Un món a ulls de llop

Any rera any m'empenedia d'haver-me perdut el Festival Internacional de Cinema de Catalunya que fot com uns 20 anys que fan a Sitges. No soc cap expert en llur història ni sé tant de cinema com m'agradaria, però tothom que m'envolta pot donar testimoni de com m'agrada el cinema, i de vegades com mes raro millor.

Aquest any, doncs, vaig aprofitar el luxe de que a la meva feina em deixessin triar lliurement els dies de vacances. Tot seguit vaig patir i gaudir d'un setmana d'anades i vingudes de Cerdanyola a Sitges, de maratons i re-maratons de cinema no m'hi vaig trobar de tot.

Vaig veure un grapadet de películes que me les podría haver estalviat, i d'altres d'absolutament genials. M'hi vaig trobar amb famosos, però dels de debó, dels que ho son per que s'ho curren. I si no eren famosos al menys es gent que admiro.

Resumint que hi vaig perdre a Sitges tota una setmana voltant i veient i després, en un exercici de total supèrbia, una altra setmana escrivint les meves impressions de les pelis.

Espero que us agradin. ;)