Un món a ulls de llop

Aquesta Setmana Santa l'he passada a Sòria, lloc d'on vé la meva família. Turismes a part, val a dir que la manera que hi tenen allà de viure la Pàsqua és molt i motl rovellada. Què hi farem, però, es la manera que agrada a la meva mare, coses de haver-hi nascut.

Hi vaig anar amb la meva xicota a veure una processó, amb els ninots aquests anant pel carrer, "pasos" els hi diuen. La meva intenció era d'ésser un simple espectador del tema, car que no hi comulgo gaire amb tanta rovellamenta. Vaig veure, però, que la meva mare hi anava soleta darrera un paso i no m'ho vaig pensar gaire. Tampoc s'em acabava el món per fer camí amb la processó i no podia permetre que la meva mare hi anés sola.

Després, a més de la meva xicota i jo, s'hi va afegir el meu pare que ens deuria estar buscant. Tot i l'acte religiós no m'h i vaig poder resistir a cometre una petita irreverència. Vaig fer la foto que hi ha més amunt des de darrera del paso tot fent-me la següent pregunta:

Qué collons hi té a veure la Setmana Santa amb la bandera d'Espanya?

Titol Original: The Passion of Christ.
Director: Mel Gibson.
USA. 2003. 127'.

Doncs al final l'he anada a veure.

És una peli ben feta, tot s'ha de dir, com a mínim pel que fa a lo tècnic. No es cap rotllo almibarat, fa servir recursos visuals prou guapos i els actors treballen prou bé.

L'afegit del Diable voltant pels puestos és maco de veure. També m'agrada especialment el fet de que pels sants collons d'en Mel Gibson TOTHOM s'hi hagi empassat la peli en versió original, com Deu mana :)

Ha estat maco poder anar comparant els diàlegs en llatí i en arameu. Comprovar com podies a entendre el que deien els romans, amb evident accent italià a estones, i el sentit ben contextualitzat de paraules que de tant en tant sentim a l'esglèsia.

Penso que val la pena anar-la a veure, però tenint MOLT en compte que és una peli GORE. Surt sang a cabassos i en Gibson no ens estalvia ni un 10% de fuetejades i tortures. Sinzerament, li sobren com uns bons 20 minuts de tortures. Mostrant en primer plà els suplicis varis que patí Jesucrist i després mostrant-lo fet un "ecce-homo" ja hauria fet l'efecte. Però no, això no era prou pel Gibson. Jo, criat a misses i havent-hi escoltat masses vegades "Jesucristo Super Star" tinc pel cap la quantitat de unes 40 fuetejades a Can Pilatos, no pas les 100 i pico que li foten aquell parell de sàdics amb sandàlies. Com tampoc no em sona pas que els romans fessin que la creu fés tombarelles ni que l'hi petessi els muscles del braç dret per clavar-lo a la creu.

En fí, es pot recomanar si mes no per poder-hi opinar envers la polèmica.