El Periódico: Decàleg per perdre les eleccions

• En quatre anys de majoria absoluta, el PP s'ha enfrontat a nombrosos sectors socials
• L'estil de l''ordeno i mano', juntament amb les mentides de la guerra de l'Iraq i l'11-M, expliquen en gran mesura la derrota

E. H. / M. S.
MADRID

Pilotats per José María Aznar, presa de l'arrogància a l'aconseguir la majoria absoluta, Govern i PP han perdut el favor de l'electorat. Aquestes són les 10 claus que expliquen la derrota de Mariano Rajoy.

Ángel Acebes
Ministre de l'Interior
Falsa autoria de la massacre de Madrid

La matança de l'11-M va acabar de rematar un Govern més preocupat per no perdre les eleccions que per traslladar tota la informació a la ciutadania. El PP va utilitzar la lluita antiterrorista com a arma llancívola contra el PSOE, sobretot després de divulgar-se l'entrevista amb ETA de Josep-Lluís Carod-Rovira, aliat dels socialistes catalans. Aquest ús electoral del terrorisme va motivar la paradoxa següent: la massacre de Madrid beneficiava el PP a les urnes si la culpable era ETA, però el perjudicava si era obra del terrorisme islàmic i, per tant, conseqüència del suport del Govern central a la guerra de l'Iraq.
Per això Aznar i el seu ministre de l'Interior, Ángel Acebes, es van entossudir des del primer moment a atribuir l'11-M a ETA, ocultant les proves que apuntaven a Al-Qaida. Dijous passat, quan Acebes va titllar d'"intoxicació miserable" la pista islàmica, la policia ja havia trobat una cinta en àrab a la furgoneta usada pels terroristes. La policia, mentrestant, alertava sense èxit Interior dels indicis que assenyalaven Al-Qaida.
Finalment, Acebes va haver d'admetre que també s'investigava la pista islàmica, però després de la reivindicació d'Al-Qaida va seguir acusant ETA. Indignada, la policia va detenir dissabte cinc integristes a Madrid. Milers de ciutadans van sortir al carrer per protestar per les maniobres d'ocultació del PP.

Ana Palacio
Ministra d'Afers Estrangers
Una guerra contra la voluntat popular

Contra la voluntat de la immensa majoria dels espanyols, José María Aznar va recolzar la guerra de l'Iraq i en va ser un dels promotors, juntament amb George Bush i Tony Blair, en la cèlebre cimera de les Açores. El suport sense fissures del president al bel.licisme de Washington va desfermar mobilitzacions multitudinàries a tot Espanya. Al començament, Aznar va reaccionar davant les protestes amb desdeny. Després, davant la magnitud de les manifestacions, va dir que comprenia --i fins i tot compartia-- el sentiment dels espanyols, però els va avisar que eren manipulats "pel de la pancarta", que és com es referia despectivament a Zapatero. La ministra d'Afers Estrangers, Ana Palacio, va actuar de fidel portaveu d'Aznar en la crisi, i a l'ONU es va distingir per l'extrema acritud cap als contraris a la guerra, sobretot amb França i Alemanya.

Federico Trillo
Ministre de Defensa
El clamor de les víctimes del Iak-42

El 26 de maig de l'any passat, 62 militars espanyols van morir a Turquia quan volaven de tornada de l'Afganistan. L'avió ucraïnès que els transportava, un vetust Iàkovlev-42, es va estavellar després de diversos intents frustrats d'aterratge. Gairebé deu mesos després, els familiars de les víctimes del Iak-42 segueixen clamant en demanda d'unes explicacions que el titular de Defensa, Federico Trillo, encara no ha ofert.
Trillo va assegurar en un primer moment que l'avió accidentat tenia totes les garanties de l'agència de l'OTAN que el va noliejar, però davant el desmentiment de l'Aliança va haver de rectificar. Després de defensar aquesta modalitat de vols, destinats a estalviar costos i basats en múltiples i fosques subcontractes internacionals, Trillo la va haver de cancel.lar per la polèmica suscitada. El dolor de les famílies es va traduir en retrets al Govern durant els funerals oficiats per les víctimes.
Davant les desatencions i la falta d'informació de l'Executiu, les famílies del Iak han recorregut als tribunals. Defensa les ha acusat de deixar-se manipular pel PSOE.

Jaime Mayor Oreja
Exministre de l'Interior
La satanització del nacionalisme basc

Com amb el terrorisme, amb el nacionalisme no s'hi pacta; se'l derrota. Aquesta és la màxima, inspirada per l'extitular d'Interior Jaime Mayor Oreja i executada per Aznar, que el Govern ha aplicat sense matisos a Euskadi. Des que el PNB va firmar el Pacte de Lizarra, pròleg de la treva d'ETA del 1998, el PP s'ha esforçat --sense escatimar cap mecanisme de l'Estat-- a demonitzar el nacionalisme basc amb l'objectiu de treure'l del poder.
Els populars es van avenir a firmar el pacte anti-ETA amb el PSOE a canvi d'articular un front anti-PNB al País Basc que, finalment, va reforçar els nacionalistes. A la patrimonialització de la lluita contra ETA i de les víctimes s'hi ha sumat una ferotge fustigació al PNB i al Govern basc, fins al punt de reformar el Codi Penal per amenaçar amb la presó el lehendakari, Juan José Ibarretxe, si portava a terme el seu anunciat referèndum.

Javier Arenas
Vicepresident del Govern
Setge al tripartit i el 'cas Carod'

El PP va mirar de traslladar a Catalunya la tàctica d'erosió i desgast assajada a Euskadi. Com a vicepresident, Javier Arenas va ser un dels membres del Govern més bel.ligerants amb el pacte d'esquerres a Catalunya. Quan es va conèixer el programa del tripartit català, va acusar el PSOE de sotmetre's als dictats independentistes d'ERC i emular la línia sobiranista empresa pel PNB amb el pla Ibarretxe. Les advertències d'Arenas i tot el PP sobre els riscos del tripartit van arribar al seu zenit després de filtrar-se la cita de Carod- Rovira amb la cúpula d'ETA.
Abans, com a titular d'Administracions Públiques, Arenas ja s'havia enfrontat a les autonomies hostils, en mans del PSOE i nacionalistes. Tot i millorar el finançament autonòmic, el PP va tancar l'aixeta dels traspassos i va encotillar les comunitats amb el dèficit zero.

Eduardo Zaplana
Ministre portaveu
L'estratègia de la desinformació

La falta de transparència ha estat un altre dels trets característics del PP, sobretot en l'etapa de la majoria absoluta. De l'estratègia de la desinformació se n'han encarregat, com a missió principal, els successius portaveus del Govern des del 1996: primer Pío Cabanillas, després Mariano Rajoy i, finalment, Eduardo Zaplana. Cabanillas serà recordat per haver decretat el fracàs de la vaga general del 2002 quan més de mig Espanya havia parat en sec. Rajoy, per haver restat importància al vessament de fuel del Prestige fent al.lusió als "filets de plastilina". I Eduardo Zaplana, com els seus predecessors, per haver tutelat la manipulació informativa a RTVE.
Amb José Antonio Sánchez com a director de RTVE i Alfredo Urdaci al capdavant dels serveis informatius, la televisió pública ha exercit de portaveu de les consignes del PP i caixa de ressonància dels enfrontaments interns al PSOE. La cobertura de la vaga --que va motivar la condemna judicial d'Urdaci--, el Prestige, les manifestacions contra la guerra i l'11-M han indignat els mateixos professionals de l'ens.

Juan Carlos Aparicio
Exministre de Treball
Reforma laboral amb 'cop de decret'

La iniciativa del Govern de promoure per decret una reforma laboral, que modificava l'Estatut dels Treballadors, retallava drets dels aturats i facilitava els acomiadaments, va portar els sindicats a convocar una vaga general el juny del 2002.
La vaga contra el cop de decret va coincidir amb la cimera europea de Sevilla amb què Aznar pretenia coronar la presidència espanyola de la Unió Europea (UE). Els líders europeus van presenciar, en primera línia, la ruptura de la imatge de diàleg social de què feia gala el Govern del PP.
Va ser a Juan C. Aparicio, aleshores ministre de Treball, a qui li va tocar pagar els plats trencats de la vaga, que va paralitzar una bona part d'Espanya. L'aturada va ser àmpliament secundada pels treballadors i va provocar una crisi de Govern que li va costar el cap a Aparicio, encara que van ser el mateix Aznar i el vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, els que es van proposar fer un pols amb els sindicats.

Francisco Álvarez-Cascos
Ministre de Foment
Del 'cas Prestige'al retard de l'AVE

El Ministeri de Foment, amb Francisco Álvarez-Cascos al capdavant, ha contribuït decisivament a la impopularitat del Govern. La seva decisió d'enviar el Prestige "a la quinta forca", quan el temporal amenaçava d'esquerdar el malparat petroler, va agreujar la catàstrofe ecològica. Molts experts van denunciar aleshores que Cascos no va demanar prou informes independents abans d'ordenar l'allunyament del vaixell, i això va estendre la taca de chapapote fins a les costes franceses. El ministre no va reconèixer mai haver comès cap error.
Cascos tampoc va voler assumir responsabilitats polítiques pel retard de la inauguració de la línia de l'AVE Madrid-Barcelona, prevista per a aquest mateix any i posposada, almenys, fins al 2007. Ni per la tardana i accidentada obertura de la línia Madrid-Lleida. Ni per l'increment del cost de les obres, superior al 38% respecte al que s'havia pressupostat. Ni pels forats detectats en el trajecte, dels quals van advertir els geòlegs a través de diversos informes que l'Executiu no va tenir en compte. Ni pels accidents registrats a la línia ferroviària convencional, fruit de les retallades pressupostàries.
Lluny d'assumir els seus fracassos, Cascos s'ha entestat a desmentir cada un dels errors que li atribuïa la premsa, molts dels quals s'han confirmat amb el temps. Al final, després de revelar-se que Foment va comprar diversos quadros a la galeria d'art de la seva nova companya sentimental, el ministre va optar per anunciar que es retirava de la política. Això sí, en campanya ha continuat inaugurant obres de l'AVE tot i la prohibició de la Junta Electoral.

Pilar Del Castillo
Ministra d'Educació
El sector educatiu, en peu de guerra

La principal crispació de la política educativa del PP va arribar amb la promulgació de la llei orgànica de qualitat de l'educació (LOCE), dissenyada per la ministra d'Educació, Pilar del Castillo.
Recorreguda davant el Tribunal Constitucional, la norma liquida la promoció obligatòria fins als 16 anys, estableix itineraris per desviar els alumnes amb pitjors qualificacions, imposa que els que suspenguin més de dues assignatures repeteixin curs i restableix la revàlida. A més, l'Executiu ha reforçat l'assignatura de religió i ha imposat un mínim de quatre hores setmanals d'ensenyament del castellà a les comunitats amb llengua pròpia.
Milers d'estudiants es van manifestar contra aquesta reforma, que el Govern ha mantingut contra vent i marea. La posterior llei d'ordenació universitària (LOU), també impulsada per Del Castillo i igualment impugnada davant el Constitucional, va posar en peu de guerra els estudiants i els rectors.

Elvira Rodríguez
Ministra de Medi Ambient
El PHN com a arma de confrontació

El Govern va aprovar al Congrés el PHN amb el suport de CiU i Coalició Canària, i l'oposició de la resta de forces. El seu projecte més polèmic és el transvasament de l'Ebre, que preveu treure de la part baixa del riu 1.050 hectòmetres cúbics d'aigua anuals per proveir Barcelona (ramal nord) i la resta del litoral mediterrani fins a Almeria (ramal sud). Dissenyat per Jaume Matas, qui l'està executant és la seva substituta al capdavant del Ministeri de Medi Ambient, Elvira Rodríguez.
El fort rebuig suscitat a Aragó i Catalunya no va acovardir el PP, encara que li va costar l'Ajuntament de Saragossa a les municipals i va consolidar el socialista Marcelino Iglesias a les autonòmiques. També va contribuir a Catalunya al desgast de CiU, que el novembre va perdre les catalanes. La gran majoria dels catalans creuen que el transvasament destruirà el fràgil equilibri ecològic del delta de l'Ebre. A València i Múrcia, en canvi, el PP va fonamentar les seves majories absolutes i va deixar el PSOE sota mínims.
Govern i PP han utilitzat el PHN com a símbol de la seva aposta per la vertebració d'Espanya, i al mateix temps han furgat en la divisió del PSOE i han encoratjat la confrontació entre els territoris beneficiats i perjudicats pel transvasament. La ministra Rodríguez s'ha convertit en la cara visible del projecte, que ha començat amb la sortida a concurs del subministrador de canonades. El PSOE ha promès paralitzar les obres.

11-M: El Periódico: Dues trucades des de la Moncloa

(19/03/2004)

• El dia de la massacre Aznar em va reafirmar personalment, com a altres directors de diaris, que l'autoria era sens dubte d'ETA

ANTONIO Franco
Director d'EL PERIÓDICO Ala vista que José María Aznar ha fet públic que dijous passat, el dia de l'atemptat, va telefonar personalment a diversos directors de mitjans informatius de Madrid i de Barcelona, atenent les obligacions de la transparència, vull donar a conèixer als lectors el contingut de les dues converses que va mantenir amb mi.
La primera trucada es va produir al migdia. Eren els moments de màxima tensió després de la matança perquè els càlculs feien créixer contínuament la xifra de víctimes, i EL PERIÓDICO elaborava l'edició especial que va sortir al carrer a la tarda.
Tinc interès a donar aquesta explicació perquè aquella edició especial va ser una de les que va atribuir a la seva portada a ETA, sense la més mínima ambigüitat, l'autoria de l'atemptat. Concretament, al titular. Els lectors tenen dret a saber que això es recolzava en el que em va dir textualment José María Aznar com a president del Govern en la conversa d'aquell matí. "Ha estat ETA, no en tinguis cap dubte", va precisar el president abans de donar una breu explicació sobre el que podia dir-me de la investigació, les proves i els antecedents.

HI HA UNA DADA complementària. Aquesta trucada de la Moncloa es va produir molt poc després que jo hagués dit, a través de Ràdio Nacional, que a EL PERIÓDICO dubtàvem sobre si l'atemptat era d'ETA o d'Al-Qaida. M'havien trucat des d'aquella emissora per conèixer el titular de l'edició especial que preparava el nostre rotatiu. Quan vaig expressar que consideràvem les dues hipòtesis, els que participaven en el programa tertúlia des del qual requerien la meva intervenció es van estranyar, a micròfon obert, que jo encara no sabés que ETA n'era la culpable i que estava totalment descartada la possibilitat que els autors fossin terroristes islamistes. Hi insisteixo: poc després de dir això vaig rebre la trucada d'Aznar.
Va ser llavors, amb la convicció que el president del Govern del meu país era incapaç, en l'exercici del seu càrrec, de donar-me seguretats sobre un tema sobre el qual no estigués segur, quan vaig decidir el titular: L'11-M d'ETA.
EL PERIÓDICO va complir de totes maneres amb la seva obligació de publicar totes les dades que tenia al seu abast. En aquella mateixa edició especial feta al migdia, a les pàgines interiors va titular de manera més matisada el tema: El Govern acusa ETA i qualifica de 'miserable' el rumor que els autors podien ser islamistes. Així mateix, en aquelles pàgines es va recollir, en primícia informativa, que la policia havia localitzat una furgoneta blanca de la qual havien baixat tres persones encaputxades que després van entrar a l'estació d'Alcalá de Henares; que el vehicle havia estat robat al barri madrileny de Tetuán, on habiten molts immigrants musulmans; i que la policia mantenia oberta la possibilitat de l'autoria del terrorisme islàmic.
Aquella mateixa tarda, quan el que preparàvem a la redacció d'EL PERIÓDICO era l'edició de l'endemà, al vespre, immediatament després que el ministre Ángel Acebes aparegués nerviós a TV per tornar a dir que ETA era culpable, però que no es podien descartar altres vies d'investigació (encara que sense anomenar Al-Qaida pel seu nom), vaig tenir una nova trucada de la Moncloa. En aquella ocasió Aznar va demanar excuses per no haver-me pogut informar abans de la compareixença d'Acebes que hi havia aquella altra línia d'indagacions que --va dir-- naturalment s'havien d'investigar. Però també em va demanar cordialment que no m'equivoqués: va ratificar que ETA n'era l'autora.

AMB LES dades que eren al meu poder procedents de la meva pròpia redacció, la portada de l'edició de l'endemà, divendres, ja donava prioritat a la dada que Al- Qaida s'atribueix a Londres l'atemptat i el que Els islamistes relacionen l'acció amb l'Iraq, enfront d'una tercera línia en què es recollia que Aznar manté que ETA és l'autora de l'atac.
Es va publicar així, tot i que jo continuava tenint la idea que un president del Govern no es podia permetre el risc d'equivocar-se en una qüestió així parlant amb un director de diari, i malgrat que ja pensava que el ridícul --i el perjudici-- internacional que envoltaria Espanya serien dramàtics si el que deia sobre ETA el cap de l'Executiu no era veritat. Però a aquella hora tota la premsa internacional ja considerava Al-Qaida la màxima sospitosa de l'atemptat i molts països ja aplicaven mesures de seguretat que no s'haurien plantejat si creguessin que ETA n'era la culpable.
Aquí, els ciutadans espanyols ja consideràvem sospitosa l'actitud del Govern del PP sobre el tema. De tot el món, únicament Aznar i Acebes deien que no tenien cap dubte sobre el que ara sabem que era com a mínim un error.

Enotícies.com: L'última mentida

(16/03/2004)
L'última mentida
Un dels temes recurrents dels meus darrers treballs i articles és la interpretació del significat radicalment autoritari de l'aznarisme i del paper dels mitjans de comunicació en la configuració d'aquest nou despotisme. I a la fi, l'aznarisme ha estat víctima del mecanisme pervers sobre el qual havia construït el seu poder. De manera sobtada i imprevisible.

Tota la crispació i tota la tensió que s'havia creat per tal de neutralitzar políticament i ideològicament els adversaris s'ha girat amb una força formidable contra els aprenents de bruixot que l'havien desfermada. L'última mentida ha estat la més repugnant de totes. Una mentida construïda sobre la mort, el patiment i l'angoixa amb finalitats electorals. L'última mentida ha aconseguit la difícil fita de superar la penúltima: la criminalització de Carod-Rovira. L'última mentida ha mostrat de manera descarnada i definitivament es! candalosa quin grau d'impostura democràtica estaven disposats a assumir per tal de mantenir amb mà ferma el poder. El seu poder. El poder d'Estat sobre el qual encara mantenen una concepció patrimonial. Com en temps de la Restauració, de la Dictadura de Primo de Rivera o de la Dictadura franquista.

Embriagats de la seva pròpia retòrica propagandística, van creure que podrien mantenir el necessari control ferri sobre els mitjans de comunicació per ocultar, enganyar i manipular. La seva concepció jeràrquica i instrumental dels mitjans de comunicació no els ha permès entendre la situació incontrolable que s'estava produint davant seu. Han tractat un tema global com si fos una qüestió domèstica. I la brutalitat esfereïdora de la massacre portava el segell del terrorisme internacional. I semblen no haver entès que els fluxos de la informació internacional no són controlables. Ni tan sols enganynant l'ONU o enviant cartes amb instruccions precises als ambaixadors.

! Tota aquesta actuació és plenament expressiva de la cultura política aznarista. Jo crec, amb tota sinceritat, que els errors més importants d'alguns polítics demòcrates catalans i espanyols s'expliquen per no haver entès a temps la seva significació. Sigui com sigui, hauran de convenir amb mi que avui l'aire sembla molt més respirable que aquests darrers mesos. Que duri!

© Copyright e-noticies.com
Es permet la seva reproducció sempre que es citi la font
C/ Indústria, 60 local 7 - 08025 Barcelona
Tel. [phone]- Fax. [phone]
E-mail: [e-mail]

Enoticies.com: Fenomen extraordinari

(16/03/2004)
Fenomen extraordinari
A veure si ens entenem. La realitat és la que és i no es modifica donant cops de puny o puntades de peu contra aquells que l´analitzen. Ha passat -agradi o no- que la situació política diumenge es va capgirar radicalment. Alguns es poden inventar teories en aparença enginyoses -encara que en el fons tendenciosament miserables-, com la que atribueix a Bin Laden la paternitat de la victòria socialista o l´ensulsiada històrica del PP. Altres multipliquen els seus insults aquests dies, tot i que, ben mirat, l´atac personal, la insídia o la desqualificació ad hominem semblen constituir habitualment tot el seu bagatge argumental. Els hooligans de la dreta -els mateixos o semblants als de "Pujol, enano, habla castellano!"- cridaven davant la seu del PP a Madrid, la nit de la derrota: "Manos arriba, esto es un atraco", "Carod y ZP, la misma mierda es" o "¿Por qué habéis ganado? ! Por el atentado". Altres es dediquen a escriure a certes publicacions convencionals o digitals, descarregant bilis i fent processos d´intencions entre la calúmnia i la ignorància. Tant se val. Una majoria aclaparadora de ciutadans, a Catalunya i al conjunt d´Espanya, es van expressar el 14-M a les urnes. El PP va baixar sense pal·liatius. El PSOE va pujar espectacularment. El Govern tripartit català va sortir-ne reforçat. Els antics aliats -CiU i PP- van perdre a Catalunya vots i escons a dojo. En particular, el PSC va assolir uns resultats objectivament magnífics. ICV va pujar d´un diputat a dos. ERC ha esdevingut -amb vuit escons- la quarta força política a escala estatal, amb més de cent mil sufragis per damunt de les darreres autonòmiques catalanes. El clam en favor del canvi s´ha escampat com feia molt -potser l´any 1982?- que no es recordava. El triomf catalanista i d´esquerres als comicis de novembre no va ser casual. ERC no es va equivocar optant per Maragall i no pa! s per Mas. Tot això, i bastant més, no s´ha de perdre de vista. Cal llegir amb cura el veredicte democràtic a Galícia, a Euskadi, a Madrid, a l´Aragó, a Extremadura i, sobretot, a Andalusia -entre d´altres indrets no menys significatius- per comprendre l´abast d´un fenomen extraordinari. Sense gaires precedents immediats.

© Copyright e-noticies.com
Es permet la seva reproducció sempre que es citi la font
C/ Indústria, 60 local 7 - 08025 Barcelona
Tel. [phone]- Fax. [phone]
E-mail: [e-mail]

11-M: Doncs al final no va estar ETA

El passat dijous 11 de Març vam patir el pitjor atemptat de la història de Europa. De seguida tots vam pensar que era cosa de ETA, i així ho vaig reflectir jo mateix al meu primer blog d'aquell dia. Va passar, però, que cap al dinar ja eren moltes les sospites de que era més aviat un cas de terrorisme islàmic. No coincidia el modus operandi i fins i tot HB condemnava l'atemptat.

Això, però, no semblava afectar al govern d'Espanya. Mentre ja a tot arreu del món tothom ja donava per bona la hipòtesi islàmica, el govern del PP va insistir-hi en la culpabilitat de ETA fins ben entrada la nit del dissabte.

I no només això. Com que la gent ja es va cansar de mentides i manipulacions, van sortir al carrer. I el PP va tenir els sants collons de voler denunciar als que s'hi manifestaven devant les seves seus (hi ha qui diu que amb tota la intenció d'escalfar l'ambient i tenir una excusa perfecta per treure tancs i antidisturbis al carrer).

Ens van mentir de mala manera, ens van tractar com burros tal i com sempre han fet, però aquesta vegada van tirar tant de la corda que s'els va trencar. Tenen més que ben merescut el fracàs electoral, i encara penso que els hi han votat massa gent.

Jo, per la meva part, crec que vaig triar un bon dia per tornar a veure "El Retorno del Rey" i així ignorar tota la moguda fins ben entrada la mitja nit.

NO al terrorisme

No tinc més paraules, avui no.

Imatge enllaçada a www.enoticies.com

Declaració institucional del President de la Generalitat de Catalunya

A tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Avui tots som madrilenys.

Si els terroristes pensaven dividir-nos hauran aconseguit el contrari. La millor resposta al terror és anar a votar lliurement diumenge.

Els ciutadans de Catalunya se senten avui més germans que mai dels ciutadans de Madrid i de tots els pobles d’Espanya.

Aquest és l’atemptat més gran de tots els produïts a Europa en cent anys.

Avui només hi ha una obligació: estar amb les víctimes, amb els ferits. Amb els familiars de tots ells, amb el poble de Madrid.

El Govern de Catalunya expressa el seu dolor immens, total i absolut, sense consol possible, ni en el terreny humà ni en el polític.

Això sí: exigim de tothom que no hi hagi la més mínima divisió entre els partits demòcrates.

Avui a les dotze estarem a la Plaça de Sant Jaume per a dir amb el nostre silenci que Catalunya està de dol. Declarem tres dies de dol amb suspensió de tots els actes oficials i banderes a mig pal.

He parlat amb el President Aznar i amb José Luís Rodríguez Zapatero. El Govern espanyol convoca a manifestar-se a tota Espanya demà.

Catalunya es manifestarà contra el terror.

Demà, a partir de les dues de la tarda, tots els serveis públics, administratius i tècnics, suspendran la seva activitat.

També demà a les set de la tarda ens manifestarem al Passeig de Gràcia tots els catalans que hi puguin confluir.

Crido a tots els ciutadans, les empreses, els sindicats, els treballadors, els comerciants, els professionals, per a que s’afegeixin a aquesta expressió unànime de dol i de solidaritat amb les víctimes, amb tots els ciutadans de Madrid, amb tots els espanyols.

Comunicat de la direcció d'ERC davant el greu atemptat d'ETA

Esquerra Republicana de Catalunya condemna enèrgicament la massacre perpretada per l'organització terorista ETA. L'atemptat al dret a la vida és una indignitat que no es justifica amb cap objectiu polític.

ETA ha decidit matar de forma massiva a Madrid i això és un crim horrorós i alhora un argument pels qui volen limitar o eliminar les llibertats personals i col·lectives.

ERC considera d'especial repugnància l'atemptat massiu a víctimes anònimes que acudien al seu treball.

Esquerra Republicana de Catalunya es solidaritza amb el poble de Madrid i expressa el seu condol a totes les famílies afectades pels cruels assassinats.

ERC es torna a reafirmar en la reclamació que ETA es dissolgui i deixi de matar a tot arreu i accepti que només és legítima la defensa per la via democràtica dels plantejaments polítics.

ERC considera un cop més que la necessària persecució policial i judicial als autors dels crims no es pot confondre amb la criminalització de qualsevol plantejament polític defensat des de posicions pacífiques.

Alhora, ERC reclama la convocatòria d'un acord de totes les forces democràtiques que no sigui excloent de cap opció que utilitzi les vies legals, per posar fi definitivament al terrorisme. En aquest sentit és especialment imprescindible recuperar el marc de diàleg entre el govern de l'Estat i els governs legítims dels pobles basc i català i de la resta de comunitats autònomes així com el diàleg entre tots els partits de trajectòria democràtica.

Esquerra Republicana de Catalunya impulsarà i participarà en totes les concentracions de repulsa que s'organitzin arreu de Catalunya. La direcció d'ERC ha ordenat hissar a mitja asta amb crespó negre les banderes estelades de les seus del partit.

ERC crida a la participació massiva a les urnes del poble català com a expressió de les seves conviccions democràtiques i de la seva repulsa a la violència.

ETA atempta a Madrid

Fills de puta.

No hi tinc més paraules que condemnar els fets i plorar per morts i ferits. No hi ha dret, no tenen dret a fer-nos això.

Ara, pujant cap a la feina pel carrer Numància he vist un fotimer de policies. Buscaven un cotxe bomba.

Tot i la treva infame, tinc por.

Enotícies.com: Falangista i Blavero

Falangista i Blavero
(04/03/2004)
Fernando Giner, director de la campanya electoral del PP al País Valencià, afirma que tant Maragall como Carod-Rovira fan servir -amb relació als valencians- "mètodes utilitzats a l´Alemanya nazi". Aquest personatge al·ludeix a la voluntat d´annexionar-se el País Valencià que ell atribueix al president de la Generalitat catalana i al líder d´ERC. Home de confiança de Zaplana, expresident de la Generalitat valenciana i, en l´actualitat, ministre de Treball i portaveu del Govern central, Giner té una biografia política que el defineix prou bé. A les primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977), Giner es va presentar per València encapçalant la candidatura de Falange Española. O sigui, que -si més no per aproximació- Giner, del nazisme, en sap força. Després es va afiliar a Unió Valenciana, el partit dels blaveros, la majoria tan anticatalans com reaccionaris. El seu òrgan de premsa! va ser, durant anys i panys, Las Provincias. Cada dia, Las Provincias trobava motius per arremetre contra Catalunya, fent de la manipulació sistemàtica, de la falsetat i de l´insult instruments habituals de la seva feina. Unió Valenciana, a la fi, i amb el nou decret d´unificació de tots els partits de dreta -aquesta vegada feta la unificació en democràcia-, va ser engolida pel PP. Tots dos partits compartien moltes coses. Per exemple, la seva fòbia catalana, patologia força arrelada també al si del PP. D´altra banda, pertànyer al cercle més pròxim a Zaplana inclou tot tipus de lectures, algunes d´escassament exemplars. Quan Maragall i Carod-Rovira combatien la dictadura franquista -Franco va rebre el suport actiu de Mussolini i Hitler-, Giner cantava el Cara al sol. Ara, com fa tanta gent del PP, Giner es permet donar lliçons de democràcia als demòcrates i, àdhuc, comparar-los amb Hitler. Fins on vol arribar el PP?

© Copyright e-noticies.com
Es permet la seva reproducció sempre que es citi la font
C/ Indústria, 60 local 7 - 08025 Barcelona
Tel. [phone]- Fax. [phone]
E-mail: [e-mail]

Enotícies.com: El PHN com a metàfora

El PHN com a metàfora
(09/03/2004)
Tan bon punt entren en campanya, als dirigents del PP els agrada recordar amb manifesta complaença que els vuit anys de col·laboració amb CiU a Madrid i a Barcelona han proporcionat un llistat amplíssim de votacions conjuntes. Aquí i allà. Una coincidència pràcticament total. I no es refereixen només al ritual anual de la votació dels pressupostos. També es refereixen a lleis d'una importància tan estratègica com la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) o el Pla Hidrològic Nacional (PHN).

Com a membre de l'equip de govern d'una universitat catalana, vaig patir les conseqüències nefastes de la LOU: un atac directe i premeditat a la línia de flotació de l'autonomia universitària i l'autonomia política. Un viatge al passat franquista: un desastre sense pal·liatius. Crec, però, que el PHN és la iniciativa legislativa que millor expressa el contingut anacrònic i renacionalitzador de l'aznarisme. Ho té tot: connecta amb l'economia del "totxo" i el turisme descontrolat; és aliè a la reflexió moderna sobre la sostenibilitat del desenvolupament econòmic i social; es presenta embolcallat en una retòrica nacionalista rància i essencialista i, finalment, provoca l'enfrontament entre territoris. Enfrontament singularment estratègic: ens fa aparèixer als catalans com a insolidaris davant la resta de territoris de l'arc mediterrani, creant artificialment tensió i crispació entre els diferents territoris de parla catalana. Bingo!

Amb un argument reiterat fins a l'avorriment, CiU va votar el PHN en una nova mostra de "suport crític" al PP. Ja coneixen el raonament: "si, de totes totes, aquesta llei s'ha d'aprovar, millor votar-la amb l'objectiu d'introduir les millores que la facin més raonable". Una mostra definitiva de "sentit comú", m'imagino. La història posterior, amb distanciament tàctic inclòs, és perfectament coneguda. Aquest cap de setmana, però, s'han f! et públics els informes negatius de Medi Ambient de la Unió Europea. Un reconeixement de l'evidència. Ras i curt: el PHN és un projecte tècnicament lamentable, econòmicament absurd i socialment i ecològicament un disbarat. Però això no és tot. Hi ha una raó molt poderosa per desaconsellar el seu finançament: el nostre govern, el govern del territori més afectat, no hi està d'acord. Qüestió de sensibilitat democràtica...

Ho volen més clar? Cap altre episodi il·lustra amb tanta claredat la significació política del pacte CiU amb el PP d'aquests darrers vuit anys. El lamentable episodi del PHN és la millor metàfora de la història política recent del nostre país.

© Copyright e-noticies.com
Es permet la seva reproducció sempre que es citi la font
C/ Indústria, 60 local 7 - 08025 Barcelona
Tel. [phone]- Fax. [phone]
E-mail: [e-mail]

Luz

Autor: M. John Harrison
Títol original: Light
Traductor: Rafael Marín

Tal com passa amb les pel.lícules més publicitades, de vegades hom preferiria haver-se trobat amb lo publicitat totalment verge, sense espectatives.

He de dir, doncs, que "Luz" m'ha sorprés molt meny del que m'esperava, molt menys del que em va sorpendre el seu autor en persona a la darrera Hispacón (Xatafi 2003) quan va fer la presentació del llibre. Va dir que el va escriure com per divertir-se que, com si diguéssim, s'hi va pixar de riure. Doncs jo no li acavo de trobar la gràcia ni el divertimento.

És una història amb tres trames. La primera al s.XX protegonitzada per Michael Kearney, un eminent científic bastant amoral i desquiciat, pare pare de les bases teòriques que permetràn, segles enllà, el viatge hiperlumínic per l'espai sideral. Les altres dues ens porten cap al s.XXV amb una noia viu implantada a una nau espacial, prou deshumanitzada ella, i adicte a la realitat virtual que amaga més d'una sorpresa. Tot passa al voltant d'una singularitat astronòmica anomenada "Canal Kefahuchi", que porta de cap a civilitzacions i civilitzacions des que l'univers va fer el seu primer pet.

El llibre m'ha agradat, però molt més per la seva ambientació que no pas per la història que explica. Personalment m'encanta el protagonisme que tenen dos gatets a la trama del s.XX, malgrat que no entenc la motivació del protagonista a fer el que fa (no ho diré pas). A les trames futures, m'agrada molt l'aire místic i llegendari que té el viatge per l'espai, o el que comporta el pilotar una nau-K (ben bé perdre tot el que et fa humà), les sastreries de carn on pots canviar de cos com de roba, on fins i tot poder fer servir cossos d’un sol ús amb tot el que implica.

Mai m’hi havia trobat amb unes descripcions tan properes i digeribles dels metafísics càlculs i repressentacions n-dimensionals necessaris pel viatje i combat hiperlumínic.

No, no està pas malament el llibre, però encara m’hauràn d’explicar un parell de punts de l’argument.

Podeu trobar-ne més informació de "Luz" aquí

A Sant Jaume, contra ETA

Des del govern de la Generalitat s'ens ha cridat a manifestar-nos, malauradament en silenci, contra ETA. Jo, pensant com penso, no tenia gaires excuses per no anar-hi. Així doncs, tot i la pluja, hi vaig anar i no s'hi podia entrar gaire dintre de la plaça de la gentada que s'hi arrivà a la Plaça de Sant Jaume.

Deia abans que la manifestació ha estat malauradament en silenci per qué els respectuosos cinc minuts de silenci que guardàvem va donar la oportunitat a un parell de skins a bordar quatre "arriba españa", "Heil" algo (o "Cristo Rey") i el "Cara al Sol". Consti que dic bordar com fan els gossos, com qui parla sense enteniment.

I és que no ho acavo d'entendre. SI hi hagués estat un miting de ERC o quelcom semblant, encara entendria el motiu per oposar-s'hi amb les seves bretolades, però és que ens hi estàvem manifestant contra el terrorisme. Contra ETA, cony!

La gent els hi ha fet callar com als nens que parlen a missa i, a tandes espontànies, hem cantat els segadors. També els hi han insultat, però qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

Resumint, que no sé que diràn els mitjans de comunicació (especialment els de Madrid i rodalies), però n'érem un munt malgrat la pluja.

Només tenia un neguit mentre tornava cap a casa, baixant un Carrer Ferràn col.lapsat de gent: n'haig de repassar-me de valent la lletra de Els Segadors. No pot ser que em quedi clavat a las tres estrofes

La desraó de La Razón

Nota d'en Lobisome:
Des que La Razón va començar, ha estat un exemple de vergonya aliena. Moltes de les seves portades son senzillament fotomuntatjes fets amb tota la mala llet del món. I quan no son fotos muntades tampoc els hi falta la mala llet.

Ahir, però, s'hi van passar. Van fer un muntatje on surten Carod-Rovira donant-li la mà ben content a un encaputxat amb pistola amb un cartell electoral del PSOE als darrera. Vale, era un muntatje, però fins i tot a la aclaració que hi posen ja fiquen cullerada: "Fotomontaje que recoje el encuentro entre el lider de ERC, Carod-rovira, y los dirigentes de ETA."

Això excedeix la mala llet i s'hi caga en la ética periodística. És una difamació de llibre.

Un detall curiós és que no m'hi vaig assabentar d'aquesta portada de La Razón als kioskos, no. Va estar a www.enoticies.com on ho vaig veure i on vaig llegir que no es trobaven exemplars de La Razón per Barna.

Avui ho he parlat amb el "meu" kioskero, sospitant que potser no n'havien fet distribució de La Razón de tan bèstia que era la portada. Doncs no, quan li van portar els diaris els hi va tornar només veure la portada per que no volia convertir-se en cómplice d'aquesta difamació, que qui vén els diaris també té la seva ètica i responsabilitat. Ara, aquest venedor es una mica el meu heroi i sembla que molts hi van fer el mateix per tota Barcelona.

Per altra banda, el Sindicat de Periodistes de Catalunya (S P C) no s'ha quedat quiet devant d'aquesta desfeta de La Razón:

La desraó de La Razón

S P C
Barcelona

El diari La Razón ha aparegut avui als quioscos amb un muntatge fotogràfic en el qual es veu el secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod Rovira, saludant amistosament un suposat membre d'ETA. El Sindicat de Periodistes de Catalunya denuncia amb tota la duresa de què és capaç aquest groller intent de manipulació informativa que té com a subjecte un tema tan greu com és el terrorisme. L'SPC és un dels capdavanters de la lluita contra la manipulació dels mitjans públics de comunicació com a element bàsic per donar cobertura al dret que té la ciutadania a una informació veraç i plural. Però això no implica que s'hagi de donar carta blanca als mitjans de comunicació privats perquè se saltin tots els principis deontològics, posant la seva tasca professional al servei de determinats interessos polítics i/o empresarials que res tenen a veure amb el compliment del deure constitucional que tenen els mitjans de comunicació d'oferir una informació, justament, plural i veraç.

L'SPC commina els responsables d'aquest diari a complir les prescripcions que recomanen les normatives deontològiques més elementals i, conjuntament amb els seus treballadors, a elaborar un Estatut de Redacció que impedeixi que fets com el que tristament protagonitza la portada d'avui del rotatiu, es puguin seguir repetint. Al mateix temps, l'SPC i el conjunt de membres de la FeSP es posen a disposició dels profesionals de La Razón per lluitar plegats en favor del respecte al dret de la ciutadania a rebre una informació plural i veraç, que està totalment per sobre dels interessos polítics i empresarials de les editores de diaris, per molt legítims i respectables que aquests puguin ser. Les empreses de comunicació tenen el dret d'establir la seva línia informativa, però això no els permet ni la manipulació ni la mentida.

Barcelona, 19 de febrer de 2004

ETA, PP i PSOE: Uns fan fàstic i d'altres pena

ETA ens ha declarat la treva, ves quina merda de favor. Tenint en compte que porten com 3 anys sense atemptar a Catalunya, segurament per que no poden, ben bé podrien haver dit que des de llavores que ens perdonen la vida.

Ja es poden ficar la seva compassió pel cul, i que no el tanquin, que a més a més s'hi han de ficar el seu "Visca Catalunya Lliure" i el seu "Saludo revolucionario a los independentistas catalanes". No tenen dret a ficar-nos en el seu mateix sac. No tenen dret a fer servir símbols independentistes catalans. La Estelada no en té cap culpa d'haver sortit al vídeo de ETA de la mateixa manera que la Ikurrinya és la bandera de tots els vascos, no pas només d'ells. No tenen dret a fer-ne servir ni l'una ni l'altra.

Arriva un moment en que ja només pots pensar en termes conspiratoris. Qui son REALMENT els que surten al vídeo de ETA? Dos tius amb accent vasc, al menys un d'ells. L'altre podria ser sa tia nana de l'altre. Qui ha decidit esbombar-ho ara? no ho sabem, però sí que hom té prou clara a quí beneficia aquest quirigai: al PP.

Deu m'en guardi de acusar al PP i llur govern de Madrid de retindre la informació, no diguem ja de cuinar-la directament. El que està molt clar és que se n'aprofiten tot el que poden. No ho volen reconèixer, però l'estàn fent el joc a ETA.

Qué té d'especial aquest comunicat de ETA? D'altres hi ha hagut i no ha passat RES, mai han tingut credibilitat. El que passa és que aquest cau massa prop de les eleccions general com per que el PP desaprofiti la inoportunitat.

Han dit els de ETA RES sobre Carod al seu comunicat? NO. Han dit RES d'un PACTE amb algú de Catalunya? NO, només s'hi justifiquen en l'augment del vot independentista català. Un vot que no té RES a veure amb el vot on s'hi recolzen a Euskadi. Admet Carod haver-ne pactat RES amb ETA? MAI. Va haver un seguiment mediàtic similar al comunicat d'ETA on deia que NO havien arrivat a CAP acord amb Carod-Rovira? NO, per que aquesta notícia no serveix als interessos del PP i la seva brunete mediàtica.

Aquí tothom les ha fetes de tots colors i tamanys: el PSOE té una corrupció interna que fot vergonya i que li va fer perdre el govern de la Asamblea de Madrid (vale que Simancas ni Zapatero tenien ben bé cap culpa, però prou merda hi amaguen sota la catifa), consti que no vull entrar en els desgavells del govern del PSOE. Al PP se li surt la merda per les costures: alcaldes pederastes i/o acosadors sexuals i/o cripto-franquistes, la guerra d'Iraq amb la baixada de pantalons cap a Bush, el Prestige, el PHN, etc ad nauseam.

Fan lo que els hi rota i quan els enxampen ja costa que ningú dimiteixi. I en tot cas, sempre cauen els passarells de torn, mai els qui manen i tenen la culpa de veritat. Tenim Espanya que s'ens cau a trossos i resulta que RES es més important que tallar-li el cap a Josep-Lluís Carod-Rovira, qui només va cometre la oportunitat de pecar un pecat que el PP es va inventar i el PSOE va signar com a convidat de pedra: parlar amb ETA es CACA!

Ja n'hi ha prou. ETA, deixa de matar, deixa de existir. PP, aprén d'una puta vegada que una política de dretes no equival a feixisme, escolta de tant en tant a Miguel Herrero de Miñón. PSOE, madura i sigues valent per tenir una política pròpia contra el terrorisme i tingues els collons de mantenir-la.

Resumint, aneu tots a la merda i quedeu-vos-hi.

Treva de ETA només a Catalunya: DECLARACIÓ DEL LEHENDAKARI

18 de febrer de 2004
ETA ha fet públic avui un comunicat que, a parer del govern basc, és, des del punt de vista polític, vomitiu i, des del punt de vista ètic, immoral. En primer lloc, és vomitiu perquè irromp en un procés electoral per aconseguir un protagonisme que la societat basca definitivament ja li ha negat i que té com a resultat pràctic ajudar, afavorir els interessos electorals del PP. Això no és nou: ETA va fer el mateix fa quatre anys, primer, trencant la treva, i, després, fent tot el possible per fer fora el nacionalisme democràtic de les institucions basques.

És vomitiu perquè s'arriba a la conclusió que ETA fa mal, intenta assassinar políticament aquells que s'acosten a parlar amb ella. I, en segon lloc, és immoral perquè la violència és condemnable arreu. A tot arreu. Esclar que no s'ha de matar a Catalunya! Ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a Euskadi, ni enlloc.

Els drets humans són per a tothom. Són universals i indivisibles. I, per tant, aquest és el missatge directe, únic i absolut en nom de tota la societat basca: li exigeixo que abandoni definitivament la violència a Catalunya, a Espanya i a Euskadi.

Treva de ETA només a Catalunya: DECLARACIÓ DEL PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

18 de febrer de 2004
Davant l'anunci fet avui per la banda terrorista ETA, aquesta presidència vol recordar el text de la moció aprovada pel ple del Parlament de Catalunya el dia 8 de febrer de 2001, per la unanimitat de tots els grups parlamentaris, sobre el rebuig de la violència terrorista.

En aquest mateix sentit, és oportú avui refermar-ne el contingut de condemna del terrorisme i de compromís amb la democràcia, la pau i la llibertat.Crec interpretar la voluntat de tota la cambra en rebutjar avui, una vegada més, qualsevol acte de violència terrorista a qualsevol part del territori de l'Estat i arreu del món.

La fi de la violència ha d'ésser i és un esforç conjunt de tots els demòcrates que volem viure en llibertat i que condemnem inequívocament els qui maten. El poble de Catalunya no demana res a ETA ni tampoc no n'espera res que no sigui l'abandonament total i definitiu de la violència.El Parlament de Catalunya sempre ha estat i està al costat de totes les persones que han estat víctimes de la barbàrie terrorista.

Per tot això, l'anunci fet avui per ETA és immoral i és un insult per a tots els demòcrates, que deslegitima, una vegada més, l'existència i la continuïtat de la banda terrorista

Treva de ETA només a Catalunya: DECLARACIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Parlament de Catalunya, 18 de febrer de 2004

S'ha produït el que es podia esperar i ja va succeir fa quatre anys abans d'unes eleccions generals, aleshores ETA va trencar la treva i va assassinar un general i l'exvicelehendakari Fernando Buesa. Ara no trenquen la treva perquè no n'hi ha, ara seguiran matant, si poden. Si poden, seguiran matant.

Que diguin que no mataran a Catalunya ens indigna més, pel que té de perversió. Perquè pretén utilitzar la mort com a eina per a dividir els pobles d'Espanya. És repugnant.

No perdonarem mai, mai, mai, l'assassinat d'Ernest Lluch, dels policies municipals, dels regidors del PP, de les víctimes d'Hipercor, de Vic, del Mosso d'Esquadra mort a Roses, … Mai. Ni oblidarem a Jáuregui, ni al matrimoni de Sevilla, Alberto Jiménez Becerril i la seva esposa Ascensión, ni a Miguel Ángel Blanco, no oblidarem els catalans cap de les víctimes d'ETA, ni les d'aquí ni les d'enlloc.

No volem el perdó d'ETA. Ens fa fàstic. No volem el perdó d'ETA.

Però no ens hem de quedar en el rebuig del sadisme d'aquests personatges i dels seus comunicats patètics.

Com a President de la Generalitat demano, amb urgència, de tot cor, des de Catalunya, que es renovi el Pacte Anti-terrorista per incloure totes les forces polítiques democràtiques, totes.

Que no es doni a ETA el benefici de seguir dividint els demòcrates. Aquest és el seu gran benefici.

Sóc conscient que quan s'acosten les eleccions és difícil que les forces polítiques es posin d'acord. Però justament: ¿no està ETA utilitzant un cop i un altre cop aquesta dificultat per a trencar l'acord de tots els demòcrates? ¿No ho va fer l'any 2000? ¿No ens adonem que les nostres divisions donen ales al terror?

Demano, exigeixo, a totes les forces polítiques catalanes, a totes, que expressin el mateix rebuig, la mateixa indignació i la mateixa voluntat de mantenir el debat democràtic que els ciutadans esperen i que ETA vol destruir.

Demano també a totes les forces polítiques espanyoles, a totes, que comparteixin el propòsit que avui Catalunya expressa de sumar les voluntats de tots els demòcrates en un únic esforç antiterrorista.

Desactivem, tots junts, el missatge-bomba que ETA ha enviat avui contra Catalunya i contra la convivència de tots els pobles d'Espanya.

Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya

Treva de ETA només a Catalunya: Comunicat de ERC

Carod diu que el comunicat d'ETA és una "trampa política" i que no va negociar una treva
El secretari general, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha qualificat avui de "trampa política" l'anunci de treva d'ETA a Catalunya, ha demanat que la faci extensiva a tot l'Estat i ha reafirmat que "en cap moment ERC va parlar d'una treva circumscrita a Catalunya ni hi va haver cap acord de negociació" amb els dirigents de la banda armada.
En la seva compareixença al Parlament, ha precisat que la data d'entrada en vigor de la treva, l'1 de gener, és anterior a l'entrevista que va mantenir amb dirigents de la banda armada. Carod ha dit que "ETA pretén instrumentalitzar al poble català i a l'Estat" i ha subratllat que "l'independentisme pacífic, polític i democràtic d'ERC és i representa just tot el contrari del que grollerament diu defensar ETA". [18/feb]

Dimecres 18 de febrer del 2004

COMUNICAT

1. Treballem i desitgem una treva definitiva per al conjunt dels Estats espanyol i francès. Aquest anunci de treva no ens satisfà. És evident que ETA planteja una trampa política amb aquesta treva i que pretén marcar l’agenda política i instrumentalitzar el poble català i l’actual moment a Catalunya a i a l’Estat.

2. L’independentisme pacífic, polític i democràtic d’ERC és i representa just tot el contrari d’allò que barroerament diu defensar ETA.

3. Reafirmem, una vegada més, que durant l’entrevista que es va mantenir amb la direcció d’ETA, en cap moment ERC va parlar d’una treva circumscrita a Catalunya, ni hi va haver cap acord o negociació. El comunicat planteja l’1 de gener com a inici de la treva, data anterior a l’esmentada entrevista.

4. Sorprèn la incoherència que suposa donar crèdit a una declaració d’ETA quan mai n’ha tingut davant de ningú.

5. Si ETA pretén contraposar una treva a Catalunya amb la continuació del terrorisme a Espanya i al País Basc, considerem aquesta pretensió absolutament immoral, i que deslegitima, encara més, la seva existència i continuïtat.

6. Deixem ben clar, una vegada més, que ens sentim plenament solidaris amb les víctimes del terrorisme, amb els amenaçats pel terrorisme i amb els seus familiars, siguin d’on siguin, visquin on visquin, pensin com pensin. Catalunya i els catalans tenim llaços familiars i personals de tota mena amb tots els pobles de la resta de l’Estat. La nostra solidaritat amb ells en la lluita contra el terror no admet distincions de cap tipus.

7. Si ETA vol que aquesta declaració de treva tingui un valor, cal que la faci extensible des d’ara mateix al conjunt de l’Estat i que abandoni les armes. Cal que, per sempre, ETA deixi de matar a tot arreu, perquè el dret a la vida no té fronteres.

El Periódico: MAR, defensa d'Aznar

OPINIÓ // TU I JO SOM TRES
MAR, defensa d'Aznar
Ferran monegal

Se li ha de reconèixer valor. I cega lleialtat. Miguel Ángel Rodríguez (MAR), el que va ser valet de chambre, secretari, noi per a tot i portaveu oficial d'Aznar, va acceptar la invitació que li va fer Ramon Rovira i va estar dijous a la nit a Àgora (El 33). Tema del debat: El llegat d'Aznar: quin país deixa ¿millor o pitjor? ¡Ah!, presentar-s'hi té mèrit. Exceptuant la periodista Pilar Cernuda, que va estar neutral, l'estaven esperant Josep Ramoneda i els professors Javier Elzo i Agustí Colomines, i el fidel escuder Miguel Ángel s'hi va haver d'esforçar de valent per intentar contrarestar l'envestida de tan formidables elements. La pluja no era precisament fina. Era un autèntic temporal en cadena, encara que el paisatge formal semblava el d'una nit plàcida i plaent. Però queien pedrots amb considerable contundència. En tinc uns quants de fotografiats al quadern. Per exemple: "Ha aconseguit que tothom estigui amb els nervis a flor de pell. Ha mantingut una línia d'histèria in crescendo. ... No ha acorralat ETA: ha acorralat els nacionalismes, i intenta equiparar nacionalisme i terrorisme. ... A Europa, Espanya és ara un veí incòmode. ... Aznar és un home binari. Les coses, segons ell, o són blanques o són negres. O s'està amb Bush, o amb l'eix del mal". I així molta estona, tranquil.lament. MAR esbufegava davant aquella pentinada, i va respondre per la via del benestar econòmic: va dir que ell, a Valladolid, fa uns anys, va demanar una hipoteca per a casa seva i els interessos estaven pels núvols, i en aquests moments estan per terra. Té raó: ara el que està pels núvols és el preu de la casa que es va comprar. O sigui, que el balanç economicista dels vuit anys d'Aznar és un llegat que sorprendria els savis alquimistes d'altres èpoques: ha aconseguit que el fang del maó es transformi en or. O sigui, impasible el ademán cap al progrés per la via del totxo. Totxo en propietat, naturalment.

Noticia publicada a la pàgina 076 de l'edició de Dissabte, 14 de febrer de 2004 de El Periódico - edición impresa

(Nota d'en Lobisome: La meva opinió sobre el llegat d'en Aznar és, obviament, negativa. A més a més vull puntualitzar que en MAR només podia pressentar una mica de bon resultat pel que fa a gestió econòmica, i ni tan sols així, doncs aquesta bonança econòmica ja començada als temps del PSOE on tothom som milionaris per tenir un habitatge que ens està costant una obscenitat. És com si vulguéssim fonamentar la riquesa del pais en castells a l'aire. Això petarà tard o d'hora i ja veurem com anirà el tema.

També va diure en MAR que Aznar ha ficat a Espanya a la Champions League, bàsicament i sense esmentar-ho per formar part del trio de les Açores que va provocar aquesta guerra de Iraq que encara belluga. Amb tot el respecte i tot el carinyo del món, penso que potser sí que Espanya és un país de primera, però la Champions ens queda tan gran com al Numancia la Primera.)