SW Ep.III: La venjança dels Sith

A mi el regust que m'ha deixat la pel·lícula és dual.

Per a un espectador no-friki i/o que les escenes d'acció li interessin bé poc l'Ep. III és una pel·lícula DOLENTA AMB AVARÍCIA.

En canvi, si ets prou friki pots arribar a opinar des que és una peli passable fins a trobar-le emocionant de llagrimeta. Dit sigui de passada, crec que cal ser MOLT friki de Star Wars per a considerar-la MAGNÍFICA.

A mi, personalment, em fa nedar entre dues aigües:
1º meitat: les escenes d'acció són AL·LUCINANTS, les d'enmig són un rotllo i la corrupció de Anakin apunta maneres. Peeeeeero, la transició d'un Anakin turmentat però bon jan a un Darth Vader no només dolent dolentíssim, sinó un genocida del ca l'ample em va semblar absurda.

D'acord, té les seves raons i Palpatine ja porta una bona estona enverinant-li el cor amb les seves mentides. Però no resulta creïble.

2ª meitat: una vegada superada la decepció em vaig emocionar a llàgrima viva abans totes i cadascuna de les referències o "lliga-caps" que connectaven directament amb l'Ep.IV, la nostra estimada Star Wars: Una nova esperança.

Ara bé, la tràgica emotivitat de la mort de tots els Jedi pressents i futurs és gairebé insuperable. Això sí, em sé d'una a qui la decepció de la qual parlava abans li va espatllar fins i tot aquest moment per a la història.

PD: És per a mi tota una sorpresa comprovar que un dels meus ídols en el mundillo del frikisme opina le mateix que jo:
Cels Piñol