Un món a ulls de llop

Benvolgut senyor Juglar, volia comentar-li la meva experiència personal al voltant del principal santuari colombià i com em va resultar molt més proper del que sospitava.

Des que vaig començar la meva relació amb la meva actual (i rola) muller el simple esment del santuari de la capital intuïa que no podia ser tanta la casualitat. I així vaig poder comprovar-lo quan, una cop aclimatat al "jet-lag" i al canvi d’altura (cal tenir en compte que visc normalment a nivell del mar) em vaig arribar amb la família al propi cim de Monserrate i llur santuari.

Assegut als bancs centrals em donà per mirar cap a l’esquerra i la veié. Cap altra que la Moreneta, la icona espiritual de la catalanitat, presidint una capella amb tots els honors. Em costa reconèixer-lo, però la plorera que vaig agafar va ser d’antologia i no vaig poder evitar el cant del "Virolai", o almenys del poc que guardo en memòria, emportat potser per la devoció i/o per nostàlgia i orgull patri. Tot mentre fidels i turistes al meu al voltant es preguntaven pel nom exacte de la meva bogeria (bé l’hi podrien haver preguntat a la meva dona que de sobres em coneix) vaig descobrir la clau del misteri. Just al costat del reixat de la capella es relatava la història i el perquè d’aquesta estranya i fosca efígie al santuari on tots van a veure al "Cristo Caído".

Resumint: en 1652 es talla la Moreneta "original" (còpia suposo de la de Montserrat, Barcelona) i se li construeix una capella. En 1711 desapareix la imatge i en el seu lloc es posa el Cristo Caído. I, finalment, en 1997 els monjos benedictins de Montserrat lliuren al santuari una nova còpia de la Moreneta.

Aquesta i altres curiositats que ja detallaré em fan pensar que tinc entre mans una història més o menys oculta que vincula a colombians i catalans que des de llavors em té intrigat i més lligat si cap a la terra de la meva esposa i de qui són ara també la meva família.

Per cert, molt curioses aquestes dates, doncs va ser just en 1652 quan va acabar la "Guerra dels Segadors" (1640 - 1652), bressol de l’himne de Catalunya i una de les vàries revoltes dels catalans contra el poder central d’Espanya (en aquells dies més aviat Castella), i en 1711 Catalunya estava en plena "Guerra de Successió" (i a punt de perdre-la i amb ella la llibertat dels catalans entre altres). I per cert, que en 1997 l’infame PP acabava de guanyar les Eleccions Generals a Espanya, vés per on.

(publicat originalment en espanyol al blog que comparteixo amb "El Juglar del Zipa ": De Montserrat a Monserrate ).