El Periódico: EL FALS DEBAT SOBRE LA UNITAT D'ESPANYA
(Nota d'en Lobisome: ja es casualitat que el govern de la Segona República que va realitzar reformes com la introducció de la escola pública, la seguretat social i els drets sindicals, que tan obvis ens semblen ara, tingués ministres de ERC. Que us aprofiti l'article. ;-) )
El nacionalisme conservador agita la identitat espanyola per defensar els seus interessos i ocultar el nostre escàs desenvolupament social
VICENÇ Navarro
Catedràtic de Ciències Polítiques (UPF)
Dues realitats estan succeint avui a Espanya. Una és el gran debat sobre la unitat d'Espanya. Com a part d'aquest, les forces conservadores espanyoles estan mobilitzant un clima hostil al Govern tripartit català d'esquerres per tenir com a integrant d'aquest Govern un partit independentista, Esquerra Republicana de Catalunya, al qual injustament i maliciosament es presenta com a aliat d'ETA. L'altra realitat, silenciada als establishments polítics i mediàtics del país, és l'escàs des- envolupament de l'Estat de benestar espanyol, que afecta molt negativament la qualitat de vida de la ciutadania.
Precisament en aquests dies s'ha publicat un treball enormement preocupant que ha tingut una repercussió mediàtica pràcticament nul.la. Aquest estudi, realitzat per un grup d'epidemiòlegs i experts en salut pública del Centre Nacional d'Epidemiologia del Ministeri de Sanitat espanyol (publicat a l'últim número de la revista Gaceta Sanitaria) documenta que a Espanya, durant l'onada de calor de l'estiu passat, hi van morir proporcionalment més persones grans que a França.
EL LECTOR recordarà que quan es va publicar a la premsa nacional i internacional la notícia sobre l'elevat nombre de vells que van morir durant l'estiu a França a causa de les altes temperatures, es va crear un gran debat sobre aquesta situació, i va ser en aquell país on la polèmica va ser particularment aguda i crítica. A Espanya, no obstant, amb comptadíssimes excepcions, els establishments mediàtics i polítics del país es van mobilitzar immediatament per tranquil.litzar la població espanyola, indicant que aquella situació no es podria haver donat aquí.
Doncs bé, les dades empíriques publicades ara mostren que a Espanya el nombre de persones grans mortes va ser fins i tot més gran, sense que això estimulés un debat important sobre la pobresa del nostre Estat de benestar. Una visió més crítica hauria assenyalat que Espanya té els serveis d'ajuda a les persones grans menys desenvolupat de la UE (només un 2% de vells tenen accés a serveis domiciliaris públics comparat amb una mitjana a la UE del 18%), i aquest gran dèficit és un indicador de l'enorme subdesenvolupament de l'Estat de benestar espanyol. Aquesta realitat és ocultada als mitjans d'informació i persuasió influenciats per les forces polítiques i socials conservadores, que són les màximes responsables d'aquest subdesenvolupament, i ara també responsables que el tema central de la polèmica mediàtica i política al país sigui el fals debat sobre la unitat d'Espanya.
Les classes dominants i grups corporatius sempre han ocultat la defensa dels seus interessos sota l'argument de "la defensa de la unitat d'Espanya", negant el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol. Així, quan durant la Segona República (que va respectar la plurinacionalitat) governs demòcrates (que van tenir, per cert, ministres d'ERC) van realitzar les reformes més modernitzadores d'Espanya a la primera meitat del segle XX, introduint l'escola pública, la seguretat social, els drets sindicals, el divorci i altres conquistes socials, els interessos afectats negativament per aquelles reformes (des de l'Església fins a la banca i la patronal, entre altres grups corporatius) van fer un cop militar, en teoria, per defensar la unitat d'Espanya, a la pràctica, per defensar els seus interessos de classe i corporatius. Quan el dictador va morir, Espanya tenia la despesa social més baixa d'Europa, i encara que el dèficit social amb Europa es va anar corregint durant els anys 80, va tornar a augmentar des de l'any 1993 i molt en particular des del 1996.
FRAGA IRIBARNE, ministre durant la dictadura franquista, que actualment presideix la comunitat autonòmica socialment menys desenvolupada d'Espanya (Galícia té el temps de visita al metge d'atenció primària més curt de l'Estat) ha cridat l'Exèrcit a defensar la unitat d'Espanya, assumint maliciosament i erròniament que el Govern tripartit català l'està qüestionant. En realitat, ERC és la força política responsable que no hi hagi una ETA catalana i està clarament compromesa amb la legalitat constitucional i amb la no-vio- lència, i ha facilitat el transvasament de vots nacionalistes de les dretes a les esquerres, que ha fet possible un Govern d'esquerres.
És lògic que la dreta espanyola prefereixi la dreta catalana. Però és irresponsable que algunes personalitats de les esquerres espanyoles estiguin recolzant amb les seves crides a la "unitat d'Espanya" el nacionalisme conservador espanyolista que ha mostrat històricament la seva insensibilitat cap al benestar de les classes populars de Catalunya i d'altres pobles i nacions d'Espanya. La desmemòria històrica d'aquestes veus oblida el significat que la unitat d'Espanya ha suposat històricament amb la seva negació a la plurinacionalitat d'Espanya i al desenvolupament social dels seus pobles.
Noticia publicada a la pàgina 005 de l'edició de Dimecres, 11 de febrer de 2004 de El Periódico - edició impresa
El nacionalisme conservador agita la identitat espanyola per defensar els seus interessos i ocultar el nostre escàs desenvolupament social
VICENÇ Navarro
Catedràtic de Ciències Polítiques (UPF)
Dues realitats estan succeint avui a Espanya. Una és el gran debat sobre la unitat d'Espanya. Com a part d'aquest, les forces conservadores espanyoles estan mobilitzant un clima hostil al Govern tripartit català d'esquerres per tenir com a integrant d'aquest Govern un partit independentista, Esquerra Republicana de Catalunya, al qual injustament i maliciosament es presenta com a aliat d'ETA. L'altra realitat, silenciada als establishments polítics i mediàtics del país, és l'escàs des- envolupament de l'Estat de benestar espanyol, que afecta molt negativament la qualitat de vida de la ciutadania.
Precisament en aquests dies s'ha publicat un treball enormement preocupant que ha tingut una repercussió mediàtica pràcticament nul.la. Aquest estudi, realitzat per un grup d'epidemiòlegs i experts en salut pública del Centre Nacional d'Epidemiologia del Ministeri de Sanitat espanyol (publicat a l'últim número de la revista Gaceta Sanitaria) documenta que a Espanya, durant l'onada de calor de l'estiu passat, hi van morir proporcionalment més persones grans que a França.
EL LECTOR recordarà que quan es va publicar a la premsa nacional i internacional la notícia sobre l'elevat nombre de vells que van morir durant l'estiu a França a causa de les altes temperatures, es va crear un gran debat sobre aquesta situació, i va ser en aquell país on la polèmica va ser particularment aguda i crítica. A Espanya, no obstant, amb comptadíssimes excepcions, els establishments mediàtics i polítics del país es van mobilitzar immediatament per tranquil.litzar la població espanyola, indicant que aquella situació no es podria haver donat aquí.
Doncs bé, les dades empíriques publicades ara mostren que a Espanya el nombre de persones grans mortes va ser fins i tot més gran, sense que això estimulés un debat important sobre la pobresa del nostre Estat de benestar. Una visió més crítica hauria assenyalat que Espanya té els serveis d'ajuda a les persones grans menys desenvolupat de la UE (només un 2% de vells tenen accés a serveis domiciliaris públics comparat amb una mitjana a la UE del 18%), i aquest gran dèficit és un indicador de l'enorme subdesenvolupament de l'Estat de benestar espanyol. Aquesta realitat és ocultada als mitjans d'informació i persuasió influenciats per les forces polítiques i socials conservadores, que són les màximes responsables d'aquest subdesenvolupament, i ara també responsables que el tema central de la polèmica mediàtica i política al país sigui el fals debat sobre la unitat d'Espanya.
Les classes dominants i grups corporatius sempre han ocultat la defensa dels seus interessos sota l'argument de "la defensa de la unitat d'Espanya", negant el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol. Així, quan durant la Segona República (que va respectar la plurinacionalitat) governs demòcrates (que van tenir, per cert, ministres d'ERC) van realitzar les reformes més modernitzadores d'Espanya a la primera meitat del segle XX, introduint l'escola pública, la seguretat social, els drets sindicals, el divorci i altres conquistes socials, els interessos afectats negativament per aquelles reformes (des de l'Església fins a la banca i la patronal, entre altres grups corporatius) van fer un cop militar, en teoria, per defensar la unitat d'Espanya, a la pràctica, per defensar els seus interessos de classe i corporatius. Quan el dictador va morir, Espanya tenia la despesa social més baixa d'Europa, i encara que el dèficit social amb Europa es va anar corregint durant els anys 80, va tornar a augmentar des de l'any 1993 i molt en particular des del 1996.
FRAGA IRIBARNE, ministre durant la dictadura franquista, que actualment presideix la comunitat autonòmica socialment menys desenvolupada d'Espanya (Galícia té el temps de visita al metge d'atenció primària més curt de l'Estat) ha cridat l'Exèrcit a defensar la unitat d'Espanya, assumint maliciosament i erròniament que el Govern tripartit català l'està qüestionant. En realitat, ERC és la força política responsable que no hi hagi una ETA catalana i està clarament compromesa amb la legalitat constitucional i amb la no-vio- lència, i ha facilitat el transvasament de vots nacionalistes de les dretes a les esquerres, que ha fet possible un Govern d'esquerres.
És lògic que la dreta espanyola prefereixi la dreta catalana. Però és irresponsable que algunes personalitats de les esquerres espanyoles estiguin recolzant amb les seves crides a la "unitat d'Espanya" el nacionalisme conservador espanyolista que ha mostrat històricament la seva insensibilitat cap al benestar de les classes populars de Catalunya i d'altres pobles i nacions d'Espanya. La desmemòria històrica d'aquestes veus oblida el significat que la unitat d'Espanya ha suposat històricament amb la seva negació a la plurinacionalitat d'Espanya i al desenvolupament social dels seus pobles.
Noticia publicada a la pàgina 005 de l'edició de Dimecres, 11 de febrer de 2004 de El Periódico - edició impresa
0 comentarios