Un món a ulls de llop

Títol Original: Hauru no ugoku shiro
Direcció: Hayao Miyazaki.
Països: Japó.
Any: 2004.
Duració: 113 min.
Gènere: Animació, Fantàstic.

Sinopsi:
Sophie és una jove barretera a una tranquila ciutat un pel remoguda per la mobilització de les tropes que es veu implicada pel mig d'una lluita entre dos bruixots rebent una maledicció. Fruit de l'encanteri, es veu convertida en una anciana plena xacres i dolors veient-se obligada a fugir de casa i viure la aventura de la seva vida dintre de la casa del màgic Howl, el castell que camina

Crítica:
Qualsevol película de l'estudi Ghibli és magnífica per sobre de la resta de películes anime, i les que són dirigides concretament pel sensei Hayao Miyazaki són simplement aclaparadores. Tècnicament, aquest film ens torna la fè en les animacions bidimensionals on els efectes infogràfics hi són però no es noten. Només saps que t'han colat un efecte especial quan sents que estas veient una imatge que no hi ha mà humana que la pugui dibuixar. Això és el que em va passar en una escena en que em va agafar un autèntic atac de vertígen quan la protagonista s'abocava per un penyasegat de metres i metres de caiguda. Els personatjes tenen la inconfussible marca Miyazaki, però sense cap repetició vers les seves anteriors películes.

L'argument, malgrat que fluixeja un pel al final, junt amb la ambientació és digne de l'esperat en aquest home. Des del primer moment en que en mostra la màgia d'en Howl participem de la màgia mateixa de la película, on volar o transformar-se en monstre és tan natural com les plataformes aèries que van a la guerra o el ornitòpters que fan servir els benestants per passejar com nosaltre faríem servir una moto. Val a dir que el món que ens presenta és ben bé una mena de steam-punk/verniada prou semblant al que creà a "Laputa: The Castle in the Sky".

Finalment, dir que "Howl's moving castle" es queda una micona per sota de la seva anterior película "El viatje de Chihiro", només una mica però.