Blogia
Un món a ulls de llop

Els meus veïns

Fa uns mesos que a la meva escala hi viuen una família d'ecuatorians. Poc a poc les iaies i marujes del veïnat els han anat agafant mania fins que, ahir mateix a una reunió, una d'aquestes ha verbalitzat el "problema".

No en tinc pas ganes de reproduïr les coses que elles van dir, car que són massa donades a gaudir d'escoltar-se elles mateixes i de reiterar obvietats i/o rumors infundats. Quin és, però, el problema real? Doncs que FEIEN xivarri i FA TEMPS un dels homes de la casa pujà borratxo a casa fen enrenou. Enfatitzo el temps passat per que SEMBLA QUE JA NO HO FAN per que van parlar amb el propietari.

D'acord, no és pas la pitjor de les accions que es van arribar a proposar EXTRAOFICIALMENT a la reunió, cal dir que tot fora de acta. Però al final no em vaig poder estar d'intervenir-hi, per que sembla que a NINGÚ se li havia acudit parlar DIRECTAMENT amb ells per damanr'ls-hi educadament que fessin menys fressa, per exemple. Doncs sembla que els hi tenen por.

Por de qué, per mil collons de mico? Senzillament per que son "latinos". De fet sí que hi va haver una veïna que els va retreure una vegada la seva conducta, però feta una fura, tot un exemple de diplomàcia com si diguéssim.

De fet no sé com són aquestos veïns. No s'hi fan gaire amb ningú, ni tan sols amb la meva dona, que és colombiana i POTSER es s'hi podrien sentir més propers que no pas amb la resta. Només sé que tenen un parell de filles maques com nenes d'un anunci d'Imaginarium.

No sé si és feina de la meva família de fer-se amb ells invitant-los a un cafetonet per que les nenes coneguin els meus gats, però potser que algú sí que ho faci abans de anar directament a denunciar-nos mútuament per problemes de convivència que no es ressolen de cap altra manera millor que convivint-hi tots plegats.

0 comentarios