Un món a ulls de llop

Fa temps, molt de temps, jo em vaig posar un llaç blau contra ETA. Era una altra època, una època en que tothom estava del costat de les víctimes del terrorisme, bàsicament per que no estaven instrumentalitzades encara per cap tendència política. Més concretament, va ser quan els d'ETA van segrestar Miguel Angel Blanco i, després d'un setmana deixant tota Espanya amb l'ai al cor, el van matar.

Tots aquests dies en que ens tenien amenaçats de matar-lo, ben bé tots ens vàrem posar el llacet blau com a signe de repulsa a ETA i amb la esperança de que serviria per remoure les seves conciències i que aconseguiríem alliberar-lo. Aquest llaç, doncs, era patrimoni de tots els que estàvem contra la violència terrorista.

Ara ja no. Ara és un símbol més del PP, igual que la gavina i, malgrat que mirin alguns de dissimular-lo, la sacrosanta "águila de San Juan". I no només per que aquesta manifestació hagi estat convocada pel PP, ans al contrari. El PP ens ha robat un altre símbol per que aquesta manifestació ha estat convocada exclusivament per tensar la corda contra el govern del PSOE, no pas com la resta de manifestacions contra ETA que es fan com a resposta per un atemptat. ho han fet tot agafant-se a una decissió judicial com si fós un clau roent i, per si algú gosa preguntar, et venen amb la excusa de que s'hi manifesten per protestar contra una suposada negociació del govern amb ETA.

No estic pas treient-li al PP el dret a manifestar-s'hi al carrer, malgrat que prou que ens va menyspreuar als que en el seu dia ens vam manifestar contra seu. No, del que em queixo és de que fan trampa. Em queixo de que hagin agafat un altre símbol que era de tots i se l'ha fet seu com si fóssin ells els únics contraris a ETA.

Només em queda la petita satisfacció de veure que l'endemà l'Avui ben bé no parlava d'aquest aquelarre espanyolista, que sigui per bó o per dolent, ens donés la sensació de que nosaltres sí que vivim a un país normal.

Torno a parlar d’aquesta mani del PP. Sembla que la organització va aconseguir, gràcies a la Brigada del Pollastre, evitar les llamineres fotos de banderes franquistes (o d’altres de pitjors) a la mani. Llegint l’Avui sembla que van tenir MOLTA feina (els autobusos anaven plens de pollastres) i que fins i tots a una se li va escapar un "que pongan el cara al sol, coño!"

Tot plegat em fa pensar en to d’autocrítica, potser per por que no em titllin de sectari, en la mega-mani del 18 de Febrer de 2006. Ben bé es podria dir que hi érem més gent que a aquesta del PP i amb ben poquets autobusos en comparació. Però passo d’entrar en la tonta guerra de xifres. Sí que recordo que hi vaig veure banderes mes o menys frikis, com la d’una mena de carlins catalanistes, o la dels 33. Malgrat que cap d’aquestes es pot comparar en significat a la bandera espanyola de la gallina (per molt fatxa que pugui ser la ideologia d’aquestos grups, mai no han governat un país en dictadura com els que tenen la bandera de l’àliga com a marca de la casa).

Val a dir que darrerament, els de la COPE tenen la barra de comparar l’Estelada amb la gallinàcia per que "totes dues són inconstitucionals" i, es clar, l’Estelada és anti-espanyola que és mil vegades pitjor! Però es que, de fet, el problema de la seva bandera no és llur constitucionalitat, sinò la íntima relació que té amb el franquisme.

I és que, passat el temps, es demostra que la gent no té memòria i que portar aquesta bandera espanyola amb l’àguila (tant se m’en fot si és imperial o de "San Juan") i cridar "Arriba España!" és ben bé com si a Alemanya treus la creu gamada al crit de "Heil Hitler!". La diferència és que allà et busquen les pessigolles i aquí encara et riuen la gràcia.

Però tornant a la autocrítica, a la meva catarsi catalanista de fa un any... No vaig veure ningú retirant cap bandera com tampoc vaig veure la foto que tots buscaven: una bandera espanyola cremada. Cert que vaig veure una que semblava cremada prèviament (o potser només esparrecada), però ja no és el mateix. L’únic que em va fer vergonya va serun brevíssim moment en que uns prop meu van cridar "pim, pam, pum, diputats del PP" (o era "regidors"?).

Potser això no eren amenaces punibles, com tampoc ho han estat el "Carod al paredón", "Carod esta es tu caja [un taüt]" o "Zapatero vete con tu abuelo [diria que a criar malves]", però això no s’ha de dir. Per que, dient-ho, dembla que te n’enfotis de les amenaces d’ETA cap als polítics del PP. I si això no és un crim, ho hauria de ser.

Ara bé, tampoc ens l’agaféssim amb paper de fumar, que per cada animalada que diem "nosaltres", fatxes i espanyoleros diuen cent i sa mare (només cal escoltar la COPE, Onda Cero i llegir qualsevol diari de Madrid que no sigui El País, i encara). Que no som pas nosaltres els que demanem penes de mort a dojo, no som pas nosaltres els que anem de bracet amb els nostàlgics del feixisme.

Etiquetas: política