Sobre Xirinacs
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de lunivers. Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 dagost de 2007
Fa ben poc que ha mort Lluis Maria Xirinacs i, sense cap respecta pels difunts, nhi ha que les han dit ben grosses sobre ell.
Tot vé del seu discurs al Fossar de les moreres a lonze de Setembre de 2002 llur titular va ser "Xirinacs es declara amic dETA". I a partir daquí de poc que no acava a pressó, si no hagués estat per la seva edat i salut, i ja tenim a tota la Brunete Mediàtica en bloc bramant contra ell com si ell hagués sortit aquell dia com un bolet per dir només aquesta frase.
I es que, com sempre, hom sha dinformar abans dopinar i, com a mínim llegir-se el discurs sencer i, també, ser-ne conscient de les circumstàncies del moment. El PP manava amb majoria absoluta amb tot el que això repressenta, el GAL encara era molt pressent al record, feia poc que havien il.legalitzat Herri Batasuna, no van fer el mateix amb ERC però no pas per falta de ganes, encara feia poc també que ETA havia trenca aquella treva, etc. I respecte al que va dir... jo mai lhauria dit aquella frase maleïda, però tot i això sha de matitzar molt el tema.
Hi parla bàsicament de tot allò que repressenta lonze de Setembre pels catalans que sen senten. I, apropant-nos a la polèmica, planteja que terroristes són també tots els que agafen les armes per lalliberament de la seva pàtria, fossin els nostres màrtirs de 1714 o els partisans francesos contra els nazis (patriotes per uns, terroristes pels altres). Val a dir que una reflexió similar vaig fer cap al 20 de Juliol amb la celebració de la independència de Colòmbia: Bolívar, Nariño i tants altres herois de lalliberament de sudamèrica de ben segur que serien considerats com a mínim "traïdors" a lEspanya tardo-imperial (diria que el mot "terrorista" encara no shavia inventat en aquella època).
Xirinacs sagafa molt a la idea de que ETA encara té un bri de noblesa per que sempre avisa dels atemptats i per que mai tortura. I és cert que ETA no té res a veure en magnitud amb daltres organitzacions terroristes com Al-Qaeda o, tornant a Colòmbia, ja els hi agradaria a la meva família dallà que les FARC fossin com ETA. I és cert que, fins i tot a latemptat més bèstia que van fer, a lHipercor de Barcelona, encara caldria veure la responsabilitat de qui va decidir no evacuar el centre comercial tot i els avisos. Però no es oblidem pas que qui posa la bomba la posa i és el principal culpable, no hi valen excuses. I sobre les tortures... que no és tortura el segrest? res més a dir.
Resumint, que aplaudiria aquest discurs den Xirinacs a quatre mans menys quan parla de terrorisme. Aquí, parlant de les bondats dETA, lhe de rebutjar de plà les seves paraules. Jo, mentre que puc fins i tot arrivar a simpatitzar segons com amb Batasuna, o potser millor amb ANV o directament Aralar que fot temps que va rebutjar el terrorisme, no puc fer altra cosa que rebutjar i condemnar ETA i tot grup terrorista que hi hagi.
Doncs sí, posem que en Xirinacs es va equivocar en aquesta part del seu discurs i, potser, essent ell qui era lerror és encara més greu. Però més greu encara seria desacreditar la seva figura per només aquest fet. Per que ell no va sortir pas a la vida pública aquell onze de setemebre de 2002 com un bolet per dir "hola, soc amic dETA, bona nit i tàpat". No Lluis Maria Xirinacs fou un lluitador per la democràcia com pocs.
Va rebre òsties a manta dels grisos quan feia les seves "assegudes" demanant la amnistia pels presos polítics devant La Modelo de Barcelona, va participar des de dintre del clergat a les caputxinades (un dels principals exemples que els creients progressistes tenim per defensar que dins la jerarquia Catòlica no només hi ha fatxes), va lluitar per aconseguir la separació entre església i estat (una de les majors lacres que pateix la Església tot i la comoditat econòmica que li comporta).
És cap daquestes causes digna de menyspreu? no, de cap de les maneres. Ans al contrari... I ara que fem? després danys dignorar-lo mentre el teníem, només ens queda el seu llegat.
Descansi en pau.
1 comentario
Javi -
El senador más votado de España, hasta a la hora de us muerte lo ha hecho dando que hablar.
Ahora queda la valoración histórica, que como todas, será según el lado en el que se esté...
Saludos
Javi