Blogia
Un món a ulls de llop

És la Diada una festa Transversal?

Adaptació d'un comentari meu a un post homònim del blog de treintañero

La Diada ni és transversal ara, ni ho ha estat mai ni crec que mai ho arribi a ser tot i els benintencionats esforços del PSC. Però qui ha dit que les festes n'hagin de ser? Tanta mania per incloure-hi tothom sigui com sigui la trobo semblant a la adicció a tot allò "políticament correcte".

Però cal? mirem només la festa transversal per definició com el 6 d'octubre, dia de la Constitució Espanyola, que de tant transversal és invisible més que transparent i que no serveix per a res més que estintolar l'Aqueducte de La Puríssima per molt que s'escarrassi el govern de torn per fer-nos trempar amb la reconsagrada Carta Magna i llurs commemoracions.

Les festes com cal, aquelles que hom se les fa seves, són les popularment significatives i preferiblement carregades de història i/o de èpica. I així és amb el nostre 11 de setembre. Fot 300 anys que passà el que passà i els que sentim la Diada no recordem pas la derrota, sino la supervivència tot i aquesta, i reivindiquem les llibertats llavors perdudes. Aquesta festa és la que és, significa el que significa i a qui no li agradi que s'hi posi fulles, que ningú l'obliga a fe-li la ofrena de flors a Rafael de Casanova. En tot cas la obligació és per la Generalitat, car ell fou llur darrer mandatari abans que l'infame Decret de Novaplanta invalidés les institucions catalanes.

La resta de partits, institucions, associacions i ciutadans particulars tenen tot el dret del mós a participar-hi, però ningú em negarà que la presència del PP, i encara més ara, son ganes de buscar brega (passejeu-vos pel Valle de los Caídos cantant Els Segadors o La Internacional i veureu a qué em refereixo)

Ara bé, fot anys que condemno les xiulades a dojo que TOTHOM rep a la ofrena. Just per això passo ja de la de Barcelona i hi vaig a la del meu poble (dins la comitiva d'ERC, per si algú no se n'havia assabentat)

I a més a més la Diada és una festa plena d'opcions, i ja son ganes d'amargar-se la vida participant en commemoracions que no et creus com un ateu a la primera comunió d'una neboda.

I no només la òbvia escapada a la platja, o on et deixi el clima, també tenim la cel.lebració oficial-oficialíssime que Maragall s'inventà que tant multi-culti ella amb la inevitable actuació de flamenc. Ara bé, si realment t'ho creus això de la Diada tens la ofrenda floral i el Fossar de les Moreres, on els d'ERC no poden entrar per tebis, comparats amb la resta d'indepes que hi ha a la plaça. Que potser t'obliga algú a anar-hi? NINGÚ. Com tampoc t'obliga ningú a anar-hi a les manis que organitza La Falange i sa petuleia cada 12 d'octubre.

I ja posats, afegiria un motiu més que els catalans tenim per anar cap a la independència d'Espanya: ens estalviaríem debats com aquest i, quan un espanyol perplexe ens tornés a fer la eterna pregunta de per qué som els catalans com som podrem respondre'l amb fermesa però amb educació "per que som catalans, no pas espanyols. Aquí té el nostre passaport català per si no s'ho creu".

I encara més, ningú es pregunta pas per la tranversalitat del 12 de maig a Montenegro. Ningú es planteja si el 30% de serbis que hi viuen n'han fer o no festa tot recordant el dia que es van haver de fer el passaport nou.

0 comentarios