Hotel Rwanda

L'altre dia vaig veure aquesta peli a TV3 i encara no l'he acavada de digerir.

Tot va d'un director d'hotel a la Ruanda dels anys 90 en plena guerra civil entre hutus i tutsis. Ell, hutu casat amb una tutsi, amb prou feines pensa en com protegir a la seva família més directa tot teixint una xarxa d'amistats entre els diplomàtics i militars que s'hi allotjen de tant en tant.

I esclata la guerra civil amb les guerrilles hutu degollant tot tutsi que es troben pel carrer, o dins de casa seva, tant se val si eren adults, vells o nens. I, com que l'hotel aquest està més o menys protegit pels cascos blaus de la ONU (molt menys que més) i és d'una empresa belga, es converteix en santuari de tot tipus de refugiats: des dels propis veïns del protagonista, fins als nens tutsis d'un orfanat.

Tota la pel.lícula és terrible i descoratjadora. No vaig poder-me desenganxar de la tele en tota la estona. NECESSITAVA saber coma cabava tota aquella gent! Dos van ser els moments que més em van impactar. L'ún era quan una col.laboradora de Creu Roja transmetia les darreres paraules d'una de les nenes de l'orfelinat on els milicians hutu havien assassinat a tothom: "no em mateu, si us plau. Prometo no ser tutsi mai més en la meva vida!" :'-(

L'altre era quan un destacament de soldats blegues està a punt de marxar amb tots els estrangers de l'hotel (alerta: bàsicament, NOMÉS els blancs) i arriva a l'ultim moment una multitud encapçalada per la bandera francesa. Eren els nens d'un altre orfanat, tot pensant que els soldats havien vingut aprotegir-los a TOTS. I no, NOMES s'en van emportar als quatre blancs que hi havia en aquest nou grup (el cura i ni la meitat de les monges).  :''-(

Val a dir que, al cap i a la fi, sí que van salvar la vifa QUASI tots els que s'hi van quedar a l'hotel. Uns 1200, però un milió van morir abans que el reconsagrat primer món dels collons hi fés alguna cosa.

I el problema no és només aquesta tragèdia. El problema és que, mentre escric tot això, està passant més o menys el mateix an algún indret del món. I, mentre t'ho llegeixes, també. I,si algú més també s'ho mira més tard o mentre li comentes a algú, TAMBÉ.