El Periódico: CATALUNYA, UNA NACIÓ
JORDI Sánchez
Professor de Ciència Política de la UB
La majoria de ciutadans d'aquest país creuen que Catalunya és una nació. Afirmar-ho fora de Catalunya, però, ha estat sempre motiu de polèmica i fins i tot ha generat sospites d'inconstitucionalitat i secessionisme. Hi ha qui creu que de nació només n'hi ha una i que aquesta és l'espanyola. Aquesta visió reduccionista i jacobina d'Espanya ha dominat la vida política d'aquest Estat des de fa anys i anys. S'ha impedit sistemàticament que la realitat plurinacional i pluricultural es manifestés amb naturalitat. No és fàcil saber quins costos ha pogut tenir aquesta actitud, malgrat que d'entrada n'hi ha un de ben evident: la incomoditat que per a molts catalans ha representat sentir-se integrants d'una realitat --l'espanyola-- que negava un fet evident.
Tot apunta que el nou Estatut recollirà la definició de Catalunya com a nació, abandonant el terme ambigu de nacionalitat que recull l'Estatut actual. Més enllà del reconeixement que això representa, la inclusió d'aquesta afirmació en el nou Estatut és un gest de pedagogia que no hauria de passar desapercebut ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat. Les relacions entre poders polítics catalans i institucions espanyoles aniran millor el dia que tothom, desacomplexadament, pugui expressar-se des d'allò que és, des d'allò que legítimament creu que és i vol continuar sent.
No és aquest un debat nominalista ni estrictament simbòlic. Tot i que no hauríem de menystenir la importància dels símbols en la construcció de l'imaginari polític i col- lectiu de qualsevol comunitat, tam- bé la catalana. Cal evitar caure en una guerra de símbols i la millor manera de fer-ho és dient les coses pel seu nom. Benvinguda sigui la definició de Catalunya com a nació.
(Notícia publicada a la pàgina 12 de l'edició de 4/21/2005 de El Periódico)
Professor de Ciència Política de la UB
La majoria de ciutadans d'aquest país creuen que Catalunya és una nació. Afirmar-ho fora de Catalunya, però, ha estat sempre motiu de polèmica i fins i tot ha generat sospites d'inconstitucionalitat i secessionisme. Hi ha qui creu que de nació només n'hi ha una i que aquesta és l'espanyola. Aquesta visió reduccionista i jacobina d'Espanya ha dominat la vida política d'aquest Estat des de fa anys i anys. S'ha impedit sistemàticament que la realitat plurinacional i pluricultural es manifestés amb naturalitat. No és fàcil saber quins costos ha pogut tenir aquesta actitud, malgrat que d'entrada n'hi ha un de ben evident: la incomoditat que per a molts catalans ha representat sentir-se integrants d'una realitat --l'espanyola-- que negava un fet evident.
Tot apunta que el nou Estatut recollirà la definició de Catalunya com a nació, abandonant el terme ambigu de nacionalitat que recull l'Estatut actual. Més enllà del reconeixement que això representa, la inclusió d'aquesta afirmació en el nou Estatut és un gest de pedagogia que no hauria de passar desapercebut ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat. Les relacions entre poders polítics catalans i institucions espanyoles aniran millor el dia que tothom, desacomplexadament, pugui expressar-se des d'allò que és, des d'allò que legítimament creu que és i vol continuar sent.
No és aquest un debat nominalista ni estrictament simbòlic. Tot i que no hauríem de menystenir la importància dels símbols en la construcció de l'imaginari polític i col- lectiu de qualsevol comunitat, tam- bé la catalana. Cal evitar caure en una guerra de símbols i la millor manera de fer-ho és dient les coses pel seu nom. Benvinguda sigui la definició de Catalunya com a nació.
(Notícia publicada a la pàgina 12 de l'edició de 4/21/2005 de El Periódico)
0 comentarios