Independència i matrimoni
No es pas la primera vegada que li trobo quelcom de semblant a l'etern debat sobre la independència de Catalunya i el matrimoni homosexual.
Vull dir, front al matrimoni homosexual molts contraris que no volen quedar com uns carques diuen: "jo no estic pas en contra de que formin parella, però que no sigui MATRIMONI". Si els hi volem reconèixer el dret a viure en parella i A MES A MES que tinguin las resta de drets dels matrimonis com el d'adopció, pensió per viudetat, etc, SENSE dir-li matrimoni hauríem de modificar gairebé totes les lleis del país (i això passa també el mateix amb les parelles de fet indepentment del génere dels contraents). En canvi, NOMÉS reconeixent el dret al matrimoni dels homosexuals ho arreglem TOT d'una tacada (i no vull entrar ara en consideracions teològiques ni els suposats drets del nen que se li vulneren amb uns pares homosexuals).
I la independència... Ens trobem a Catalunya en un moment històric en que, com que no podem ser independents per demà a les vuit del matí, intentem d'aconseguir-la a pessigades reclamant obvietats com seleccions catalanes amb tots els ets i uts, el retorn dels papers "de Salamanca", la fí de l'expoli fiscal, la presséncia del català a Europa, una conferència episcopal pròpia, etc.
Tot això, vull dir, s'arreglaria DE COP amb la independència. Tan senzill com això. Podríem negociar tots els temes de tu a tu amb qui calgués sense els crits dels que ni ens entenen ni ens volen entendre.
I acavaré amb una altra obvietat: posats a dessitjar, prefereixo arrivar a la independència poquet a poquet, tocant els nassos, en comptes d'organitzar una revolta. Que amb les revoltes sempre acaven pagant justos per pecadors.
Vull dir, front al matrimoni homosexual molts contraris que no volen quedar com uns carques diuen: "jo no estic pas en contra de que formin parella, però que no sigui MATRIMONI". Si els hi volem reconèixer el dret a viure en parella i A MES A MES que tinguin las resta de drets dels matrimonis com el d'adopció, pensió per viudetat, etc, SENSE dir-li matrimoni hauríem de modificar gairebé totes les lleis del país (i això passa també el mateix amb les parelles de fet indepentment del génere dels contraents). En canvi, NOMÉS reconeixent el dret al matrimoni dels homosexuals ho arreglem TOT d'una tacada (i no vull entrar ara en consideracions teològiques ni els suposats drets del nen que se li vulneren amb uns pares homosexuals).
I la independència... Ens trobem a Catalunya en un moment històric en que, com que no podem ser independents per demà a les vuit del matí, intentem d'aconseguir-la a pessigades reclamant obvietats com seleccions catalanes amb tots els ets i uts, el retorn dels papers "de Salamanca", la fí de l'expoli fiscal, la presséncia del català a Europa, una conferència episcopal pròpia, etc.
Tot això, vull dir, s'arreglaria DE COP amb la independència. Tan senzill com això. Podríem negociar tots els temes de tu a tu amb qui calgués sense els crits dels que ni ens entenen ni ens volen entendre.
I acavaré amb una altra obvietat: posats a dessitjar, prefereixo arrivar a la independència poquet a poquet, tocant els nassos, en comptes d'organitzar una revolta. Que amb les revoltes sempre acaven pagant justos per pecadors.
0 comentarios