Blogia
Un món a ulls de llop

La Honorable seducció d'en Carod

La Honorable seducció d'en Carod Vull dir en Josep-Lluis, no pas el seu germà Apeles (no confondre'l tampoc amb el seu pare Apeles ni amb EL pare Apeles)

Bromes a banda, vull parlar del tarannà seductor del nostre Conseller en Cap: l'Honorable Josep-Lluís Carod-Rovira.

L'encara més horable Maragall, vull dir el Molt Honorable Pasqual Maragall i Mira, President de la Generalitat, va dir del seu soci de govern: "En Carod em va seduïr".

Tenia raó de dir-ho, car que fins a les eleccions Carod i Maragall eren fermats adversaris polítics. Des de aquesta postura enfrontada les circumstàncies els van fer evolucionar llur relació política cap a la actual, que ja veurem si acava tan bé com espero. Així que en Maragall, reflexionant sobre el pacte que ara el sustenta, va expressar el procés en termes de seducció

Penso però que a mes a mes no només va estar en Maragall el seduït, sinò mes aviat molt catalans que vam donar a ERC un vot que uns anys abans mai s'ens hauria pasat pel cap. Jo soc xarnego, malgrat que tècnicament els xarnegos són potser només els meus pares, i mai m'hi haviat sentit identificat amb el que m'arribava del seu ideari. Hom evoluciona en molts aspectes, també en els ideològics, i quan jo era jovenet qualsevol idea llunyanament semblant a l'independentisme era com un sacrilegi contra els meus orígens.

Jo era diferent però també ERC venia un peix diferent. Als temps d'Àngel Colom i Colom (AKA Sis Ales) només sentia dir "independència" rera "independència" sense acavar de donar cap missatge gaire pràctic més enllà de que si fòssim independent de Madrid no n'hauríem de de compartir els nostres impostos amb Espanya i podríem invertir-los aquí, i el tema no es TAN simple com això.

Però amb el temps esdevingué la crisi a ERC i en Colom deixà puesto per en Carod. I, des que el segueixo, encara l'he de sentir una burrada dita o escrita. Burrades com les que ens han acostumat a sentir l'ara Molt Honorable Maragall o l'alcalde Clos de Barcelona, o la de les seleccions esportives amb Andorra del perfectíssim Artur Mas.

El sents parlar i et fa arrivar les idees. Té prou ús i coneixement de l'idioma com per poder tornar les conyes que li puguin llençar entrevistadors i contrincants. Ja deien al seu partit que era com "un tanc de vellut", amb això de que sempre el veus somrient i amb cara de bona persona però que no deixa passar ni una. Parla a mes a mes amb bones maneres i sense rancúnia, exposant la seva postura amb un respecte exquisit i una ideologia que m'agraden prou.

Doncs sí, penso que Josep-Lluís Carod-Rovira sedueix. Ja veuré si amb el temps m'hi hauré d'empenedir d'auqestes paraules o d'haver-li donat un vot que, de moment, ja està bé on el vaig confiar.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres