Espresso Bogotanno

(Seguim doncs parlant de cafè)

Tota la meva estança a Colòmbia vaig fer bandera d'anar-hi amb els ulls ben oberts i gens de sobèrvia, es a dir, el contrari d'un gringo (que els europeus també fem el gringo si badem). Tant és així, que tinc un cunyat ja guanyat per sempre (això espero) per l'estima que vaig expressar pel país tot just arrivar-hi.

Ara bé, on no vaig poder evitar-ho, on em vaig comportar com un gringo de manual, va estar amb el cafè.

Sembla que a Espanya i a Itàlia som dels pocs països prou bojos com per prendre quitrà i dir-li cafè. Vull dir, ens agrada fer els cafès curts de cabdal i espessos gairebé com la xocolata desfeta (que aquí també fem MES espessa, ves per on). A Colòmbia, en canvi, bressol de, diguem, el millor cafè del món, el prenen aigualit. Li diuen "tinto" i és, més o menys, com l'americano que posen als nostres bars.

No diré que em semblava aigua de fregar per que queda molt lleig i també per que, tal com diuen els experts en la matèria, la millor manera d'assaborir el cafè i tastar-ne llurs matissos és, justament, com ho fan allà. D'acord, cap problema. El que passa és que jo soc, admetem-ho, adicte al cafè espés i fins-i-tot cremat de casa nostra. Així que les vaig passar magres per acosenguir-ne.

Quan ho vaig fer, de fet, vaig escandalitzar a tota la meva nova família en veure'm beure aquell didal de líquid negre que em prenia amb delit.

Recomanacions pels que hi vagin cap allà: aneu a les botigues Juan Valdez, a l'Hotel Fontana o a Corferias per prendre un espresso "com Deu mana". A la resta de llocs demaneu-ne un "tinto" i no us compliqueu la vida. Si insistiu a forçar la vostra sort, demaneu un "espresso al estilo europeo".

Recomanacions pels que vinguin d'allà: no demaneu mai un "tinto" només en cas de que volgueu un gotet de ví negre. En general, demaneu-ne millor un "café americano".

2 comentarios

[juglar del zipa - 27 de octubre de 2005 - 16:15]

Otro lugar para tomar café "como se tomaba antes" es el Café Pasaje, en la plazoleta del Rosario. Las meseras son tan viejas que de una de ellas dicen que era la novia de Gaitán (un líder político que mataron en 1948).

[juglar del zipa - 27 de octubre de 2005 - 16:13]

Hasta hace unos años resultaba un poco decepcionante para el extranjero (y para el gourmet local) tomar café aquí. No es solo que en algunos lugares el tinto es ya devergonzadamente aguado (se puede ver a través de él) sino que el café que se conseguía era el peor de las producciones pues el mejor se iba al extranjero. Pero desde hace unos cinco años, cuando el mundo dejó de comprar tanto café colombiano como antes, nos han comenzado a meter "la cultura del café" -con máquinas italianas- en todo lado: en el centro de Bogotá, en lo que va de dos años, han abierto unos 15 cafés. Y de paso buen café. Esa es realmente la razón por la que nació Juan Valdez: era mejor vender el café hecho que el café para hacer en casa, que allí se vende a manera de recuerdo, con "edición especial", empaque hecho artesanalmente, etc. Yo lo prefiero oscuro.