Blogia
Un món a ulls de llop

Bon Nadal

Ja es nadal i, malgrat que no he posat una puta guirnalda, no es el mateix que l'any passat.

Mai m'ha agradat el nadal. Sempre, o des de fa molt temps, l'he viscut com un festival d'hipocresia on tothom havia de estar feliç per collons i fer que estimaven la gent per molt que no poguessin patir la seva pressència.

Aquest any es diferent. No cantaré pas les nadales ni posaré gaire decoració nadalenca per casa, però ja ni em sento ni estic sol com abans. Aquest matí de nadal tinc esperança on abans només tenia rancúnia i sarcasme.

Weno, el sarcasme encara el tinc, que sempre em fa riure ;)

2 comentarios

Lobisome -

Cert, molt cert, malgrat que a mi el que més em cou és la obligatorietat a ésser feliços per decret de llei sigui quina sigui la teva situació personal.

Tothom n'ha d'estar content i felicitar qui sap quins collons de pàsqües i aguantar nadales mil.

A més a més, 3 dies després de les acavalles de nadal mos foten les rebaixes on podríem comprar tot lo de nadal a meitat de preu.

Nuff said.

David Torrent -

Suposo que el comentari final, és que fa molt temps que el Nadal ha deixat de ser quelcom espiritual, de reunions de família (on es tractava d'omplir la panxa en un nivell superior a la majoria de dies de l'any) i s'ha transformat en una festa d'hipòcrites, que es gasten quatitals brutals de pasta com poden.