Good bye, Lenin!

Director: Wolfgang Becker.
Alemanya. 2003. 121’.

L'Àlex es un jove un pèl passota ficat al ben mig de la guerra freda. Viu amb mare i germana al Berlín Oriental, quan de Berlins n'hi havia dos, tants com alemànies o blocs al món. Àlex, però, està força més preocupat per la salut de la seva mare que no pas per com gira el món. No pot permetre que ella, devota comunista, se n'assabenti de la caiguda del Mur de Berlín i de la invalidació de tot en el que ella havia cregut sempre. L'Àlex, doncs, fa mans i mànigues per fer-li creure que res d'allò va passar al llarg dels seus 8 mesos de coma.

És una comèdia agredolça, però per sobre de tot es una història d'amor. L'amor del fill per la mare fins al punt de sacrificar tota la seva vida per tal de protegir-la del món que la envolta, amor de la mare pels seus fills, pel seu marit absent per molt que ella no ho reconegui, amor per un ideal comunista on els ideals anaven de veres.

Sí que fa riure, és una comèdia, però fa molt de pensar. Em fa pensar que fa com uns quinze anys que ens van tornar el món de l'inrevés, quan van transformar la Guerra Freda d'un perill mortal en un anacronisme ficat als llibres d'història. Diuen que hi van perdre els rojos, però mes aviat crec que tots hi vam perdre una mica. Vam perdre un referent, una alternativa a un món que no acava de funcionar del tot i que, sense un rival clar, s'ens ha tornat un fatxenda.

No enyoro pas la Guerra Freda en sí de la mateixa manera que la mare de l'Àlex era prou capaç de reconèixer les injustícies al seu voltant, provocades molt sovint per aquells que deien seguir els seus mateixos ideals.

Aneu-li a veure-la. Us farà pensar, riure i somriure.

També podeu saltar a la seva web oficial http://www.good-bye-lenin.de, traduïda de l'alemany a l'anglés gràcies al babelfish.