Honorable Reventós
Avui ha mort Joan Reventós i Carner, un personatje capdal per la nostra història. Capdal però gairebé anònim per la opinió pública actual, on m'hi incloc jo personalment.
Fins avui no tenia més referència de Joan Reventós que la menció que li va fer el president Maragall quan es va tancar el pacte que va donar la presidència de la Generalitat per primera vegada a un socialista, de fet li va dedicar la victòria.
A mes a mes, repassant el dossier especial dedicat a l'ex-president Pujol vagi descobrir que havia estat, per dir-ho d'alguna manera, la primera "víctima" del pujolisme. Després de les primeres eleccions democràtiques, on el PSC va guanyar per golejada, ningú no s'esperava que Jordi Pujol fos el nou president de la Generalitat. Sembla que en Pujol li va oferir d'entrar a un govern de de concentració. Reventós d'hi va negar en una de les decissions més difícils de la seva vida, motivat principalment per la divissió que hi havia al respecte dintre del partit (val a dir que no s'esperava que Jordi Pujol n'aguantés al poder 23 anys).
Abans d'això va ser conseller de la Generalitat restaurada, la de Josep "Ja soc aquí" Tarradellas. Segons diuen, va ser justament Joan Reventós qui va fer tornar a en Tarradellas de l'exili per presidir aquesta Generalitat. És que en aquells temps érem más prop encara del temps de Franco del que som ara, i no semblava garie clara la situació (cal recordar el que va costar que legalitzessin el Partit Comunista).
Va ser ambaixador d'Espanya a París i després President del Parlament de Catalunya. Però el que em fa més patxoca d'ell ara per ara va estar un incident que ressalta els seus temps de lluitador antifranquista.
Cap als anys 50, s'hi va organitzar un "Congreso Eucarístico Internacional" col.loquialment conegut com "Olimpíada de l'Hòstia", tot plé de cardenals i ministres franquistes, i hi van desplegar un tros de senyera de cinc-cents quaranta metres a la muntanya de Sant Pere Màrtir, a la vista de tot el fatxerio. Diuen que la bandera la van cosir a casa de Joan Reventós. Llàstima que la premsa no es va fer ressó del tema. Però quins collons, senyor quins collons.
Podeu llegir el missatge del president Maragall en record de l'Honorable Joan Reventós i Carner a la web de la Generalitat: >>
Fins avui no tenia més referència de Joan Reventós que la menció que li va fer el president Maragall quan es va tancar el pacte que va donar la presidència de la Generalitat per primera vegada a un socialista, de fet li va dedicar la victòria.
A mes a mes, repassant el dossier especial dedicat a l'ex-president Pujol vagi descobrir que havia estat, per dir-ho d'alguna manera, la primera "víctima" del pujolisme. Després de les primeres eleccions democràtiques, on el PSC va guanyar per golejada, ningú no s'esperava que Jordi Pujol fos el nou president de la Generalitat. Sembla que en Pujol li va oferir d'entrar a un govern de de concentració. Reventós d'hi va negar en una de les decissions més difícils de la seva vida, motivat principalment per la divissió que hi havia al respecte dintre del partit (val a dir que no s'esperava que Jordi Pujol n'aguantés al poder 23 anys).
Abans d'això va ser conseller de la Generalitat restaurada, la de Josep "Ja soc aquí" Tarradellas. Segons diuen, va ser justament Joan Reventós qui va fer tornar a en Tarradellas de l'exili per presidir aquesta Generalitat. És que en aquells temps érem más prop encara del temps de Franco del que som ara, i no semblava garie clara la situació (cal recordar el que va costar que legalitzessin el Partit Comunista).
Va ser ambaixador d'Espanya a París i després President del Parlament de Catalunya. Però el que em fa més patxoca d'ell ara per ara va estar un incident que ressalta els seus temps de lluitador antifranquista.
Cap als anys 50, s'hi va organitzar un "Congreso Eucarístico Internacional" col.loquialment conegut com "Olimpíada de l'Hòstia", tot plé de cardenals i ministres franquistes, i hi van desplegar un tros de senyera de cinc-cents quaranta metres a la muntanya de Sant Pere Màrtir, a la vista de tot el fatxerio. Diuen que la bandera la van cosir a casa de Joan Reventós. Llàstima que la premsa no es va fer ressó del tema. Però quins collons, senyor quins collons.
Podeu llegir el missatge del president Maragall en record de l'Honorable Joan Reventós i Carner a la web de la Generalitat: >>
0 comentarios