Un món a ulls de llop

Déu ser que tinc una ment una mica massa retorçada, però des de fa uns dies tinc al cap el record de la fluctuació del preu del petroli just abans i després de l'inici de la primera Guerra del Golf.

Van estar, USA i la ONU, dient que si s'atacava o no, que si verdes que si madures, i en aquest temps el petroli no parava de pujar a les borses del món. Un cop llençada la primera bomba, el preu va caure en picat. És a dir, baixa el preu just quan comencen elsproblemes REALS.

I entre el PP i el PSOE, voltant ETA, lo mateix. Mentre ETA mantenia (tret de l'animalada de Barajas al cap d'any) l'alto el foc, mentre no hi havia perill de que ningú pogués patir danys, vinga el PP a atacar sense parar al PSOE sobre el tema. I just quan ETA diu que tornarà a matar, doncs el PP es calma i diu que deixarà al govern del PSOE treballar tranquilament.

Si, d'acord, en el primer cas el preu del petroli va baixar per la fi de la incertesa prèvia al primer petardo. I en el segón per que, devant del perill imminent, el PSOE ja fa ben bé la política antiterrorista que vol el PP.

Però tot plegat em fa la sensació de que amaguen interessos purament particulars, partidistes al cap i a la fí. I, en fí, quatre per al sac i el sac al terra. Que per no traïr els morts que ja tenim, en tindrem de nous.

Felicitats sarcàstiques a tots els implicats.