GENS amb les sevillanes ni amb res que se li assembli. M'emociono molt més amb les gaites i d'altres històries filo-cèltiques malgrat que no es correspón emb els meus orígens. També passa que encara em cou la identificació Andalusia-Espanya que encara no ens acavem de treure del damunt.

Vaja, que no m'en alegro pas quan al tren, per exemple, a un grupet els hi dona per fer palmes. Ara bé, prefereixo posar-me auriculars i estalviar-me la mala sang. Així doncs, queda clar que no m'agrada GENS el flamenco i res que se li assembli. Això, ho haig d'admetre, n'afecta la meva opinió sobre la catalanitat de la Feria de Abril.

Vull ser, de totes maneres, just responent la pregunta: La Fira d'Abril de Barcelona és cultura catalana? doncs no.

I la rumba? això sí.

M'explico. Per les referències que tinc, la Fira d'Abril no es més que la transpossició, millor o pijtor aconseguida, de la Fira que fan a Sevilla a les mateixes dates. L'únic fet diferencial entre una i altra Fira és la pressència dels partits polítics a la Fira de Barcelona, sempre a la caça del vot. Dit d'una altra manera, que fotin el "Baile de la Rueda" (una mena de jota que ballen a El Burgo de Osma, Soria) al mig de la Plaça Catalunya no fa que sigui un fet cultural català, per maco que pugui ser.

Ara bé, no ens equivoquéssim pensant que no hi ha més cultura catalana que els autors de la Renaixença, el ball de la Sardana, el ball de Bastons i els castellers. La cultura d'un país no és pas una foto fixa. Una prova d'això és que la sardana no té més d'un segle d'antiguitat o que, sense anar-nos tant lluny, la rumba va néixer Catalunya. Sembla extrany, però és veritat. Va ser una fussió catalano-andalusa que va donar lloc a figures com El Pescaílla, Lola Flores i la seva nissaga, Peret, Los Manolos, etc. Això li dóna una catalanitat que no té la Fira d'Abril.