Enotícies.com: El PHN com a metàfora
El PHN com a metàfora
(09/03/2004)
Tan bon punt entren en campanya, als dirigents del PP els agrada recordar amb manifesta complaença que els vuit anys de col·laboració amb CiU a Madrid i a Barcelona han proporcionat un llistat amplíssim de votacions conjuntes. Aquí i allà. Una coincidència pràcticament total. I no es refereixen només al ritual anual de la votació dels pressupostos. També es refereixen a lleis d'una importància tan estratègica com la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) o el Pla Hidrològic Nacional (PHN).
Com a membre de l'equip de govern d'una universitat catalana, vaig patir les conseqüències nefastes de la LOU: un atac directe i premeditat a la línia de flotació de l'autonomia universitària i l'autonomia política. Un viatge al passat franquista: un desastre sense pal·liatius. Crec, però, que el PHN és la iniciativa legislativa que millor expressa el contingut anacrònic i renacionalitzador de l'aznarisme. Ho té tot: connecta amb l'economia del "totxo" i el turisme descontrolat; és aliè a la reflexió moderna sobre la sostenibilitat del desenvolupament econòmic i social; es presenta embolcallat en una retòrica nacionalista rància i essencialista i, finalment, provoca l'enfrontament entre territoris. Enfrontament singularment estratègic: ens fa aparèixer als catalans com a insolidaris davant la resta de territoris de l'arc mediterrani, creant artificialment tensió i crispació entre els diferents territoris de parla catalana. Bingo!
Amb un argument reiterat fins a l'avorriment, CiU va votar el PHN en una nova mostra de "suport crític" al PP. Ja coneixen el raonament: "si, de totes totes, aquesta llei s'ha d'aprovar, millor votar-la amb l'objectiu d'introduir les millores que la facin més raonable". Una mostra definitiva de "sentit comú", m'imagino. La història posterior, amb distanciament tàctic inclòs, és perfectament coneguda. Aquest cap de setmana, però, s'han f! et públics els informes negatius de Medi Ambient de la Unió Europea. Un reconeixement de l'evidència. Ras i curt: el PHN és un projecte tècnicament lamentable, econòmicament absurd i socialment i ecològicament un disbarat. Però això no és tot. Hi ha una raó molt poderosa per desaconsellar el seu finançament: el nostre govern, el govern del territori més afectat, no hi està d'acord. Qüestió de sensibilitat democràtica...
Ho volen més clar? Cap altre episodi il·lustra amb tanta claredat la significació política del pacte CiU amb el PP d'aquests darrers vuit anys. El lamentable episodi del PHN és la millor metàfora de la història política recent del nostre país.
© Copyright e-noticies.com
Es permet la seva reproducció sempre que es citi la font
C/ Indústria, 60 local 7 - 08025 Barcelona
Tel. 93 476 03 70- Fax. 93 459 29 26
E-mail: e-noticies@e-noticies.com
(09/03/2004)
Tan bon punt entren en campanya, als dirigents del PP els agrada recordar amb manifesta complaença que els vuit anys de col·laboració amb CiU a Madrid i a Barcelona han proporcionat un llistat amplíssim de votacions conjuntes. Aquí i allà. Una coincidència pràcticament total. I no es refereixen només al ritual anual de la votació dels pressupostos. També es refereixen a lleis d'una importància tan estratègica com la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) o el Pla Hidrològic Nacional (PHN).
Com a membre de l'equip de govern d'una universitat catalana, vaig patir les conseqüències nefastes de la LOU: un atac directe i premeditat a la línia de flotació de l'autonomia universitària i l'autonomia política. Un viatge al passat franquista: un desastre sense pal·liatius. Crec, però, que el PHN és la iniciativa legislativa que millor expressa el contingut anacrònic i renacionalitzador de l'aznarisme. Ho té tot: connecta amb l'economia del "totxo" i el turisme descontrolat; és aliè a la reflexió moderna sobre la sostenibilitat del desenvolupament econòmic i social; es presenta embolcallat en una retòrica nacionalista rància i essencialista i, finalment, provoca l'enfrontament entre territoris. Enfrontament singularment estratègic: ens fa aparèixer als catalans com a insolidaris davant la resta de territoris de l'arc mediterrani, creant artificialment tensió i crispació entre els diferents territoris de parla catalana. Bingo!
Amb un argument reiterat fins a l'avorriment, CiU va votar el PHN en una nova mostra de "suport crític" al PP. Ja coneixen el raonament: "si, de totes totes, aquesta llei s'ha d'aprovar, millor votar-la amb l'objectiu d'introduir les millores que la facin més raonable". Una mostra definitiva de "sentit comú", m'imagino. La història posterior, amb distanciament tàctic inclòs, és perfectament coneguda. Aquest cap de setmana, però, s'han f! et públics els informes negatius de Medi Ambient de la Unió Europea. Un reconeixement de l'evidència. Ras i curt: el PHN és un projecte tècnicament lamentable, econòmicament absurd i socialment i ecològicament un disbarat. Però això no és tot. Hi ha una raó molt poderosa per desaconsellar el seu finançament: el nostre govern, el govern del territori més afectat, no hi està d'acord. Qüestió de sensibilitat democràtica...
Ho volen més clar? Cap altre episodi il·lustra amb tanta claredat la significació política del pacte CiU amb el PP d'aquests darrers vuit anys. El lamentable episodi del PHN és la millor metàfora de la història política recent del nostre país.
Es permet la seva reproducció sempre que es citi la font
C/ Indústria, 60 local 7 - 08025 Barcelona
Tel. 93 476 03 70- Fax. 93 459 29 26
E-mail: e-noticies@e-noticies.com
0 comentarios