Blogia
Un món a ulls de llop

El Periódico: Decàleg per perdre les eleccions

• En quatre anys de majoria absoluta, el PP s'ha enfrontat a nombrosos sectors socials
• L'estil de l''ordeno i mano', juntament amb les mentides de la guerra de l'Iraq i l'11-M, expliquen en gran mesura la derrota

E. H. / M. S.
MADRID

Pilotats per José María Aznar, presa de l'arrogància a l'aconseguir la majoria absoluta, Govern i PP han perdut el favor de l'electorat. Aquestes són les 10 claus que expliquen la derrota de Mariano Rajoy.

Ángel Acebes
Ministre de l'Interior
Falsa autoria de la massacre de Madrid


La matança de l'11-M va acabar de rematar un Govern més preocupat per no perdre les eleccions que per traslladar tota la informació a la ciutadania. El PP va utilitzar la lluita antiterrorista com a arma llancívola contra el PSOE, sobretot després de divulgar-se l'entrevista amb ETA de Josep-Lluís Carod-Rovira, aliat dels socialistes catalans. Aquest ús electoral del terrorisme va motivar la paradoxa següent: la massacre de Madrid beneficiava el PP a les urnes si la culpable era ETA, però el perjudicava si era obra del terrorisme islàmic i, per tant, conseqüència del suport del Govern central a la guerra de l'Iraq.
Per això Aznar i el seu ministre de l'Interior, Ángel Acebes, es van entossudir des del primer moment a atribuir l'11-M a ETA, ocultant les proves que apuntaven a Al-Qaida. Dijous passat, quan Acebes va titllar d'"intoxicació miserable" la pista islàmica, la policia ja havia trobat una cinta en àrab a la furgoneta usada pels terroristes. La policia, mentrestant, alertava sense èxit Interior dels indicis que assenyalaven Al-Qaida.
Finalment, Acebes va haver d'admetre que també s'investigava la pista islàmica, però després de la reivindicació d'Al-Qaida va seguir acusant ETA. Indignada, la policia va detenir dissabte cinc integristes a Madrid. Milers de ciutadans van sortir al carrer per protestar per les maniobres d'ocultació del PP.

Ana Palacio
Ministra d'Afers Estrangers
Una guerra contra la voluntat popular


Contra la voluntat de la immensa majoria dels espanyols, José María Aznar va recolzar la guerra de l'Iraq i en va ser un dels promotors, juntament amb George Bush i Tony Blair, en la cèlebre cimera de les Açores. El suport sense fissures del president al bel.licisme de Washington va desfermar mobilitzacions multitudinàries a tot Espanya. Al començament, Aznar va reaccionar davant les protestes amb desdeny. Després, davant la magnitud de les manifestacions, va dir que comprenia --i fins i tot compartia-- el sentiment dels espanyols, però els va avisar que eren manipulats "pel de la pancarta", que és com es referia despectivament a Zapatero. La ministra d'Afers Estrangers, Ana Palacio, va actuar de fidel portaveu d'Aznar en la crisi, i a l'ONU es va distingir per l'extrema acritud cap als contraris a la guerra, sobretot amb França i Alemanya.

Federico Trillo
Ministre de Defensa
El clamor de les víctimes del Iak-42


El 26 de maig de l'any passat, 62 militars espanyols van morir a Turquia quan volaven de tornada de l'Afganistan. L'avió ucraïnès que els transportava, un vetust Iàkovlev-42, es va estavellar després de diversos intents frustrats d'aterratge. Gairebé deu mesos després, els familiars de les víctimes del Iak-42 segueixen clamant en demanda d'unes explicacions que el titular de Defensa, Federico Trillo, encara no ha ofert.
Trillo va assegurar en un primer moment que l'avió accidentat tenia totes les garanties de l'agència de l'OTAN que el va noliejar, però davant el desmentiment de l'Aliança va haver de rectificar. Després de defensar aquesta modalitat de vols, destinats a estalviar costos i basats en múltiples i fosques subcontractes internacionals, Trillo la va haver de cancel.lar per la polèmica suscitada. El dolor de les famílies es va traduir en retrets al Govern durant els funerals oficiats per les víctimes.
Davant les desatencions i la falta d'informació de l'Executiu, les famílies del Iak han recorregut als tribunals. Defensa les ha acusat de deixar-se manipular pel PSOE.

Jaime Mayor Oreja
Exministre de l'Interior
La satanització del nacionalisme basc


Com amb el terrorisme, amb el nacionalisme no s'hi pacta; se'l derrota. Aquesta és la màxima, inspirada per l'extitular d'Interior Jaime Mayor Oreja i executada per Aznar, que el Govern ha aplicat sense matisos a Euskadi. Des que el PNB va firmar el Pacte de Lizarra, pròleg de la treva d'ETA del 1998, el PP s'ha esforçat --sense escatimar cap mecanisme de l'Estat-- a demonitzar el nacionalisme basc amb l'objectiu de treure'l del poder.
Els populars es van avenir a firmar el pacte anti-ETA amb el PSOE a canvi d'articular un front anti-PNB al País Basc que, finalment, va reforçar els nacionalistes. A la patrimonialització de la lluita contra ETA i de les víctimes s'hi ha sumat una ferotge fustigació al PNB i al Govern basc, fins al punt de reformar el Codi Penal per amenaçar amb la presó el lehendakari, Juan José Ibarretxe, si portava a terme el seu anunciat referèndum.

Javier Arenas
Vicepresident del Govern
Setge al tripartit i el 'cas Carod'


El PP va mirar de traslladar a Catalunya la tàctica d'erosió i desgast assajada a Euskadi. Com a vicepresident, Javier Arenas va ser un dels membres del Govern més bel.ligerants amb el pacte d'esquerres a Catalunya. Quan es va conèixer el programa del tripartit català, va acusar el PSOE de sotmetre's als dictats independentistes d'ERC i emular la línia sobiranista empresa pel PNB amb el pla Ibarretxe. Les advertències d'Arenas i tot el PP sobre els riscos del tripartit van arribar al seu zenit després de filtrar-se la cita de Carod- Rovira amb la cúpula d'ETA.
Abans, com a titular d'Administracions Públiques, Arenas ja s'havia enfrontat a les autonomies hostils, en mans del PSOE i nacionalistes. Tot i millorar el finançament autonòmic, el PP va tancar l'aixeta dels traspassos i va encotillar les comunitats amb el dèficit zero.

Eduardo Zaplana
Ministre portaveu
L'estratègia de la desinformació


La falta de transparència ha estat un altre dels trets característics del PP, sobretot en l'etapa de la majoria absoluta. De l'estratègia de la desinformació se n'han encarregat, com a missió principal, els successius portaveus del Govern des del 1996: primer Pío Cabanillas, després Mariano Rajoy i, finalment, Eduardo Zaplana. Cabanillas serà recordat per haver decretat el fracàs de la vaga general del 2002 quan més de mig Espanya havia parat en sec. Rajoy, per haver restat importància al vessament de fuel del Prestige fent al.lusió als "filets de plastilina". I Eduardo Zaplana, com els seus predecessors, per haver tutelat la manipulació informativa a RTVE.
Amb José Antonio Sánchez com a director de RTVE i Alfredo Urdaci al capdavant dels serveis informatius, la televisió pública ha exercit de portaveu de les consignes del PP i caixa de ressonància dels enfrontaments interns al PSOE. La cobertura de la vaga --que va motivar la condemna judicial d'Urdaci--, el Prestige, les manifestacions contra la guerra i l'11-M han indignat els mateixos professionals de l'ens.

Juan Carlos Aparicio
Exministre de Treball
Reforma laboral amb 'cop de decret'


La iniciativa del Govern de promoure per decret una reforma laboral, que modificava l'Estatut dels Treballadors, retallava drets dels aturats i facilitava els acomiadaments, va portar els sindicats a convocar una vaga general el juny del 2002.
La vaga contra el cop de decret va coincidir amb la cimera europea de Sevilla amb què Aznar pretenia coronar la presidència espanyola de la Unió Europea (UE). Els líders europeus van presenciar, en primera línia, la ruptura de la imatge de diàleg social de què feia gala el Govern del PP.
Va ser a Juan C. Aparicio, aleshores ministre de Treball, a qui li va tocar pagar els plats trencats de la vaga, que va paralitzar una bona part d'Espanya. L'aturada va ser àmpliament secundada pels treballadors i va provocar una crisi de Govern que li va costar el cap a Aparicio, encara que van ser el mateix Aznar i el vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, els que es van proposar fer un pols amb els sindicats.

Francisco Álvarez-Cascos
Ministre de Foment
Del 'cas Prestige'al retard de l'AVE


El Ministeri de Foment, amb Francisco Álvarez-Cascos al capdavant, ha contribuït decisivament a la impopularitat del Govern. La seva decisió d'enviar el Prestige "a la quinta forca", quan el temporal amenaçava d'esquerdar el malparat petroler, va agreujar la catàstrofe ecològica. Molts experts van denunciar aleshores que Cascos no va demanar prou informes independents abans d'ordenar l'allunyament del vaixell, i això va estendre la taca de chapapote fins a les costes franceses. El ministre no va reconèixer mai haver comès cap error.
Cascos tampoc va voler assumir responsabilitats polítiques pel retard de la inauguració de la línia de l'AVE Madrid-Barcelona, prevista per a aquest mateix any i posposada, almenys, fins al 2007. Ni per la tardana i accidentada obertura de la línia Madrid-Lleida. Ni per l'increment del cost de les obres, superior al 38% respecte al que s'havia pressupostat. Ni pels forats detectats en el trajecte, dels quals van advertir els geòlegs a través de diversos informes que l'Executiu no va tenir en compte. Ni pels accidents registrats a la línia ferroviària convencional, fruit de les retallades pressupostàries.
Lluny d'assumir els seus fracassos, Cascos s'ha entestat a desmentir cada un dels errors que li atribuïa la premsa, molts dels quals s'han confirmat amb el temps. Al final, després de revelar-se que Foment va comprar diversos quadros a la galeria d'art de la seva nova companya sentimental, el ministre va optar per anunciar que es retirava de la política. Això sí, en campanya ha continuat inaugurant obres de l'AVE tot i la prohibició de la Junta Electoral.

Pilar Del Castillo
Ministra d'Educació
El sector educatiu, en peu de guerra


La principal crispació de la política educativa del PP va arribar amb la promulgació de la llei orgànica de qualitat de l'educació (LOCE), dissenyada per la ministra d'Educació, Pilar del Castillo.
Recorreguda davant el Tribunal Constitucional, la norma liquida la promoció obligatòria fins als 16 anys, estableix itineraris per desviar els alumnes amb pitjors qualificacions, imposa que els que suspenguin més de dues assignatures repeteixin curs i restableix la revàlida. A més, l'Executiu ha reforçat l'assignatura de religió i ha imposat un mínim de quatre hores setmanals d'ensenyament del castellà a les comunitats amb llengua pròpia.
Milers d'estudiants es van manifestar contra aquesta reforma, que el Govern ha mantingut contra vent i marea. La posterior llei d'ordenació universitària (LOU), també impulsada per Del Castillo i igualment impugnada davant el Constitucional, va posar en peu de guerra els estudiants i els rectors.

Elvira Rodríguez
Ministra de Medi Ambient
El PHN com a arma de confrontació


El Govern va aprovar al Congrés el PHN amb el suport de CiU i Coalició Canària, i l'oposició de la resta de forces. El seu projecte més polèmic és el transvasament de l'Ebre, que preveu treure de la part baixa del riu 1.050 hectòmetres cúbics d'aigua anuals per proveir Barcelona (ramal nord) i la resta del litoral mediterrani fins a Almeria (ramal sud). Dissenyat per Jaume Matas, qui l'està executant és la seva substituta al capdavant del Ministeri de Medi Ambient, Elvira Rodríguez.
El fort rebuig suscitat a Aragó i Catalunya no va acovardir el PP, encara que li va costar l'Ajuntament de Saragossa a les municipals i va consolidar el socialista Marcelino Iglesias a les autonòmiques. També va contribuir a Catalunya al desgast de CiU, que el novembre va perdre les catalanes. La gran majoria dels catalans creuen que el transvasament destruirà el fràgil equilibri ecològic del delta de l'Ebre. A València i Múrcia, en canvi, el PP va fonamentar les seves majories absolutes i va deixar el PSOE sota mínims.
Govern i PP han utilitzat el PHN com a símbol de la seva aposta per la vertebració d'Espanya, i al mateix temps han furgat en la divisió del PSOE i han encoratjat la confrontació entre els territoris beneficiats i perjudicats pel transvasament. La ministra Rodríguez s'ha convertit en la cara visible del projecte, que ha començat amb la sortida a concurs del subministrador de canonades. El PSOE ha promès paralitzar les obres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres