Blogia
Un món a ulls de llop

Vilaweb: TRES TESIS SOBRE LES ELECCIONS

1) Una victòria a la contra

El Partit Popular ha perdut les eleccions. Però no ha perdut ni tan sols un milió dels vots que tenia fa quatre anys i que aleshores van servir per donar-li la majoria absoluta. No ha estat, doncs, una deserció multitudinària dels electors allò que ha possibilitat la victòria de l’esquerra. Ha estat, contràriament, una mobilització sense precedents del vot contra el PP, molt probablement esperonat fins al límit després de l’immoral espectacle ofert arran dels atemptats de l’11-M. Al Principat el PP ha perdut 150.000 vots, al País Valencià 40.000 i a les Illes poc més d’un miler. A la resta de l’estat sols a Euskadi i a Andalusia trobem un enfonsament significatiu dels populars. I hi ha un resultat molt especial i molt significatiu: a la ciutat de Madrid, malgrat tot això que ha passat, el PP guanya les eleccions i solament perd 89.000 vots.
Si els electors del PP s’han mantingut fidels al partit d’Aznar, és una notícia molt preocupant. Ho ha compensat clarament una mobilització enorme de les forces d’esquerra, que ha capitalitzat sobretot el PSOE, clarament afavorit pel vot útil. Però els socialistes no haurien d’oblidar que tot indica que molta gent els ha votats, simplement, perquè era la millor manera de fer fora del govern el Partit Popular.

2) La pluralitat se’n ressent

Aquesta concentració del vot útil de l’esquerra al PSOE ha tingut algunes conseqüències preocupants. Espanya va pel camí d’un bipartidisme perfecte, alhora que les altres nacions presenten una pluralitat cada vegada més consistent. I això del bipartidisme espanyol no és bo. La ‘lliçó catalana’ és precisament que l’existència d’un sistema plural de partits enriqueix la democràcia i dificulta els comportaments autoritaris que hem vist al PP, però que també vam veure fa anys al PSOE. A Astúries, Cantàbria, la Rioja, Castella-Lleó, Castella la Manxa, Extremadura, Andalusia i Múrcia sols hi ha diputats de dos partits. També a les Illes, encara que Progressistes haja fet un paper excel·lent amb el 9% dels vots.
Qui més ha pagat l’atac a la pluralitat és Esquerra Unida, que obté els pitjors resultats de la història: sols obté dos diputats a Madrid i tres als Països Catalans, en coalicions amb unes altres forces d’esquerra i nacionalistes: dos al Principat amb Iniciativa i un al País Valencià amb l’Entesa. És un resultat preocupant i immerescut, vistos els esforços i la feina d'aquesta coalició. I resulta especialment dur al País Basc, on Ezker Batua és al govern i ha contribuït de manera molt lleial a mantenir l’estabilitat.
Quant als grups nacionalistes, en total formen 30 diputats; de fet, són la tercera força estatal sense discussió. Al Principat, el resultat d’ERC és absolutament espectacular. Supera en nombre de vots el de les eleccions catalanes i, per tant, obté una aprovació clara de la seua aposta pel tripartit. Josep-Lluís Carod-Rovira, a més, veu reforçat d'una manera contundent el lideratge després de l’atac despietat que ha hagut d’aguantar. El resultat de CiU és segurament decebedor per als simpatitzants, però no gens dolent. La coalició centrista s’havia trobat enganxada en la dinàmica entre el PP i ERC i, malgrat això, sols ha perdut uns 50.000 vots. En aquesta perspectiva els 454.000 vots que guanya Esquerra prenen una dimensió molt important, perquè no són vots robats a CiU. Iniciativa també obté un bon resultat, més ressaltat encara per la desfeta d’Esquerra Unida a l’estat espanyol.
A la resta del país la sensació és més aviat de tristesa. La coalició Progressistes de les Illes Balears va començar la nit amb l’esperança que les enquestes li donarien una diputada i al final s’ha quedat sense. Al País Valencià la suma dels vots del Bloc i Esquerra Republicana no arriba a la xifra que va obtenir el Bloc fa quatre anys, una prova evident de la força abassegadora del vot útil, que tanmateix l’Entesa ha pogut resistir malgrat la pèrdua de vots respecte de fa quatre anys.
A Euskal Herria l’aparició d’un diputat de Nafarroa Bai és una notícia excel·lent, vista la persecució que el PP porta a terme contra la cultura basca en aquell territori, i cal constatar el creixement de vot del PNB, encara que en part sembla que provinga d’EA. A l’Aragó cal subratllar la revalidació de l’escó de José Antonio Labordeta per la Chunta. Segurament que Labordeta és avui el diputat que té més simpaties fora del seu propi partit. Amb raó.
Tota aquesta riquesa i pluralitat, a la qual s'han de sumar els diputats del Bloque gallec, fa encara més evident el panorama en blanc-i-negre que viu Espanya.

3) Cal un altre estil de governar

La conseqüència de tot plegat és que ara ens trobem en un moment clarament històric. El PP ha tancat un cicle endut per la violència propiciada pel seu comportament. Però ha perdut menys d’un milió de vots, i això és molt significatiu. Ni en les actuals circumstàncies, les més dures que es podien imaginar, no ha perdut el suport fidel de l’electorat. Caldrà prendre’n nota.
Ara el PSOE ha de decidir com vol governar. Hi ha qüestions que són una bandera clara i sobre les quals haurà de prendre posicions inequívoques: la paralització immediata del Pla Hidrològic, la tornada de les tropes destinades a l’Irac, la recuperació dels papers de Salamanca, el suport al nou estatut que aprovarà el Parlament de Catalunya, el respecte a la unitat de la llengua catalana, la recuperació d’un clima de diàleg amb el govern basc, el retorn a les posicions europees en política internacional i la ruptura de l’aliança amb la política de Bush. No té poca faena José Luís Rodríguez Zapatero.
El líder dels socialistes ha de ser conscient de com ha arribat al poder i no ha de decebre els tres milions de vots nous que l’han portat on és ara, no perquè continue les polítiques del PP, sinó perquè canvie de política.
Ara cal un tomb radical, no sols de sigles de partit, sinó sobretot de cultura política. Ara és l'hora de posar fi a les crispacions, les manipulacions, les mentides, les amenaces a les llibertats civils, el tancament de diaris, les tortures, la prepotència, el menyspreu als opositors, tot allò que ens ha encès tant durant aquests darrers vuit anys, i de manera molt especial aquests quatre darrers.
No tirem aigua al vi. Avui no és el millor dia per a fer-ho, és veritat. Però sí que és el moment de recordar el PSOE dels GAL, el PSOE de l'enduriment de les lleis, el PSOE de Corcuera, el PSOE dels desfalcs econòmics, el PSOE que al País Valencià menystenia la llengua catalana i no feia res per impedir-ne el trossejament. Aquest PSOE no pot tornar; no ha de tornar.
Rodríguez Zapatero i la seua gent mereixen avui un vot de confiança clar de tots nosaltres. El tenen. Però ha de ser un vot de confiança previngut. La millor garantia d'un canvi real de cultura és l'esquerra plural i és un paper fort de CiU i PNB com a forces centristes i representatives d'una part molt important d'Euskadi i de Catalunya. Ara necessitem calma, serenor, consens per a recuperar-nos de l'odi sembrat pel Partit Popular. I és per això que el PSOE ha de comptar ara amb les altres forces democràtiques. Tant de bo que ETA hi contribuesca eixamplant la treva oferta al Principat a l'estat espanyol o anunciant que es dissol.
Vicent Partal (http://www.vilaweb.com/)
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres