Del que han dit d'en Carod
Entre mig de la artilleria mediàtica descarregada contra Josep-Lluís Carod-Rovira n'he trobat un grapadet de intervencion prou temperades i possitives de cara al, llavors encara, Conseller en Cap.
Com que hi estic d'acord amb el que diuen i vull fer-hi constància aquí us les poso:
Font: http://www.vilaweb.com
Cercar la pau no és cap delicte
mail obert
VICENT PARTAL. director@vilaweb.com .
Darrerament no fa de bon veure citar Roger Garoudy. Però, si m'ho permeten, recuperaré un text a Le Monde de l'any 65. Hi escrivia sobre el diàleg, aleshores improbable, entre l'Església (amb majúscules) i el comunisme. I deia que les posicions extremes que hi havia entre les dues ideologies no només no exclouen el diàleg sinó que són la base per a qualsevol diàleg, la seva garantia: «le fonde».
A l'Estat espanyol, la política del PP en el tema basc i en el tema d'ETA ha desbarrat fins a anatemitzar el diàleg mateix. La barbaritat és enorme i les conseqüències, terribles. Arriba un punt que sembla més delicte parlar que matar (ahir Acebes semblava voler dir això). O que sembla que tant delicte és cercar vies per a la pau, qualssevol, com assassinar. Carod-Rovira, en aquest sentit i en aquest cas, mereix tot el suport. No només pel que ha fet. També per negar-se a creure que no hi ha cap possibilitat per al diàleg i per a la paraula, per negar-se a creure que no hi ha cap manera que les raons aconseguisquen fer callar les armes. Per apartar-se del cinisme regnant (o és que Aznar no va ordenar negociar amb ETA?) i per no deixar-se dur pel McCarthisme. I per fer quan ja està al govern el mateix que feia quan no hi estava. Si alguna cosa sobrava, només, era posar el càrrec a disposició del president Maragall. Carod no ha fet res malament i amb aquest gest sembla acceptar implícitament que s'ha equivocat.
Font: http://www.enoticies.com
Carod, tocat
A vegades fa la sensació que els d'Esquerra encara no saben que ara estan al govern en comptes de a l'oposició. I que des de l'oposició es poden fer coses que no es poden fer des del govern. Com reunir-se amb un dirigent d'ETA, posem per cas. Perquè no és el mateix trobar-se amb Mikel Antza que fer-ho amb Arnaldo Otegui, tot i que al PP barregin de seguida una cosa amb l'altra. El conseller en cap acaba de fer la traveta més gran a Rodríguez Zapatero des del cas Tamayo. I de pas un regal immerescut a Mariano Rajoy en la seva cursa cap a La Moncloa. Després ja poden anar fent documents sobre les "esquerres espanyoles". Amb portades com les de l'ABC, els votants socialistes d'Extremadura o de Vallecas -i alguns de l'Hospitalet- es passaran en bloc al PP. A més, Carod ha aconseguit de retruc debilitar-se políticament al si del tripartit. Com van afanyar-se a dir els socialistes: "La reunió de Josep-Lluís Carod-Rovira amb responsables de l´organització terrorista ETA és un gravíssim error". I això que els va donar la presidència. Zapatero ho hauria de tenir en compte. Si plega Carod, també pot caure Maragall.
Carod
Així com no em vaig estalviar adjectius per parlar sobre la decisió de Carod de posar Espanya a presidir Catalunya, dic que pel que fa al tema de les converses amb ETA, estic amb Carod. Ara i sempre que faci la seva feina, que és treballar per Catalunya i servir-la amb lleialtat. De què s'ha de preocupar un conseller en cap, si no és que no matin els habitants dels seus país? Trobo que el PP i el PSOE (sucursals incloses) haurien de prendre nota de l'actitud i del camí de Carod en lloc d'insultar-lo tant. Que mirin ells de protegir les vides dels ciutadans del seu país tal com Carod intenta protegir les nostres. Trobo que Carod no hauria d'haver-se buscat aquests companys de viatge que ara ja demanen (Zapatero) la seva dimissió o diuen (Maragall) que aquestes converses han estat un gran i greu error. Carod ha fet molt ben fet de parlar amb ETA i farà molt bé de parlar-hi en el futur i encara millor d'aconseguir que realment no mati a Catalunya. En vista de les reaccions de poc nivell que ha hagut d'aguantar i que haurà d'aguantar en els propers dies, en nom de la meva família i de les altres persones que estimo aprofito per donar-li'n sincerament les gràcies.
L´error de Carod-Rovira
¿S´ha equivocat Carod-Rovira entrevistant-se amb la cúpula d´ETA? El fet mateix és discutible, altament polèmic i, sobretot, delicat. Fereix moltes sensibilitats. Es tracta d´un episodi fàcilment manipulable des de la lògica -sovint perversa- tant del PP com de la seva orquestra mediàtica. Deixa Zapataro i Maragall als peus dels caballs de la demagògia. Per no poca gent pot suposar la prova del nou que Aznar tenia raó quan acusava el Govern de Catalunya d´aventurerisme. D´aquest punt de vista, en efecte, Carod-Rovira no ha estat encertat, amb l´afegitó que sent conseller en cap no en va informar a Maragall ni a priori ni a posteriori. Carod-Rovira ha demostrat manca de maduresa política. ¿Tan trascendent i urgent era el contacte amb ETA? ¿No el podia ajornar? S´hauria desactivat així la instrumentalització malèvola que farà el PP fins el 14-M. ¿No va massa lluny ERC, posant els seus aliats contra les cordes? Tanmateix, tot això no justifica els atacs ultramontants llançats contra ell, com si fos una mena d´Al Capone. Dialogar amb criminals no és cap crim. Més encara quan allò que es preten és evitar més crims. Coses semblants las vaig dir ahir -a la tertúlia de Tele 5- davant de gairebé tres milions d´espectadors. Vaig polemitzar amb una col.lega afí al PP i vaig defensar la trajectòria global d´ERC. Ho he fet amb freqüència, incloent-hi a vegades CiU i PNB. Però ahir vaig dir també que l´error de Carod-Rovira -a qui Maragall, treient-li atribucions l´ha ensenyat targeta groga- era haver-se oblidat de la seva condició de conseller en cap. I avui m´en ratifico. Mentre, la tempesta augmenta, la tensió entre Ferraz i Nicaragua arriba a nivells sense precedents i Aznar i Rajoy es freguen les mans: Carod-Rovira podria regalar al PP altre esclatant majoria absoluta. Mas ha tornat a posar cava a la nevera. Un mes i escaig després d´haver-se constituit, no resulta exagerat aplicar al Govern català allò que va escriure Valle-Inclán en La Corte de los Milagros: "Aún no asamos y ya pringamos".
Com que hi estic d'acord amb el que diuen i vull fer-hi constància aquí us les poso:
Font: http://www.vilaweb.com
Cercar la pau no és cap delicte
mail obert
VICENT PARTAL. director@vilaweb.com .
Darrerament no fa de bon veure citar Roger Garoudy. Però, si m'ho permeten, recuperaré un text a Le Monde de l'any 65. Hi escrivia sobre el diàleg, aleshores improbable, entre l'Església (amb majúscules) i el comunisme. I deia que les posicions extremes que hi havia entre les dues ideologies no només no exclouen el diàleg sinó que són la base per a qualsevol diàleg, la seva garantia: «le fonde».
A l'Estat espanyol, la política del PP en el tema basc i en el tema d'ETA ha desbarrat fins a anatemitzar el diàleg mateix. La barbaritat és enorme i les conseqüències, terribles. Arriba un punt que sembla més delicte parlar que matar (ahir Acebes semblava voler dir això). O que sembla que tant delicte és cercar vies per a la pau, qualssevol, com assassinar. Carod-Rovira, en aquest sentit i en aquest cas, mereix tot el suport. No només pel que ha fet. També per negar-se a creure que no hi ha cap possibilitat per al diàleg i per a la paraula, per negar-se a creure que no hi ha cap manera que les raons aconseguisquen fer callar les armes. Per apartar-se del cinisme regnant (o és que Aznar no va ordenar negociar amb ETA?) i per no deixar-se dur pel McCarthisme. I per fer quan ja està al govern el mateix que feia quan no hi estava. Si alguna cosa sobrava, només, era posar el càrrec a disposició del president Maragall. Carod no ha fet res malament i amb aquest gest sembla acceptar implícitament que s'ha equivocat.
Font: http://www.enoticies.com
Carod, tocatA vegades fa la sensació que els d'Esquerra encara no saben que ara estan al govern en comptes de a l'oposició. I que des de l'oposició es poden fer coses que no es poden fer des del govern. Com reunir-se amb un dirigent d'ETA, posem per cas. Perquè no és el mateix trobar-se amb Mikel Antza que fer-ho amb Arnaldo Otegui, tot i que al PP barregin de seguida una cosa amb l'altra. El conseller en cap acaba de fer la traveta més gran a Rodríguez Zapatero des del cas Tamayo. I de pas un regal immerescut a Mariano Rajoy en la seva cursa cap a La Moncloa. Després ja poden anar fent documents sobre les "esquerres espanyoles". Amb portades com les de l'ABC, els votants socialistes d'Extremadura o de Vallecas -i alguns de l'Hospitalet- es passaran en bloc al PP. A més, Carod ha aconseguit de retruc debilitar-se políticament al si del tripartit. Com van afanyar-se a dir els socialistes: "La reunió de Josep-Lluís Carod-Rovira amb responsables de l´organització terrorista ETA és un gravíssim error". I això que els va donar la presidència. Zapatero ho hauria de tenir en compte. Si plega Carod, també pot caure Maragall.
CarodAixí com no em vaig estalviar adjectius per parlar sobre la decisió de Carod de posar Espanya a presidir Catalunya, dic que pel que fa al tema de les converses amb ETA, estic amb Carod. Ara i sempre que faci la seva feina, que és treballar per Catalunya i servir-la amb lleialtat. De què s'ha de preocupar un conseller en cap, si no és que no matin els habitants dels seus país? Trobo que el PP i el PSOE (sucursals incloses) haurien de prendre nota de l'actitud i del camí de Carod en lloc d'insultar-lo tant. Que mirin ells de protegir les vides dels ciutadans del seu país tal com Carod intenta protegir les nostres. Trobo que Carod no hauria d'haver-se buscat aquests companys de viatge que ara ja demanen (Zapatero) la seva dimissió o diuen (Maragall) que aquestes converses han estat un gran i greu error. Carod ha fet molt ben fet de parlar amb ETA i farà molt bé de parlar-hi en el futur i encara millor d'aconseguir que realment no mati a Catalunya. En vista de les reaccions de poc nivell que ha hagut d'aguantar i que haurà d'aguantar en els propers dies, en nom de la meva família i de les altres persones que estimo aprofito per donar-li'n sincerament les gràcies.
L´error de Carod-Rovira¿S´ha equivocat Carod-Rovira entrevistant-se amb la cúpula d´ETA? El fet mateix és discutible, altament polèmic i, sobretot, delicat. Fereix moltes sensibilitats. Es tracta d´un episodi fàcilment manipulable des de la lògica -sovint perversa- tant del PP com de la seva orquestra mediàtica. Deixa Zapataro i Maragall als peus dels caballs de la demagògia. Per no poca gent pot suposar la prova del nou que Aznar tenia raó quan acusava el Govern de Catalunya d´aventurerisme. D´aquest punt de vista, en efecte, Carod-Rovira no ha estat encertat, amb l´afegitó que sent conseller en cap no en va informar a Maragall ni a priori ni a posteriori. Carod-Rovira ha demostrat manca de maduresa política. ¿Tan trascendent i urgent era el contacte amb ETA? ¿No el podia ajornar? S´hauria desactivat així la instrumentalització malèvola que farà el PP fins el 14-M. ¿No va massa lluny ERC, posant els seus aliats contra les cordes? Tanmateix, tot això no justifica els atacs ultramontants llançats contra ell, com si fos una mena d´Al Capone. Dialogar amb criminals no és cap crim. Més encara quan allò que es preten és evitar més crims. Coses semblants las vaig dir ahir -a la tertúlia de Tele 5- davant de gairebé tres milions d´espectadors. Vaig polemitzar amb una col.lega afí al PP i vaig defensar la trajectòria global d´ERC. Ho he fet amb freqüència, incloent-hi a vegades CiU i PNB. Però ahir vaig dir també que l´error de Carod-Rovira -a qui Maragall, treient-li atribucions l´ha ensenyat targeta groga- era haver-se oblidat de la seva condició de conseller en cap. I avui m´en ratifico. Mentre, la tempesta augmenta, la tensió entre Ferraz i Nicaragua arriba a nivells sense precedents i Aznar i Rajoy es freguen les mans: Carod-Rovira podria regalar al PP altre esclatant majoria absoluta. Mas ha tornat a posar cava a la nevera. Un mes i escaig després d´haver-se constituit, no resulta exagerat aplicar al Govern català allò que va escriure Valle-Inclán en La Corte de los Milagros: "Aún no asamos y ya pringamos".
0 comentarios