Blogia
Un món a ulls de llop

Setmana Santa d'Españññññña

Setmana Santa d'Españññññña Aquesta Setmana Santa l'he passada a Sòria, lloc d'on vé la meva família. Turismes a part, val a dir que la manera que hi tenen allà de viure la Pàsqua és molt i motl rovellada. Què hi farem, però, es la manera que agrada a la meva mare, coses de haver-hi nascut.

Hi vaig anar amb la meva xicota a veure una processó, amb els ninots aquests anant pel carrer, "pasos" els hi diuen. La meva intenció era d'ésser un simple espectador del tema, car que no hi comulgo gaire amb tanta rovellamenta. Vaig veure, però, que la meva mare hi anava soleta darrera un paso i no m'ho vaig pensar gaire. Tampoc s'em acabava el món per fer camí amb la processó i no podia permetre que la meva mare hi anés sola.

Després, a més de la meva xicota i jo, s'hi va afegir el meu pare que ens deuria estar buscant. Tot i l'acte religiós no m'h i vaig poder resistir a cometre una petita irreverència. Vaig fer la foto que hi ha més amunt des de darrera del paso tot fent-me la següent pregunta:

Qué collons hi té a veure la Setmana Santa amb la bandera d'Espanya?

1 comentario

Catalombia -

Pues yo creo que tiene mucho que ver religión, patria e idioma. Eso es lo que se llamaría el nacionalcatolisimo.

Yo estuve en la Semana Santa de Málaga y casi me quedo patidifuso cuando vi salir en la procesión del Cristo de Mena a Luis del Olmo como Maestre de la Cofradia y a la Legión cantando "Soy el novio de la muerte....".

Si señor esos, esos mismos fueron los que nos conquistaron a punta de espada y cruz.