Un món a ulls de llop

(Això no és ben bé el que tenia pensat per mig-inaugurar aquesta sección però està prou relacionat amb el tema que penso que s'escau)

Aquest passat diumenge, després de passar la calçotada més freda de tota la meva existència, vam inaugurar el paquetet de cafè Juan Valdés portat de la meva estimada Colòmbia. És cafè en grà per respecte al producte i al simbolisme.

Per moldre'l vaig fer servir el molinet de cafè que els meus pares fotia anys que tenien arraconat pel mateix motiu que jo mai l'havia trobat a faltar: és molt més còmode comprar el cafè molt. Ja m'esperava que calgués calibrar-ne el molinet per que el cafè sortiria massa gruixut, el que no m'esperava però era la plorera que m'agafà mentre li donava voltes.

De sobte em van venir més les sensacions que no pas els records de quan jo, essent el petit de la casa, m'encarregava de moldre el cafè i fer l'all i oli (però això és una altra història).

Vulguis que no, és un moment prou maco que va unir el meu passat (els meus records d'infància molent el cafè pels papas) i el meu present i futur: cafè colombià de veritat. Terra d'on és la meva dona, la meitat de la meva família i d'on vindran els gens més macos dels nostres futurs fills.