Un món a ulls de llop

L’altre dia vaig fer-me ressó del seguit de manifestacions que colombians de tot el món van fer en rebuig de l’assassinat de 11 diputats segrestats per part de les FARC. Jo vaig posar-ho a latafanera.cat, però no vaig poder fer-ho a meneame.com. Afortunadament, un altre va aconseguir-ho.

Malauradament, aquestos agregadors de notícies funcionen segons la acceptaciós d’aquestes i, com sembla que a ningú l’importa això un carall i no hi ha hagut manera de poder-hop veure en portada, tot i que podria ser perfectament equivalent a les nostres manifestacions contra ETA aquell cop que van matar, previ segrest, Miguel Ángel Blanco.

Sembla que Colòmbia només és notícia quan hi porten cocaïna. I sembla que els morts no paguen ni l’esment excepte quan porten la bandera "rojigualda" a la documentació.

Diu la meva dona que tot és pel perfil diguem-ne conservador del president Uribe, que fa que totes les simpaties espanyoles cap a la zona es gastin amb en Chàvez. Que Colòmbia sempre surt maltractada de rebot per l’antiamericanisme que gastem per aquest continent.

Jo més aviat penso que és un tema d’egoïsme col.lectiu. Que una notícia que vingui de Colòmbia sense trets ni sang ni coca és, vull pensar que inconscientment, automàticament descartada.

Val a dir que "El País" sí que ho van publicar, tot i que és una mena de "Diario Oficial del PSOE". Penso que això invalida la teoria del silenci ideològic.

Visca Colòmbia.
La solidaridad rompe cadenas
Tots lliures ja!
Solidaridad en el mundo