El Periódico: ¿PER QUÈ CONTINUA EXISTINT ETA?
L'actual Govern espanyol entén que la confrontació i l'existència del terrorisme són un negoci molt més interessant que la pau
GEMMA Zabaleta
Parlamentària del Partit Socialista d'Euskadi-EE al Parlament basc
Si una cosa van tenir en compte els polítics irlandesos i britànics a l'hora no només de posar les vies de solució per al conflicte nord-irlandès, sinó també d'acabar amb els atemptats de l'IRA i tot el seu context de violència, va ser que el terrorisme no és un més dels assumptes polítics de la vida quotidiana. Afecta la vida i la mort d'éssers humans i, per tant, és imperatiu allunyar-lo de qualsevol interès partidista o electoralista.
De boca de polítics irlandesos o britànics hem pogut sentir que salvar una vida humana és l'objectiu prioritari de tot polític que s'ho valgui. A Irlanda, els governs no se serveixen de la seva situació de preeminència per fulminar els partits polítics de l'oposició utilitzant el drama del terrorisme i el dolor que aquest genera. Contràriament, intenten teixir un camí comú i compartit de col.laboració, capaç de fer callar les armes amb diàleg i amb més política. Van triar el camí de "com més política, menys armes". I està resultant ser útil.
JO DEFENSO aquest camí. Em sembla extraordinàriament legítim i honest fer-ho sense que els que el defensem hàgim d'estar en dues llistes de dolents: en la dels que poden ser aniquilats físicament per ETA i en la dels que poden ser aixafats políticament pel Govern del PP. També em semblen defensables altres posicions que intenten acabar amb la pàgina més negra de la història d'Euskadi i d'Espanya, encara que siguin antagòniques a les meves. El que no trobo admissible és que un Govern se serveixi de l'existència d'aquest drama per fer canibalisme polític, especialment contra el partit que aspira a una més que saludable alternança política, vist l'estat catatònic en què es troba la democràcia espanyola.
Que ningú s'enganyi: Josep Lluís Carod-Rovira i els nacionalistes bascos són la peça menor. El que importa és arraconar fins a l'extenuació el PSOE: aquesta és la caça major. I aquest objectiu requereix ara trencar el tripartit catalanista i d'esquerres a Catalunya, que lidera Pasqual Maragall, per avortar d'arrel l'esperança d'una política diferent en què s'assagi la possibilitat d'una Espanya plural on la raó del diàleg substitueixi el clixé preconcebut.
L'existència d'ETA i el mal que ha causat dura més que el que va durar la dictadura franquista. Massa temps perquè no pensem que la pau té pressa a Espanya. Es pot creure i defensar que només per la via policial i judicial s'acabarà amb ETA o, contràriament, pensar que si s'arriba a conèixer el pensament de la banda terrorista --el que sempre s'ha denominat com "mesurar la temperatura d'aquest procel.lós món"-- pot ajudar a entendre, no pas a justificar, la seva raó de ser actual i la naturalesa del seu deixar de ser, en les condicions polítiques actuals. Perquè no seria la primera banda terrorista que abandona les armes.
No obstant, és poc comprensible per a la ciutadania que puguem assistir a una trobada d'aquesta naturalesa com si fos un reality show, i probablement per capítols, sense que el Govern o el mitjà de comunicació que ha estat vehicle d'aquesta informació donin explicacions sobre el que ha passat. Per cert que, abans que el Govern del PP ofereixi alguna explicació, qui sí que ha assumit les responsabilitats polítiques davant d'un error polític que ell mateix ha reconegut és Carod-Rovira. I aquest fet denota dos tipus de tarannàs en la democràcia, dues maneres de practicar-la, ja que en aquesta contesa desmesurada l'altre bàndol es dedica a practicar la política a canonades.
AMB TOT PLEGAT, a ETA se li ha donat una extraordinària campanya mediàtica que ni somiava, una ajuda inestimable per al seu sosteniment com a agent capaç de convulsionar la gent. Ha aconseguit molt més que assassinar un home o una dona, sent això la cosa més greu: s'han produït destrosses enormes en la vida política.
Avortar el pensament polític desenvolupat per vies pacífiques i per consens; convertir la política catalana en un carreró sense sortida, en la mateixa línia del que és en aquests moments la política basca; fixar línies divisòries entre catalans bons i dolents, i entre tots ells i la resta dels espanyols, són alguns dels objectius del Govern que tenim. Fa de la confrontació i de l'existència del terrorisme, i no de la pau, el negoci interessant. ¿Deu ser per això que encara existeix ETA?
Noticia publicada a la pàgina 9 de l'edició de Divendres, 30 de gener de 2004 de El Periódico - edició impresa
GEMMA Zabaleta
Parlamentària del Partit Socialista d'Euskadi-EE al Parlament basc
Si una cosa van tenir en compte els polítics irlandesos i britànics a l'hora no només de posar les vies de solució per al conflicte nord-irlandès, sinó també d'acabar amb els atemptats de l'IRA i tot el seu context de violència, va ser que el terrorisme no és un més dels assumptes polítics de la vida quotidiana. Afecta la vida i la mort d'éssers humans i, per tant, és imperatiu allunyar-lo de qualsevol interès partidista o electoralista.
De boca de polítics irlandesos o britànics hem pogut sentir que salvar una vida humana és l'objectiu prioritari de tot polític que s'ho valgui. A Irlanda, els governs no se serveixen de la seva situació de preeminència per fulminar els partits polítics de l'oposició utilitzant el drama del terrorisme i el dolor que aquest genera. Contràriament, intenten teixir un camí comú i compartit de col.laboració, capaç de fer callar les armes amb diàleg i amb més política. Van triar el camí de "com més política, menys armes". I està resultant ser útil.
JO DEFENSO aquest camí. Em sembla extraordinàriament legítim i honest fer-ho sense que els que el defensem hàgim d'estar en dues llistes de dolents: en la dels que poden ser aniquilats físicament per ETA i en la dels que poden ser aixafats políticament pel Govern del PP. També em semblen defensables altres posicions que intenten acabar amb la pàgina més negra de la història d'Euskadi i d'Espanya, encara que siguin antagòniques a les meves. El que no trobo admissible és que un Govern se serveixi de l'existència d'aquest drama per fer canibalisme polític, especialment contra el partit que aspira a una més que saludable alternança política, vist l'estat catatònic en què es troba la democràcia espanyola.
Que ningú s'enganyi: Josep Lluís Carod-Rovira i els nacionalistes bascos són la peça menor. El que importa és arraconar fins a l'extenuació el PSOE: aquesta és la caça major. I aquest objectiu requereix ara trencar el tripartit catalanista i d'esquerres a Catalunya, que lidera Pasqual Maragall, per avortar d'arrel l'esperança d'una política diferent en què s'assagi la possibilitat d'una Espanya plural on la raó del diàleg substitueixi el clixé preconcebut.
L'existència d'ETA i el mal que ha causat dura més que el que va durar la dictadura franquista. Massa temps perquè no pensem que la pau té pressa a Espanya. Es pot creure i defensar que només per la via policial i judicial s'acabarà amb ETA o, contràriament, pensar que si s'arriba a conèixer el pensament de la banda terrorista --el que sempre s'ha denominat com "mesurar la temperatura d'aquest procel.lós món"-- pot ajudar a entendre, no pas a justificar, la seva raó de ser actual i la naturalesa del seu deixar de ser, en les condicions polítiques actuals. Perquè no seria la primera banda terrorista que abandona les armes.
No obstant, és poc comprensible per a la ciutadania que puguem assistir a una trobada d'aquesta naturalesa com si fos un reality show, i probablement per capítols, sense que el Govern o el mitjà de comunicació que ha estat vehicle d'aquesta informació donin explicacions sobre el que ha passat. Per cert que, abans que el Govern del PP ofereixi alguna explicació, qui sí que ha assumit les responsabilitats polítiques davant d'un error polític que ell mateix ha reconegut és Carod-Rovira. I aquest fet denota dos tipus de tarannàs en la democràcia, dues maneres de practicar-la, ja que en aquesta contesa desmesurada l'altre bàndol es dedica a practicar la política a canonades.
AMB TOT PLEGAT, a ETA se li ha donat una extraordinària campanya mediàtica que ni somiava, una ajuda inestimable per al seu sosteniment com a agent capaç de convulsionar la gent. Ha aconseguit molt més que assassinar un home o una dona, sent això la cosa més greu: s'han produït destrosses enormes en la vida política.
Avortar el pensament polític desenvolupat per vies pacífiques i per consens; convertir la política catalana en un carreró sense sortida, en la mateixa línia del que és en aquests moments la política basca; fixar línies divisòries entre catalans bons i dolents, i entre tots ells i la resta dels espanyols, són alguns dels objectius del Govern que tenim. Fa de la confrontació i de l'existència del terrorisme, i no de la pau, el negoci interessant. ¿Deu ser per això que encara existeix ETA?
Noticia publicada a la pàgina 9 de l'edició de Divendres, 30 de gener de 2004 de El Periódico - edició impresa
0 comentarios