Blogia
Un món a ulls de llop

Capitán Marvel 3, Fragmentos

Capitán Marvel 3, Fragmentos Guió: Peter David
Dibuix: Patrick Zircher, Chris Cross

Us recomano de tot cor la compra, o almenys repàs, del Capitán Marvel de Forum. Concretament el tercer exemplar del retapat aquest que publiquen ara des que les vendes van deixar d'estar a l'altura de la seva qualitat.

Per a qui no conegui el personatge comentaré que és una espècie de refregit del Capitán Marvel de l'actual DC (refregit també de Superman). Tenim a un super-cachas, el Capitán Marvel, que s'intercanvia amb un tiu la mar de normalet, en aquest cas Rick Jones.

Generalment, el personatge més molón era el cachas deixant el normalet com una mena d'intermedi entre baralla i baralla.

En la darrera etapa guionitzada per Peter David es gira la truita.

Rick Jones ja és veterà de mil batalles i les ha vist de tots colors i el cachas és el fill de l'antic Capitán Marvel (mort en el clàssic de Jim Starlin) de nom Genis-Vell.

Aquest guionista és, entre altres coses, un expert en riure's de tot i de tots i divertir-nos en el procés. Però aquesta vegada ha tornat a posar-nos una nova capa en el pastís.

Genis pot veure el futur, concretament les conseqüències del que farà o deixarà de fer. A això li crida "consciència còsmica" i en el seu moment li va servir a Peter David per a deixar-li en ridícul en més d'una ocasió (Genis no era capaç de distingir quina de les diferents alternatives era real i quina només era un possible futur immediat).

El que passa és que per fi aprèn a captar correctament tot aquest batibull de sensacions i visions. Conseqüència: es torna boig.

El que passa a partir d'aquest punt de la història em va fer pensar en altres dos "supermanes" una miqueta atípics:

- El Samaritano: en el primer nombre d'Astro City ens presenta una versió de Superman amb un estrés de categoria. Considera que és la seva responsabilitat el fer EL MÀXIM POSSIBLE per ajudar a la humanitat, la qual cosa és MOLT. Té un ordinador la mar de extrany però més potent encara que li avisa a temps real de les emergències que es donen de llarg a llarg del globus terraqui. Així que es passa tot el dia volant per tot el planeta arreglant el mòn.

Tant és així que el seu temps lliure és absolutament inexistent. Tornant esgotat cada nit al seu llit, quedant-se dormit abans fins i tot de tocar els llençols.

- Kid Miracleman: Aquí Alan Moore ens va presentar allà pels 80 les conseqüències que té un poder absolut sobre la mentalitat d'un nen de 8 anys. Al final acaba creixent per a convertir-se en un magnat industrial fins que la presència d'altres éssers superpoderosos li fan abandonar l'anonimat.

En part per a cridar l'atenció i en part per pur avorriment, decideix arrasar amb la població de Londres de totes les formes que se li ocorren. La vinyeta de Tottleben mostrant el Tàmesi tenyit de vermell és del tot inoblidable i esgarrifosa.

No, Genis-Vell no arriva a ser tan gore. Però me'l va enrecordar.

Nuff Said ;)

0 comentarios