Començant a recordar
Fa tot just una setmana que vaig tornar de Colòmbia i, quan encara m'hi estic fent de nou al fred del nostre hivern, començaré a escriure del que vaig veure-hi i com m'hi vaig sentir.
Començaré amb un resum previ.
Des que m'hi vaig trobar per primera vegada amb qui es convertiria en la meva dona m'he anat relacionant amb colombians que viuen a Barcelona. Això, però, no va evitar que hi anés amb el cor un pel contaminat pels tòpics de sempre. M'havien parlat d'un país posat al dia, amb greus problemes, pero no pas al tecer món on alguns ens volen fer creure que hi són. M'havien dit que els colombians son gent acollidora, que es fa estimar, i és veritat, però no té res a veure viure-ho a que t'ho expliquin. I es aquest descobriment el que vull compartir des d'aquest blog, poc a poc segons em deixin les esclavituds de cada dia.
Començaré amb un resum previ.
Des que m'hi vaig trobar per primera vegada amb qui es convertiria en la meva dona m'he anat relacionant amb colombians que viuen a Barcelona. Això, però, no va evitar que hi anés amb el cor un pel contaminat pels tòpics de sempre. M'havien parlat d'un país posat al dia, amb greus problemes, pero no pas al tecer món on alguns ens volen fer creure que hi són. M'havien dit que els colombians son gent acollidora, que es fa estimar, i és veritat, però no té res a veure viure-ho a que t'ho expliquin. I es aquest descobriment el que vull compartir des d'aquest blog, poc a poc segons em deixin les esclavituds de cada dia.
2 comentarios
catalombia -
RUFUS -