Blogia
Un món a ulls de llop

Museus i Cultureta

Forum Barcelona 2004

Forum Barcelona 2004 Fa un parell de setmanes que hi vaig anar al Forum i, sinzerament, és genial. A més a més, després m'hi he fixat que tothom que hi ha anat n'opina el mateix, o com a mínim no el critiquen.

No vull dir que tot sigui perfecte, massa que conec les crítiques que en fa la gent. És cert, el Forum és tota una operació urbanística on s'han berenat a tothom que hi havia al terreny, és cert que moltes de les companyies que exposoritzen l'event son més que dubtoses, és cert que per tenir els guerrers de Xi'An els xinesos n'han obligat a fotre fora als tibetans que feren el mandala aquell...

Però a veure, no és just que ens facin fixar NOMES en lo negatiu. No sé si als catalans, a més d'allò del "seny i la rauxa" ens haurièm de penjar el cartell de "perapunyetes" per que, sinzerament, a qualsevol ciutat on hi fotessin un sarau d'un 10% del tamany i importància del Fòrum ja estarien flipant i no, aquí no en saben fer res més que buscar-li els defectes.

Oi que mola que a casa nostra s'organitzi El Parlament de les Religions? doncs al Fòrum fan i faran un fotimer de congressos d'alló més importants.

Que és car? mentida! El preu d'entrada del Forum és NORMALET. I tant que pica pagar-ne 20 euros per un cartonet, però quant costa UNA entrada al teatre? Busqueu-ne les tarifes del que costa una entrada pel teatre i per un museu i aneu sumant tots els espectacles que es poden veure en tot un dia. Com a mínim us surtira la conta pel triple.

Cal admetre, això sí, que es una injustícia que hi hagi descompte amb vint coses diferents, però no pas amb el carnet de família nombrosa.

I que consti que tinc un parell de crítiques també:
- Problema: les botigues són cares de collons. Solució: no hi compres pas :-P
- Problema: als restaurants t'hi foten una clavada que et deixen sec. Solució: menjeu als quioscos.
- Problema: als quioscos cal fer cues diferents segons el que vulguis menjar. Solució: pren-t'ho com un joc.

La idea dels quisocos per menjar és pro encertada, excepte pel problema dels aparadors. La meva xicota i jo hi vam dinar i sopar i és cert que ens van fer canviar d'un aparador a un altre per que, sí, a tots hi haviaen els plats més comuns, però si volies aquella amanida tant exòtica havies de marxar a un altre puesto, o fins i tot no en quedaven. El preu era molt assequible i la carta era molt diversa (recomano les samosses de xai).

La expossició del guerrers de terracota és impressionant, però n'impacta més la de "habitar el món".

Tothom diu que no hi ha ombres per la solera que hi fa, doncs nosaltres hi vam anar al migdia i no tinguérem problemes, si de cas posa't una gorra. I tranquils si entre amb alguna cosa per menjar o beure, ja deixen i de totes maneres no us regiraràn pas el bolso. Un efecte un pel angoixant, fruit per la hora a que hi entrèrem, era que semblava massa buit, però, un cop dinats, al sensació era més aviat que hi passaven masses coses a la vegada (mentre una acròbates marroquins em deixaven bocavadat més enllà en feien l'espectcle "Fantòtems").

Això em porta a una recomanació final: calma, que hi ha molt que veure i gaudir en, com a mínim, dos dies.

Catalunya País de Trobada

Catalunya País de Trobada Va estar una expossició "decepcionant". Tampoc vull que se m'entengui malament. Aquesta expossició està molt ben feta i fins i tot és omocionant, però no té RES a veure amb l'anunci que fan per la tele ni tan sols amb el títol de la expossició mateixa.

És una magnífica pressentació de la nostra història i de les nostres glòries, que per poques o moltes que siguin no està de més que ens les recordin de tant en tant. El problema és que el títol "trobada" i a més a més l'anunci (una nena catalana pressenta la seva famíla, cadascú d'un racó diferent del món, i a més a més la nena catalana és mulata) fa pensar MOLT més en la gent que en el país.

Es a dir, les meves espectatives eren que m'hi tobaria amb una repressentació de tota la gent que d'aquí i d'enllà fem Catalunya. Una mostra del país mestís que som des de segles abans d'en Guifré el Pilós.

Per acavar, és una bona mostra de la història antiga i recent de Catalunya. Però no era pas el que m'esperava.