Un món a ulls de llop

No puc patir la salsa, no la sé ballar per molt que practiqui. I, si n'aprenc els moviments, no la puc gaudir.

Com dir-te, Magda cor de maragda, que no estic fet per aquests ritmes? Tu ets filla del Carib, de l'aire càlid, l'aigua turquesa i la pell fosca. Jo, però, fill de terra seca i freda, net potser d'un mar gèlid que no he vist mai i dels llops de fa segles, més peluts encara que aquest que tant t’estima. Les gaites que portes no son pas com les meves, sacs de gemecs del meu cor que m'el fan volar com al teu el "sabor".

No puc patir la salsa per extrany que li sembli a la família. Només gaudeixo, però, del teu somriure, Cor de Maragda, quan per fí me l'aconsegueixes fer ballar ni que sigui una mica.

T'estimo.

:-@

Avui, a l'E-Noticies surt el primer cas de boicot anti-català confés:
---------
Una botiga de Valladolid deixa de comprar a una empresa catalana per l'"abominable Estatuto".
L’empresa Anglatex, d’Artés, va rebre el passat dia 30 un fax d’un client seu, Seras Tapicerías, de Valladolid en el que afirmava que “por la presente, me dirijo a Uds. para informarles que a partir de hoy 30-09-2005 y debido a la lucidez de sus políticos para no querer pertenercer como hasta hoy a ESPAÑA yo estoy en mi derecho de comprar a fabricantes ESPAÑOLES y no querer hablar en catalán como así lo dice el abominable Estatuto que se ha aprobado por esa gente que tienen Uds. de dirigentes y que Uds. no han hecho nada por que esto no se produjera”. “Mis impuestos –afegeix- me gusta pagarlos a quien no se lo puedan quedar como el 3% famoso”.

La carta acaba amb el prec que “a partir de esta fecha les pido que no me visiten”.

L’empresa Anglatex ha confirmat a e-noticies.com. l’autenticitat del fax.
----
Tot plegat fot pena i em reafirma en la meva idea de que la única manera de que als catalans ens deixin tranquils és fent NOMES el que ens manin a Madrid (o desapareixent, que no es plan, o independitzant-nos-hi que ja arribarem).

De totes maneres, fa bassarda les animalades que diu el fatxa aquest:
- "...yo estoy en mi derecho de comprar a fabricantes ESPAÑOLES...": que no som espanyols? si no ho som, que collons fan els nostres impostos anant-hi directament a Madrid? De fet, per molt que diguin a Fatxadolit i rodalies, aquest estatut NO es una declaració d'independència.

- "...y no querer hablar en catalán como así lo dice el abominable Estatuto...": qui l'a d'obligar a ell, a Valladolid, a parlar en català?

En fí, tota una astracanada. Però m'ha agradat molt la resposta que ha donat l'altra part afectada
-----------
El botiguer de Valladolid només va fer una compra de 123 euros.
Tapicerías Seras, la botiga de Valladolid que ha deixat de comprar a una empresa catalana, només va fer una compra "de 123 euros", segons ha explicat el director general d'Anglatex, Joan Bertran, a e-noticies.com. "No ens ve d'aquí" i "no té cap importància", ha afegit.

"Sembla que no està content per l'aprovació de l'Estatut, però si jo tinc la meva tela me l'hauria de comprar a mi com si jo volgués comprar un pernil i el millor el tinguessin a Valladolid, el compraria a Valladolid".
-----------
Doncs sí, hem de deixar de ser uns cagamandurries. Que aquest boicot caurà per si sol i, per molt que durés, no s'acava pas el món.

Ja fa dies que dura l'embolic aquest dels sud-saharians que arrisquen la vida per salta les tanques que separen Ceuta i Melilla del Marroc, però avui ja no m'he pogut aguantar. He vist a la portada de l'AVUI el rostre derrotat d'un noi que, tot i tenint el seu destí anhelat a l'abast de la mà, sap que no hi podrà entrar.

I jo, devant d'aquesta cara i, de fet, devant de tots els seus companys, no tinc collons per dir-li que no té dret per entrar a Europa. Ell de ben segur que no té on tornat, car que haurà venut tot el podria ser seu per pagar a tot a legió de sangoneres que el van anar pujant nord amunt. Haurà travessat desserts i jungles, valls i muntanyes, deixant-hi amics i companys morts pel camí. No quedant-s'hi de putu miracle i, al final, tot ha estat per res.

No m'en sé les xifres, però estic prou segur que, d'una manera o altra, hi ha lloc per tothom per que ni ell ni cap dels seus companys venen a fer cap mal. Només volen buscar-se la vida, una supervivència i prosperitat que els és negada a casa. Negada moltes vegades per governs dèspotes mantinguts pels NOSTRES i per culpa d'empreses NOSTRES que hi fan l'agost.

Em pregunto qué seria ara d'aquest que escriu si, fa 40 anys, els meus pares s'haguessin trobat una tanca de filferros que els hagués obligat a viure on amb prou feines podien sobreviure i prosperar era pura fantasia. Per que els meus pares van sortir de Sòria amb el mateix anhel que aquestos que apallissen i maten per entrar a Melilla. Clar que no van venir de tant lluny, ni d'una manera tan cruel i clandestina, ni s'els diferenciava tant de la gent de la terra que els acollí.

Així doncs, en essència, aquest negre és el meu pare. I no puc entendre per qué no pot venir a aquesta terra per que jo hi pugui nèixer.

Fa uns mesos que a la meva escala hi viuen una família d'ecuatorians. Poc a poc les iaies i marujes del veïnat els han anat agafant mania fins que, ahir mateix a una reunió, una d'aquestes ha verbalitzat el "problema".

No en tinc pas ganes de reproduïr les coses que elles van dir, car que són massa donades a gaudir d'escoltar-se elles mateixes i de reiterar obvietats i/o rumors infundats. Quin és, però, el problema real? Doncs que FEIEN xivarri i FA TEMPS un dels homes de la casa pujà borratxo a casa fen enrenou. Enfatitzo el temps passat per que SEMBLA QUE JA NO HO FAN per que van parlar amb el propietari.

D'acord, no és pas la pitjor de les accions que es van arribar a proposar EXTRAOFICIALMENT a la reunió, cal dir que tot fora de acta. Però al final no em vaig poder estar d'intervenir-hi, per que sembla que a NINGÚ se li havia acudit parlar DIRECTAMENT amb ells per damanr'ls-hi educadament que fessin menys fressa, per exemple. Doncs sembla que els hi tenen por.

Por de qué, per mil collons de mico? Senzillament per que son "latinos". De fet sí que hi va haver una veïna que els va retreure una vegada la seva conducta, però feta una fura, tot un exemple de diplomàcia com si diguéssim.

De fet no sé com són aquestos veïns. No s'hi fan gaire amb ningú, ni tan sols amb la meva dona, que és colombiana i POTSER es s'hi podrien sentir més propers que no pas amb la resta. Només sé que tenen un parell de filles maques com nenes d'un anunci d'Imaginarium.

No sé si és feina de la meva família de fer-se amb ells invitant-los a un cafetonet per que les nenes coneguin els meus gats, però potser que algú sí que ho faci abans de anar directament a denunciar-nos mútuament per problemes de convivència que no es ressolen de cap altra manera millor que convivint-hi tots plegats.

Sembla que l'hem tornat a cagar els catalans. L'altre dia, al mig del Camp Nou, va sortir el meu benamat Joel Joan llegint un manifest en favor del català. Manifest que va reblar amb un "Visquen els Països Catalans Lliures!" i sembla que a València i Balears s'han emprenyat com mones. Fins i tot ENS, per que faig meu aquest crit, han titllat de nazis per, senzillament, declarar a favor de l'ús i la unitat del català en tot el seu territori i en totes les seves formoses variants.

Quin es el problema de tot plegat? Lo de "Països Catalans"? Ja em faig càrrec, d'això. Però mentre no n'arreli cap altre terme per encabir a tots els territoris de parla catalana, tipus Bacavia o Euram, "Països Catalans" serem de la mateixa manera que França, Bèlgica i el Quebec són part de la Francofonia sense que per això Bèlgica ni Quebec es vegin violentats en llur sobirania per França. Per que no es res més que això el que es cerca amb aquest terme: la COORDINACIÓ de les politiques culturals que n'afectin la nostra llengua comuna, res més que quelcom semblant a l'Institut Ramón Llull, però sense polèmiques tontes.

Que potser le problema és a "Lliures".? A veure, no en tenim cap culpa els catalans de que sempre que es digui "Visquen ****** lliure! " hi surti el desinformat de torn que ho relacioni amb l'infame Terra Lliure com si aquest feliçment dissolt grup terrorista tingués els drets d'autor de tot el que sigui o vulgui ser lliure. De fet, si uns pensen que ja son prou lliures no cal que s'esverin, que n'aplaudeixin el crit per afirmar la seva llibertat actual. Més o menys com amb aquella maragallada de "Catalunya ja és INDEPENDENT, el que passa és que n'hi ha qui vols que encara ho sigui MES".

Així doncs, Visquen els Països Catalans Lliures!
I qui no li agradi que s'hi posi fulles.

Arran de la polèmica suscitada després de l’ acte del Correllengua al Camp Nou, en el marc del partit Barça – Osasuna de dissabte 22 d’octubre, des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) volem expressar el nostre rebuig a les declaracions incendiàries d’alguns representants del govern valencià i fer algunes consideracions:

El Correllengua és una de les campanyes anuals impulsada i organitzada per la CAL. Es tracta d’una iniciativa més a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. Per tant, una proposta per a la defensa i promoció de la llengua catalana, d’una manera transversal, oberta, participativa i popular que se celebra arreu dels Països Catalans des de fa 9 anys i que enguany ha celebrat més de 400 actes, 122 dels quals al País Valencià. Aquesta campanya té com a objectius principals:

• Defensar la unitat lingüística dels Països Catalans i reclamar el reconeixement legal de la unitat de la llengua catalana en el conjunt del territori lingüístic, de Salses (Catalunya Nord) a Guardamar (País Valencià) i de Fraga (Franja de Ponent) a Maó (Illes Balears).

• Promoure l’ús social del català en tots els seus àmbits i arreu del territori. Com deia el valencià Joan Fuster, que a més, fou el primer que va donar un sentit polític a la denominació de Països Catalans, “Hem d’exigir el català com a llengua pròpia dels catalans, amb tots els efectius culturals, administratius i polítics“.

Aquests objectius són defensats per centenars d’entitats d’arreu dels Països Catalans, entre les quals hi ha el FC Barcelona. Així,el pas del Correllengua pel Camp Nou és un acte més que mostra com el Barça es una entitat compromesa amb el país i amb la nostra llengua i amb la societat civil. Ara bé, volem deixar clar que la CAL és l’única entitat organitzadora de l’acte, el qual estava previst des de feia molt de temps i que la col•laboració del FC Barcelona va ser la cessió de l’espai dins de les seves instal•lacions.

Pel que fa en Joel Joan, volem dir que l’actor va ser convidat per la CAL per presentar l’acte i que la darrera frase del discurs: “Visca els Països Catalans lliures”, tot i que “lliures” no estava en el guió, des de la CAL assumim aquesta frase com a pròpia.

Amb això, volem agrair la seva col•laboració i deixar al marge de la polèmica tant el FC Barcelona com l’actor Joel Joan.

Considerem molt greus les declaracions per part d’alguns sectors fins al punt de titllar-nos de feixistes per defensar un dret que tenim, el reconeixement de la unitat lingüística, i que a més, està reconegut per la Unió Europea i per una sentència del Tribunal Constitucional (75/1997) que es pronunciava sobre la constitucionalitat de la denominació llengua catalana com a equivalent de valencià.

Les reaccions provinents dels mitjans espanyols i d’altres àmbits no són cap novetat, sinó que fets d’aquesta mena han estat sempre el motiu dels sectors secessionistes per carregar contra una realitat: que la llengua anomenada catalana, valenciana o balear,...és la mateixa en el conjunt de la nació catalana, és a dir, els Països Catalans. Considerem que els insults proferits des d’aquests sectors contra l’organització de l’acte i contra el FC Barcelona són una mostra de la manca de cultura democràtica d’alguns personatges que entenen que la llibertat d’expressió només és acceptable quan s’expressa el que els agrada i que tota opinió diferent de la seva no és legítima.

Quant a les declaracions dels presidents d’alguns clubs denegant la relació entre l’esport i la política, no podem oblidar les pancartes exhibides pel València en favor del PHN, del Salamanca en contra de la devolució dels papers del “Archivo Nacional” o de tots els clubs de la primera divisió (inclòs el FC Barcelona) a favor de la Constitució Europea. En tots aquests casos van ser els jugadors qui van portar les pancartes, cosa que implicava directament els clubs, situació que no es va donar en el cas del Correllengua al Camp Nou.

Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana: http://www.cal-llengua.org/index.cfm