Un món a ulls de llop

Malgrat que no tingui massa a veure, no puc deixar de pensar en aquell 11 de Març quan vaig entrar a la feina amb la tràgica i esfereïdora notícia dels atemptats de Madrid. Avui el sentiment és el mateix, però just a l'inrevés.

Avui, com aquell dia, el món ens canvia per sempre. Però ara tenim un canvi a millor, cap a l pau, cap a un dia en que ETA no sigui cap altra cosa que un trist record ja superat tal i com ara els catalans recordem Terra Lliure.

És cert que encara la podem cagar, que el procés serà llarg i difícil, que tant ETA com el PP (i d'altres) posaran tants problemes com puguin, que un alto el foc no és EXACTAMENT lo mateix que un abandonament de les armes. Però ningú em podrà treure l'alegria i la emoció d'avui.

Déu vulgui que no m'equivoqui.