Un món a ulls de llop

Déu ser que tinc una ment una mica massa retorçada, però des de fa uns dies tinc al cap el record de la fluctuació del preu del petroli just abans i després de l'inici de la primera Guerra del Golf.

Van estar, USA i la ONU, dient que si s'atacava o no, que si verdes que si madures, i en aquest temps el petroli no parava de pujar a les borses del món. Un cop llençada la primera bomba, el preu va caure en picat. És a dir, baixa el preu just quan comencen elsproblemes REALS.

I entre el PP i el PSOE, voltant ETA, lo mateix. Mentre ETA mantenia (tret de l'animalada de Barajas al cap d'any) l'alto el foc, mentre no hi havia perill de que ningú pogués patir danys, vinga el PP a atacar sense parar al PSOE sobre el tema. I just quan ETA diu que tornarà a matar, doncs el PP es calma i diu que deixarà al govern del PSOE treballar tranquilament.

Si, d'acord, en el primer cas el preu del petroli va baixar per la fi de la incertesa prèvia al primer petardo. I en el segón per que, devant del perill imminent, el PSOE ja fa ben bé la política antiterrorista que vol el PP.

Però tot plegat em fa la sensació de que amaguen interessos purament particulars, partidistes al cap i a la fí. I, en fí, quatre per al sac i el sac al terra. Que per no traïr els morts que ja tenim, en tindrem de nous.

Felicitats sarcàstiques a tots els implicats.

Etiquetas: PP, PSOE, ETA

El pacte ICV-CiU (+PP) a Cerdanyola i la vergonyant abstenció que hem vist a les darreres municipals m'ha fet reflexionar en el motiu de tot plegat.

Trobo que en gran part per que no hi ha qui entengui aquest sistema, per que has d'estar molt interessat en la política per justificar aquests pactes on acava guanyant qualsevol menys qui ha tret més vots.

I com que no crec que mai ningú lis faci entendre a la gent com funciona el sistema, si us plau, canviem-lo. Res de tenir una setmana per votar, res de fer que mani qui tregui més vots (o regidors/escons). Fem-ho com als països veïns. Que es voti el govern/alcalde amb una papereta i el parlament/regidors amb una altra, el mateix dia, i amb segona volta si cal. Així ningú podrà retreure-li manca de legitimitat a qui surti. I si el govern surt diferent que el parlament, doncs que s'espabili per governar en minoria.

Etiquetas: política, abstenció

Ahir, ben bé devant de casa, vaig ser testimoni d'uns fets realment vergonyants. Era dissabte i jo volia deixar-me caure devant l'ajuntament, tot després de fer la compra, per veure com quedava finalment el consistori.

Abans de girar la cantonada ja em va arrivar una sorollada de xiulets que em van fer sospitar el que poc després vaig veure: finalment s'havia fet el pacte ICV-CiU-PP i la gent del PSC va demostrar un mal perdre molt poc edificant.

En part s'ha d'entendre per que el PSC va estar la més votades a les municipals i ja s'ho veia fet el tornar a l'ajuntament. I també és cert que ICV ho té MOLT difícil per justificar un pacte amb el PP, per molt que hagi estat només per la investidura d'en Morral com a alcalde sense regidories a canvi.

Però ja es podrien haver espabilat abans els del PSC per pactar, fins i tot, amb el PP tal com finalment ha calgut. Però ja veurem com li va a aquest ajuntament, amb un PSC al devant que li negarà el pà i la sal i un PP que, fíxa't quina ironia, tindrà la clau de volta de Cerdanyola tal i com diuen els seus que ERC té a Madrid (que ja m'agradaria).

Jo també soc dels que han perdut les eleccions. I ara queden quatre anys de feina fent d'oposició, de fer de corcó i burxar a cada relliscada del govern local entran. I aquesta feina no es fa pas esguerrant cel.lebracions.

Etiquetas: política, cerdanyola

Abans que res, he d’admetre que aquest tema em toca molt de prop i mai seré imparcial. Però no puc aguantar-me quan els mitjans de comunicació aprofiten el més m’inima ocasió per acusar als jocs de rol dels crims més sagnants.

Feia temps que només em sentia insultat a la premsa per la meva condició de català, però resulta que a un diari d’aquestos gratuïts es pot llegir un titular on relaciona la desgràcia d’una família a qui han assasinat son fill a la carretera amb "un joc de rol".

Tot vé de que el pare del difunt no es creu la hipòtesi oficial (baralla de trànsit) per que no hi va haver cap discusió i no se li acut millor alternativa que els, com si diguéssim, assasins dels daus de més de sis cares. I aquí queda tot.

Algú mor i, a falta d’una idea millor, els roleros tenim la culpa com aquell paio de fa uns deu anys que va segrestar un taxi a Saragossa, el Rambo del Moncayo li deien, a qui van trobar uns daus de deu cares i uns jocs de rol a la seva habitació i ja hi van deixar anar la calúmnia.

Però estic divagant. El cas actual és del d’un noi a Caldes de Malavella va sortir del seu cotxe a veure qué collons volia un paio que anava en moto i aquest li va clavar una punyalada a la esquena per fugir després.

Afortunadament, l’Avui suma un motiu més per llegir-lo per que no hi fa cap tipus de menció a la al.lucinació d’un pare torturat per la pérdua d’un fill. D’altres van a lo fàcil acusant-nos directament al titular i La Vanguardia la menys ho deixa pel final.

Busquen un motorista que va apunyalar mortalment un jove en una disputa de trànsit

19-06-2007 21:00 - Actualització
El que em faltava. Fa una estona he vist al pare de la víctima entrevistat en aquest infecte programa de TVE dit Gente. Ja té collons que una TV pública s'avingui a aquestes animalades. Em solidaritzo al 100% devant del dolor que està patint, però ara no és moment d'entrevistar-lo pas a ell sino, en tot cas, a les autoritats que realment saben qué collons deu haver passat. Òbviament, han posat "juego de rol" en lletres ben grosses.

Etiquetas: joc, de, rol, mort

Fa com una setmana que van passar per TV3 la ópera prima d’en Corbacho (el showman, no pas l’alcalde) i la van fer doblada al català ben bé al 100% (els iaios camellos els van deixar en versió original).

Havent jo gaudit aquesta peli en versió original, en castellà, trobo que TV3 va cometre quasi un crim, però entenc perfectament els motius de "la nostra". Certament amb el doblatje es perd bona part de la essència de la película, i encara més quan ja l’has vista en versió original i no pots deixar de comparar-ho.

I potser aquí rau el problema. Com que ja has vist la peli, o l’actor és espanyol i saps prou bé que no estas sentint la seva veu, no hi ha manera de trobar-te còmode amb ella. Però tampoc crec que, just a TV3, haguéssim de veure en espanyol películes com aquesta, excepte casos com Cantinfles on ja perdríem TOTA la gràcia.

No hem d’oblidar pas que parlem de TV3, no pas Canal Català ni 8TV. "La nostra" és la TV dels catalans i EN català, creada justament per que tinguéssim una TV EN català. Aixì doncs, cal doblar-ho al català tant si agrada com si no.

A partir d’aquí, no tinc cap problema en acceptar matissos com cuidar molt més la essència dels personatjes reproduïnt tant com es pugui l’accent original, i si no saben que n’aprenguin dels personatjes que s’inventen els del Polònia (com el policia que hi surt de tant en tant parlant català amb un accent quillo impecable). I tampoc veuria malament que alguns personatjes parlessin en espanyol per definició (un argentí que tot just ha arrivat de la seva terra).

Etiquetas: TV3, TV

Ahir vaig tenir la meva primera experiència en el tan cacarejat Second Life i no sé si serà la última.

És possible que tot plegat m'agafi una mica gran (36) però no serà pas per falta de ganes. Aquest diumenge van fer-ne ressó a TV3 i fins i tot n'hi ha empreses que pensen com aprofitar-ne aquesta mena de meta-verse.

A mi, sincerament, em va semblar una camama monumental, una mena d'entorn virtual de fireta (una qualitat de gràfics rancis, com recuperats del Duke Nuken 3D) amb les mateixes tonteries que els xats d'IRC de tota la vida (hores i hores dient "hola, d'on ets?"). I de fet encara amb més tonteries! A la poca estona de ser-hi, després de sobreviure a la merda de creador d'avatars que tenen (no he trobat la manera de fer-me'l pentinat a la romana sense deixar-lo plé calves), em van oferir feina fent de moble.

Sí,ells mai li diràn d'aquesta manera, però és el que és: cerca un puesto on seure amb una marca especial, quéda't-hi 10 minuts i rebràs 2 Linden Dolars (no sé si per ballar paguen el mateix). Vale que pot ser una manera d'aconseguir que els llocs que no són TANT populars no estiguint MASSA abandonats, però no puc treure'm la sensació de "sí, sabem que això és una llauna, però no et desconnectis sisplaaaaaaaau".

En fí, que al final em vaig avorrir i vaig desconnectar-me amb ganes de provar un Habbo, que no és tant modern però els gràfics són simpàtics per senzillos i n'hi ha molta més gent.

De totes maneres, pot ser que sí li doni una segona oportunitat. Cercaré alguna de les localitzacions més populars que hi hagi a veure si realment hi ha botigues i puestos on poder fer quelcom més que badar i fer el moble. Però no hi confio gaire.

Etiquetas: Second, Life