Eleccions Generals 2004: El que em crec i no em crec de de la jornada de reflexió
S'estan començant a dir masses coses del que va passar el dissabte 13-03-2004.
Jo, com que tenia MOLT clar el meu vot i no necessitava reflexionar res, vaig anar amb la meva xicota a veure de nou "El Retorno del Rey". Just abans d'entrar, cap a les vuit de la tarda, em va arrivar un sms. Aquest, però, em deia d'anar a votar, res d'anar a cap mani.
Així doncs m'ho vaig trobar tot fet. Ja en dia de eleccions vaig estar atent i nerviós fins que no vaig comprovar que, afortunadament, tothom votava sense cap lio.
Ja vaig sentir el mateix diumenge que el PP s'hi estava plantejant d'aplaçar les eleccions. Això m'ho crec. Era un tema que surava a l'ambient: que no estàvem potser en condicions de votar res amb la tragèdia de Madrid tant propera. I així ho diu la consellera d'interior de la Generalitat de Catalunya (>>). No m'extranya gens i, per altra part, me n'alegro de que al final hi votéssim, no només pel resultat. Retardar-les sí que n'hauria estat deixar als terroristes que ens controlessin la vida.
Hi ha però, una versió més exagerada d'aquest tema. No només el PP volia aplaçar les eleccions, sinò que a mes a mes, com que la població s'hi estava revoltant (les manis devant les seves seus), volien declarar l'estat d'excepció i treure policies i militars al carrer per dissoldre a tant de rojo que hi havia pels carrers. Això, doncs, seria un cop d'estat.
Això, sinzerament, no m'ho crec. O no m'ho vull creure. Entenc que els del PP s'hi espantessin veient la gent al carrer, però ja saps que qui no vulgui pols millor que no vagi a l'era. I la veritat es que un cop d'estat ja era l'unic que els faltava per acavar de definir-se com un govern dictatorial (que no ho era, pero feia moooooolta pudor).
De totes maneres, no m'ho crec i gent com almodóvar (>>) faria bé de investigar-ho una mica abans de creure-s'ho.
Jo, com que tenia MOLT clar el meu vot i no necessitava reflexionar res, vaig anar amb la meva xicota a veure de nou "El Retorno del Rey". Just abans d'entrar, cap a les vuit de la tarda, em va arrivar un sms. Aquest, però, em deia d'anar a votar, res d'anar a cap mani.
Així doncs m'ho vaig trobar tot fet. Ja en dia de eleccions vaig estar atent i nerviós fins que no vaig comprovar que, afortunadament, tothom votava sense cap lio.
Ja vaig sentir el mateix diumenge que el PP s'hi estava plantejant d'aplaçar les eleccions. Això m'ho crec. Era un tema que surava a l'ambient: que no estàvem potser en condicions de votar res amb la tragèdia de Madrid tant propera. I així ho diu la consellera d'interior de la Generalitat de Catalunya (>>). No m'extranya gens i, per altra part, me n'alegro de que al final hi votéssim, no només pel resultat. Retardar-les sí que n'hauria estat deixar als terroristes que ens controlessin la vida.
Hi ha però, una versió més exagerada d'aquest tema. No només el PP volia aplaçar les eleccions, sinò que a mes a mes, com que la població s'hi estava revoltant (les manis devant les seves seus), volien declarar l'estat d'excepció i treure policies i militars al carrer per dissoldre a tant de rojo que hi havia pels carrers. Això, doncs, seria un cop d'estat.
Això, sinzerament, no m'ho crec. O no m'ho vull creure. Entenc que els del PP s'hi espantessin veient la gent al carrer, però ja saps que qui no vulgui pols millor que no vagi a l'era. I la veritat es que un cop d'estat ja era l'unic que els faltava per acavar de definir-se com un govern dictatorial (que no ho era, pero feia moooooolta pudor).
De totes maneres, no m'ho crec i gent com almodóvar (>>) faria bé de investigar-ho una mica abans de creure-s'ho.
0 comentarios