Som una nació i tenim dret a decidir
Ja fa ben bé una setmana de la gran manifestació per la llibertat de Catalunya, pel seu dret a decidir el seu futur. No tenia gaires esperances en l’èxit de la convocatòria, tot veient que només un partit la recolçava, de quatre que originalment van signar l’Estatut del 30 de setembre (de fet aquest Estatut hauria estat el desenvolupament, un pel curt de volada potser, del manifest que ens va portar al carrer al dissabte 18 de febrer) i ja eren al menys un parell d’entitats que s’havien desdit de llur recolçament (però de fet eren més de 500 les que s’hi van mantenir).
"Serem quatre gats" pensava jo fins i tot dintre del tren que m’emportava cap a Sants Estació. Però dintre del mateix vagó ja es respirava un cert ambientillo extrany. Miressis on miressis notaves quelcom que et deia que tothom del vagó també hi anava a la mani. Un cop al carrer ja erem legió i ja a la Plaça d’Espanya érem multitud.
No sé quina xifra seríem, entre els 75000 que diuen uns i el milió dels altres, només sé que s’ha assemblat prou a les manifestacions contra la Guerra d’Iraq i contra els atemptats de l’11-M: massa gent com per veure el principi o el final de la mani, i massa diversa com per pensar que només érem els exaltats de torn.
Ei, i sense un incident, sense cap foto qe regalar a la brunete mediàtica. I mira que vaig patir de valent amb el tros de cartell que hi havia just al final de Pelai dient "MUTUA MADRILEÑA" a un cantó i Caja Madrid a l’altre. Res, ni una paperera fora de puesto ni una escopinada. I el final, amb un manifest que van haver de llegir per tandes de la gentada que hi havíem i el cant de Els Segadors que em va treure la llàgrima ben treta...
Tot plegat em va fer sentir com si hi fós a la Mani del Milió que al 1977 reclamava l’Estatut d’Autonomia per Catalunya. Un dia feliçment inovidable.
1 comentario
ugg bailey button -